L'Estat espanyol perd més de 25.000 milions d'euros a l'any per falta de mitjans per perseguir el frau fiscal

La falta de mitjans per a combatre el frau fiscal provoca que cada any les arques públiques de l'Estat espanyol deixin d'ingressar més de 25.000 milions d'euros, en una tramposa dinàmica que minva els recursos de l'Estat i els efectes del qual es deixen notar de manera especial en exercicis com l'actual, en el qual la pandèmia està obligant a mobilitzar amb un ritme vertiginós fins a 330.000 milions d'euros: 200.000 a través de l'"escut social" i 130.000 més en endeutament per a mantenir el funcionament de l'Administració.

L'Agència Tributària, que aquesta setmana tancava la campanya de la declaració de la renda al mateix temps que obre la de l'Impost de Societats, va batre l'any passat el seu rècord de detecció de frau amb 15.714 milions d'euros, segons les dades facilitades pel Ministeri d'Hisenda al senador malagueny del PSOE Miguel Ángel Heredia en una resposta parlamentària.

I això significa que entre 25.000 i 45.000 milions d'euros són escamotejats pels defraudadors cada exercici, ja que les estimacions dels experts situen la bossa de frau fiscal que pateix Espanya entre els 40.000 i els 60.000 milions d'euros.

Resulta cridaner com aquesta xifra porta dos anys per sobre dels 15.000 milions d'euros quan només l'havia aconseguit en dos dels set anteriors, en l'etapa de Cristóbal Montoro com a ministre d'Hisenda dels governs de Mariano Rajoy, encara que la pròpia resposta indica que "la comparativa interanual es veu molt afectada per l'existència de resultats extraordinaris" amb "expedients singulars que, pel seu import i característiques, és difícil que es repeteixin en el temps".

La gestió de Montoro es va caracteritzar per un altre aspecte, segons les dades que consten en una altra resposta al senador, que revelen com entre 2011 i 2018 les retallades de personal van ser generalitzades entre els inspectors i els tècnics de l'àrea d'Inspecció Financera i Tributària: els serveis territorials (autonòmics) van perdre 102 dels seus 2.801 efectius en aquest període i la plantilla Dependència de Control Tributari i Duaner, inclosa en la Delegació Central de Grans Contribuents, va minvar en 29 de 522, una reculada de 131 efectius que no es compensava amb l'augment de 33 empleats (de 192 a 225) dels serveis centrals.

Les dades que maneja Gestha, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda, referents al conjunt de l'Agència Tributària, assenyalen que la retallada va afectar a tota la casa, en passar entre 2011 i 2017 de 1.797 a 1.794 inspectors i de 6.903 a 6.761 tècnics. Al tancament de 2019, ja amb María Jesús Montero en la cartera, aquests dos grups havien augmentat en 80 i en 546 membres, plantilla que pràcticament es manté ara.

Les "significatives" retallades en la plantilla d'inspectors

Heredia, que qualifica d'"autèntica barbaritat" la retallada "substancial" del nombre d'especialistes "dedicats a lluitar contra aquest frau" en l'etapa de Montoro, considera que "si la reducció d'inspectors d'Hisenda va ser significativa, ho va ser encara més la quantitat recaptada".

En aquest sentit, crida l'atenció sobre com la recaptació mitjana per frau amb els governs de Rajoy va ser de 13.354 milions d'euros per any, "amb mínims com el de 2013, on només se'n van recaptar 10.950", dada que contraposa amb els resultats en aquest apartat de 2019, el primer any complet de Pedro Sánchez, el registre del qual de 15.714 milions "en suposa un augment de 2.000" davant de la mitjana anterior.

"Portem anys cridant l'atenció sobre el diferencial de personal i de recursos amb els països de la UE i l'OCDE, amb els quals estem gairebé a la meitat tant en efectius per ciutadans com en inversió", assenyala Carlos Cruzado, president de Gestha, que anota que "això es reflecteix en els resultats. Si dupliquéssim els efectius duplicaríem els resultats".

El sindicat porta temps denunciant un dels efectes secundaris d'aquestes polítiques, com és la detecció de menor quantitat de presumptes delictes fiscals i de la seva denúncia davant dels tribunals, així com d'una notable reducció de les quanties aflorades per aquesta via. L'enfonsament va ser de tal magnitud en els últims anys com per a registrar sengles reculades de més del 80% entre 2011 i 2017, amb 837 casos i 79,3 milions menys.

"Això es deu a diversos factors entre els quals destaca la infrautilització dels tècnics, encara que n'hi ha uns altres, com l'absència d'estudis tècnics oficials sobre l'economia submergida i el frau o la pròpia tipificació del delicte", indica Cruzado, que posa sobre la taula un dels contrasentits que planteja aquesta realitat: "l'enfonsament de les denúncies ha coincidit, paradoxalment, amb escàndols com el dels papers de Panamà, el de football leaks o el dels papers del paradís, la qual cosa evidencia que els casos de frau més que reduir-se han anat en augment".

Qui i quant defrauda a Espanya?

Com passa amb la majoria dels delictes i infraccions, no hi ha un càlcul precís del volum de diners que els defraudadors escamotegen a la hisenda pública, ja que es tracta d'episodis amb una elevada xifra negra, com ocorre amb el tràfic de drogues, de la qual les autoritats no n'arriben a tenir notícies; entre altres causes, per aquesta escassetat de mitjans per a perseguir-les.

Gestha estimava fa uns anys en 60.000 milions el frau tributari generat per l'economia submergida, que llavors xifrava en un 24,6% del PIB; un forat que incloïa 30.000 milions més, no pagats en cotitzacions socials.

"Encara que sembla un tòpic, el frau depèn, fonamentalment, de la probabilitat percebuda per cada subjecte que el seu comportament evasor sigui detectat, i de les sancions que li imposin en tal cas", explica Julio López Laborda, catedràtic d'Economia Pública de la Universitat de Saragossa, un dels principals experts del país en la matèria i autor, juntament amb Félix Domínguez Barrero i Fernando Rodrigo Sauco, de El hueco que deja el diablo i de la seva posterior ampliació, publicats per Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada).

L'estudi xifrava en 20.000 milions d'euros el frau en l'IRPF el 2014, una xifra que ha augmentat en gairebé 700 milions des de llavors, i a la qual caldria sumar un volum similar procedent d'altres impostos com l'IVA, que les dades d'Eurostat redueixen a 1.800 milions, amb un dels nivells de frau més baixos de la UE, i Societats.

El segon d'aquests treballs, que compara les dades de Comptabilitat Nacional amb els de les declaracions de l'IRPF, xifra en el 23,8% les rendes no declarades a Espanya, encara que amb dos blocs molt diferenciats: "Un nivell de compliment molt alt i estable de les rendes del treball, i un nivell baix, encara que creixent, de les restants", com les empresarials, les professionals i les del capital. Els contribuents declaren el 90% de les primeres però a penes el 35% de les segones.

El control de les rendes salarials i el descontrol dels paradisos

Aquest quadre contrasta amb algunes inèrcies de l'Agència Tributària, que té adscrita "el 80% de la plantilla al control del frau de particulars, autònoms, microempreses i pimes i al 20% de la plantilla a la recerca dels fraus de multinacionals, grups empresarials i grans fortunes", indica Cruzado.

"Les rendes del treball estan molt controlades a través de les retencions, per la qual cosa la probabilitat de detecció del frau és molt alta, i a penes s'evadeixen", indica López Laborda, que destaca com altres tipus de rendes "estan menys subjectes a control", per la qual cosa "la probabilitat de detecció de l'incompliment és més reduïda, i s'evadeixen més".

En aquest sentit, el catedràtic sosté que "la clau està a augmentar aquesta probabilitat de detecció, la qual cosa significa, primer, dotar de suficients recursos personals, materials i normatius a l'administració tributària, perquè pugui actuar amb eficiència i efectivitat", i, d'altra banda, de "continuar enfortint el subministrament i, en el seu cas, publicació, d'informació (per les empreses i pels països), per a posar límit a la utilització d'altres països per a defraudar els impostos espanyols".

La utilització de paradisos fiscals pels seus contribuents és un altre dels flancs que el fisc espanyol segueix sense resoldre, tal com va posar sobre la taula la inconstitucional amnistia fiscal de Montoro. L'economista Gabriel Zucman "estima que els espanyols tenen en l'actualitat 179.000 milions d'euros en paradisos fiscals, la qual cosa representa un frau d'uns 10.000 milions d'euros anuals" en IRPF, Patrimoni i Successions, explica López Laborda.

Zucman calcula que el 11,1% de la riquesa espanyola està en altres països, una xifra estretament "relacionada amb l'alt frau en la declaració de rendes del capital mobiliari", anota el catedràtic.