L'expresident de la SEPI detingut juntament amb Leire Díez va cobrar 219.000 euros de Servinabar

El nom de Vicente Fernández Guerrero s'obre pas enmig del front judicial que afecta el Govern. L'expresident de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) entre juny de 2018 i octubre de 2019 va ser detingut la tarda d'aquest dimecres juntament amb Leire Díez, l'exmilitant socialista imputada en una altra investigació per suborn i tràfic d'influències que instrueix el Jutjat Número 9 de Madrid.  

L'operació, que està sota secret, s'emmarca en un procediment dirigit pel Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional sobre presumptes irregularitats en contractes públics, segons van explicar fonts jurídiques. La investigació se centra en els presumptes delictes de frau, malversació, tràfic d'influències i prevaricació.

A falta de conèixer més detalls sobre les investigacions, que continuen obertes, Vicente Fernández ja figurava en un informe de la Hisenda Foral de Navarra que consta en la causa sobre el presumpte cobrament de comissions en adjudicacions d'obra pública, emmarcada en el cas Koldo.

En concret, l'expresident de la SEPI va cobrar prop de 219.000 euros bruts de la constructora Servinabar, l'empresa administrada per l'empresari basc Antxon Alonso i de la qual Santos Cerdán tenia el 45% de les participacions, segons la UCO de la Guàrdia Civil. Els pagaments registrats per la Hisenda foral van assolir els 68.632 euros el 2021, uns 117.000 euros el 2022 i altres 33.251 euros el 2023.

Proper a María Jesús Montero  

Fernández va dimitir el 2019 com a president de la SEPI, càrrec per al qual havia estat nomenat per la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, després de ser imputat en la causa judicial que va analitzar l'adjudicació de l'explotació de la mina d'Aznalcóllar, a Sevilla, a l'empresa México-Minorbis.

Fernández va ser absolt, segons es va fer públic el passat 5 de desembre, juntament amb la resta de funcionaris acusats. L'Audiència va condemnar les acusacions al pagament de les costes després de considerar "infundades" les atribucions de delictes i va criticar "la injustícia i manca de sentit de la seva posició" i el "perjudici moral i econòmic" causat als investigats.

Després de dimitir de la SEPI, va passar a treballar com a assessor a Servinabar entre 2021 i 2023 i, segons ha publicat el Diario de Sevilla, també ho va fer, durant deu mesos, al despatx Martínez Escribano Abogados y Economistas, firma sevillana que va representar el PP d'Andalusia en el cas dels ERO.

Quan Fernández estava al capdavant de la SEPI, Leire Díez treballava com a directora de Comunicació d'Enusa, empresa participada per la societat estatal que es dedica al negoci nuclear. En ocasions, Leire Díez acompanyava el president de la SEPI a reunions de treball tot i que no formava part del seu equip directe, admeten a Público fonts pròximes al PSOE.

Els inicis a la Junta d'Andalusia  

Abans de la SEPI, Vicente Fernández (Màlaga, 1973) havia desenvolupat la seva trajectòria professional a la Junta d'Andalusia durant els anys de govern del PSOE. Amb Montero com a consellera d'Hisenda, va ocupar el càrrec d'interventor general de la Junta d'Andalusia. Va ser nomenat el febrer de 2016 i va estar en el lloc fins que va passar el 2018 a la SEPI.

Va entrar al cos de lletrats de la Junta, com a número u de la seva promoció, segons consta en el currículum com a president de la SEPI. Va ser primer assessor jurídic en diverses conselleries i va estar als consells d'administració de diverses empreses públiques de l'administració autonòmica, com l'Empresa Pública de Gestió d'Actius, la Societat de Gestió, Finançament i Inversió Patrimonial, i Cartuja 93.

Després, el 2012, va passar a ser secretari general d'Innovació, Indústria i Energia, i president de l'Agència Andalusa de l'Energia, de Verificaciones Industriales de Andalucía, de la Societat Andalusa per al Desenvolupament de les Telecomunicacions i del parc científic Aerópolis. En aquest lloc va estar fins al febrer de 2016. Va ser en aquells anys, entre 2013 i 2014, quan el Govern andalús va convocar el concurs públic per reobrir la mina d'Aznalcóllar.

Un altre front judicial per al Govern espanyol

Aquest nou procediment se suma al que manté Leire Díez imputada juntament amb l'empresari Javier Pérez Dolset i el periodista Pere Rusiñol. El titular del Jutjat d'Instrucció Número 9 de Madrid, Arturo Zamarriego, situa Díez al capdavant d'una "actuació delictiva, continuada i coordinada", consistent en "recaptar informació compromesa o irregular dels comandaments de la UCO i de la Fiscalia Anticorrupció a canvi de favors processals o professionals, amb la finalitat d'anul·lar o malbaratar les investigacions d'ambdues institucions en casos rellevants que afecten polítics i empresaris pels quals mostren interès els denunciats".

Des de les files socialistes es remeten al "respecte absolut a la feina que estigui fent la Guàrdia Civil", segons les declaracions fetes per Montse Mínguez, portaveu de l'Executiva Federal del PSOE als mitjans als passadissos del Congrés. "Com ja saben, no és militant del PSOE i respectem la justícia, és el temps de la justícia", ha afegit la dirigent socialista, en referència a Leire Díez.

Ni a la Moncloa ni a Ferraz disposen de més informació sobre la investigació, segons les fonts consultades. Des que van començar a aparèixer informacions sobre Díez, el PSOE ha intentat desvincular-se de les seves actuacions. Sí que han reconegut que es van produir reunions amb alts càrrecs socialistes com Santos Cerdán, Juanfran Serrano o Antonio Hernando. Però sempre amb l'objectiu de recollir possible informació valuosa i mai com una treballadora a les ordres del Govern o del partit.

El nou front judicial que s'obre als socialistes, a l'espera de conèixer el transcurs del procés, se suma als casos de José Luis Ábalos o Cerdán. Els seus socis de coalició, Sumar, han limitat aquest dimecres el cas de Díez a un "assumpte particular", segons ha assenyalat el diputat d'IU Enrique Santiago en declaracions als mitjans. Qui no ha deixat passar l'oportunitat de carregar contra Sánchez han estat els populars. La portaveu del PP al Congrés ha assenyalat que el Govern "està en descomposició" i es va "apagant a poc a poc".