L'estoc de cotxes sense entregar per la manca de semiconductors enfonsa les vendes a Catalunya

Un mal any, que ha anat precedit d'un exercici desfavorable. Així albiren els fabricants i venedors de cotxes les perspectives de les matriculacions per l'acabat d'estrenar 2023. La inflació, la crisi dels semiconductors i els problemes d'entrega per les successives vagues del transport per carretera han aguditzat una situació delicada pel sector. Les estadístiques de la patronal de fabricants Anfac han constatat que les matriculacions de cotxes a Catalunya durant l'any 2022 han caigut un 8,1% en relació al 2021. Durant el darrer any, es van entregar a Catalunya 101.724 turismes, 9.000 menys que el 2021 (110.728).

La xifra se situa tres punts per sobre de la mitjana estatal. Tot i no veure el got gaire ple pel futur immediat, Anfac confia que "es normalitzin les cadenes logístiques per poder entregar més vehicles". De fet, aquests retards de cotxes sense matricular són els que han enfonsat les vendes, segons afirmen fons del sector, que dipositen l'esperança en aquest estoc de vehicles a inscriure.

"L'any passat, el mercat no va poder canviar la seva tendència negativa a conseqüència sobretot dels persistents colls d'ampolla en l'aprovisionament de vehicles"

En relació amb el refredament de la decisió de compra per part dels ciutadans, les patronals de fabricants i dels venedors indiquen que l'increment del preu dels carburants i l'alça dels tipus d'interès també hi influeixen. Des d'Anfac s'alerta que amb un mercat de venda deprimit, com l'actual, es corre un risc real d'una pèrdua d'inversions i ocupació. Per la seva banda, la patronal dels concessionaris, Faconauto, assenyala que "l'any passat, el mercat no va poder canviar la seva tendència negativa a conseqüència sobretot dels persistents colls d'ampolla en l'aprovisionament de vehicles, la qual cosa ha condicionat molt la nostra activitat".

La patronal de la distribució Ganvam advoca per una reorientació de les polítiques de mobilitat. "En un context en el qual el ritme d'electrificació encara no ha aconseguit la velocitat de creuer, reenfocar les estratègies de descarbonització per a aconseguir parar en sec l'envelliment del parc es converteix en objectiu prioritari per a aquest curs que acabem d'estrenar". A l'Estat espanyol, les matriculacions han caigut un 5,4% durant l'any 2022, quedant-se en les 813.396 unitats venudes, lluny del milió de matriculacions que el sector situa històricament com el llindar de la rendibilitat.

Millor comportament dels elèctrics

En el cas de Catalunya, els 9.035 vehicles venuts el desembre de 2022 suposen una caiguda del 22% respecte al mateix mes de l'any 2021. Tot i que els descensos es donen a totes les categories, aquests s'esmorteixen més en els elèctrics. Així, la baixada dels de benzina i els dièsel supera el 20 i el 40%, respectivament, mentre que en els híbrids i elèctrics, aquesta es redueix al 16%.

La incertesa derivada de la Covid-19, la guerra a Ucraïna i el retard en la producció per la manca de semiconductors generen l'estancament de les vendes, segons ho valora Jaume Roura, el president de la patronal catalana de la Distribució d'Automoció (Fecavem). En relació amb la pitjor posició de Catalunya en el mercat respecte a altres comunitats autònomes o la mitjana estatal, Roura ho atribueix a les dades del segment del rènting. "A l'Estat, un 26% del mercat el conformen els cotxes de lloguer i d'aquests, una tercera part pertanyen a Catalunya. Però en aquests vehicles, el seu volum de vendes no queda reflectit en les estadístiques, on consta com si estiguessin matriculats a Madrid". Aquest fenomen genera perjudicis tributaris vinculats a la fiscalitat associada a la compra d'un cotxe. "Són turismes que circulen per aquí, però no es comptabilitzen".

"Encara ens falta una xarxa consolidada de punts de recàrrega i accelerar-ne la producció, que s'ha frenat per l'increment dels costos energètics"

Roura insisteix que la cartera de cotxes sense entregar per vicissituds diverses, com la manca de components o els retards per les vagues del transport, estan darrere de les dades dolentes de matriculacions. Tot i l'esperança en la revifada que pugui representar el desenvolupament del vehicle elèctric, el president de Fecavem matisa les expectatives perquè "encara ens falta una xarxa consolidada de punts de recàrrega i accelerar-ne la producció, que s'ha frenat per l'increment dels costos energètics".

Combustió i electrificació

Des de Fecavem es recorda que el Govern central es va comprometre a acabar l'any 2022 amb 45.000 punts de recàrrega instal·lats a tot l'Estat pels vehicles elèctrics i ara la xifra no supera els 15.000. "Aquesta distància desanima als potencials compradors dels cotxes elèctrics", afirma Jaume Roura. El president de Fecavem augura que "ens tocarà conviure més temps del que pensàvem amb la combustió i l'electrificació". Tot i això, precisa que els primers ja es fabricaran amb una tecnologia que farà que gairebé no emetin CO2, assemblant-se cada vegada més als híbrids.

Davant del fracàs de la posada en marxa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, Roura explica que "s'ha demostrat que el sistema de mobilitat privat és necessari per fer front a la manca de solucions integrals que ofereix el transport públic". Una de les alternatives que proposa Roura per avançar en aquest àmbit és modernitzar el parc, retirant els vehicles sense distintiu per uns de nous o altres de menor antiguitat. La possibilitat és rebutjada per l'associació Ecologistes en Acció, que ha denunciat aquesta mateixa setmana els alts nivells de contaminació a la capital catalana, que ha superat el límit de 40 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic establert per la normativa.

Les ZBE de Barcelona "s'estan demostrant com a insuficients per reduir la contaminació de l'aire"

Ecologistes en Acció lamenta que, segons les dades provisionals de la qualitat de l'aire proporcionades per la Generalitat durant el darrer any, s'hauria tornat a incomplir el valor límit anual establert per la normativa, després de la pausa per la pandèmia. En aquest context, l'entitat creu que les ZBE de Barcelona "s'estan demostrant com a insuficients per reduir la contaminació de l'aire, en el primer cas per afectar molt pocs automòbils i en el segon per limitar-se a dos àmbits molt reduïts de la ciutat i ser massa permissives". Una vegada establert aquest debat, que es preveu que continuï al llarg d'aquest any, sembla que la determinació definitiva Zones de Baixes Emissions tindrà un rol essencial en la configuració de la mobilitat i del tipus de vehicles que s'adquiriran, una vegada les turbulències geopolítiques abandonin el mercat de la venda de cotxes.