L'estancament de les energies renovables a Catalunya

La generació d'electricitat a partir de fonts d'energia renovables no progressa com cal a Catalunya. I si no canvia de manera accelerada serà impossible assolir el que estableix la Llei catalana contra el canvi climàtic. A l'abril, el Tribunal Constitucional va aixecar gairebé la totalitat de la suspensió de la normativa, que havia aplicat inicialment a instàncies del govern espanyol. En concret, la llei parla d'"impulsar un model energètic en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, per tal que el 2030 es pugui assolir el 50% de participació de les energies renovables en el sistema elèctric català per a poder arribar al 100% de renovables el 2050". Els nivells de producció actual, però, estan a anys llum d'aquesta fita.

Durant els anys 2013 i 2014 es va assolir el pic percentual en la producció d'electricitat provinent de fonts netes, quan se superava el 21% del total. El 2015 va situar-se en el 18,4% i l'any passat va caure al 16%. Dels 46.270 Gwh generats a Catalunya, només 7.405 tenen un origen renovable, fonamentalment provinent d'energia eòlica, hidràulica o, en menor mesura, solar. El 2016, la xifra havia arribat a 7.605 Gwh. Les dades les va donar a conèixer fa uns dies l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya basant-se en els informes de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), Red Eléctrica Española (REE) i la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC). El pes de les renovables al Principat és clarament inferior al que tenen al conjunt de l'Estat, on el 2016 havien representat el 40,8% de la generació elèctrica. L'any passat van caure fins el 33,3% del total: amb tot un percentatge que més que duplica el de Catalunya.

La situació genera una forta preocupació en el sector. En opinió del responsable d'energia d'Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, el retrocés català respecte la situació al conjunt de l'Estat s'explica fonamentalment per la manca d'aposta política. "Els governs de [Jordi] Pujol no ho veien clar i això va generar un cert retard en la implantació de les fonts renovables. A més a més, es van amplificar certs moviments antieòlics d'oposició a la instal·lació de parcs, però hem de partir de la base que no hi ha cap model de producció que tingui un impacte zero. Ara bé, s'ha de convèncer els agents implicats que un model centrat en les renovables és molt millor que el que tenim ara i això no s'ha fet prou", exposa.

El responsable de l'ONG afegeix que el Pla de l'Energia 2006-2015, elaborat pel govern tripartit, preveia que es tancaria amb instal·lacions eòliques amb capacitat per generar 3.000 MW anuals, però a dia d'avui la xifra tot just és de 1.270 MW, al voltant del 40% del que s'havia previst. Per a Manel Romero, delegat de la Unió Espanyola Fotovoltaica (Unef) a Catalunya, un dels objectius del nou Observatori de les Energies Renovables és precisament contribuir a solucionar aquest retard històric.

"L'objectiu del 50% [d'electricitat generada a partir de fonts renovables] és una fantasia al ritme que anem actualment. No s'assolirà si no hi ha un canvi radical en les polítiques de la Generalitat, que hauria de crear les condicions per fer-ho factible, aprovar lleis que incentivin una determinada producció, basada en energies netes, i que en gravin l'altra, centrada en les fonts contaminants", subratlla Nolla. El 2017, el gruix de l'electricitat generada a Catalunya (54,6%) provenia de les tres centrals nuclears del territori -Ascó 1, Ascó 2 i Vandellós 2-, mentre que les centrals de cicle combinat van aportar el 17,7% de l'electricitat i les instal·lacions de cogeneració el 10,4%.

Demanda d'una Llei d'energies renovables

L'Observatori de les Energies Renovables considera que per capgirar la tendència "cap aprovar el Pacte Nacional per a la Transició Energètic" i que el Parlament de Catalunya "aprovi una Llei d'energies renovables, que estableixi les bases d'un desenvolupament normatiu eficaç i orientar a donar respostes als objectius de transició energètica". L'Observatori, que tot just es va estrenar la setmana passada amb la presentació del seu primer informe, agrupa diversos actors del sector com l'Associació Eòlica de Catalunya (EolicCAT), l'Associació Solar de la Indústria Tèrmica (ASIT), l'Associació de Productors i Usuaris, l'Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), a més de patronals com la Pimec o Cecot.

L'entitat considera que per assolir l'objectiu fixat en la Llei catalana contra el canvi climàtic caldria que anualment augmentés la capacitat de generació d'energia eòlica en 300 MW i que la provinent d'energia solar fotovoltaica ho fes en el mateix volum. Segons els càlculs de l'Observatori això suposaria un volum d'inversió aproximat de 600 milions d'euros anuals. La inversió seria fonamentalment privada i, per exemple, Manel Romero destaca que en l'àmbit fotovaltaic "no demanem subvencions. Hem assolit ja uns preus molt competitius i l'únic que reclamem als organismes públics és que no ens posin traves ni impediments, perquè a nivell privat hi ha gent disposada a invertir".

En el seu informe, l'entitat subratlla que el 2017 va ser un "any en blanc en l'avanç de les energies renovables a Catalunya, tant pel que fa a l'increment de la producció energètica a partir d'aquestes tecnologies com per a la previsió de la implantació i posada en marxa de futurs projectes", mentre que durant el 2018 va posar-se en marxa un aerogenerador de 2,3 MW a Pujalt, que farà augmentar la producció eòlica però en un nivell estadístic poc rellevant.

Entre d'altres qüestions, les empreses del sector –algunes de les quals són grans companyies també presents en la producció d'energia contaminant– lamenten que els tràmits administratius i d'autoritzacions que hi ha a Catalunya s'allarguin uns set anys per tirar endavant una instal·lació, "cosa que suposa multiplicar per dos el termini de mitjana que hi ha al conjunt de l'Estat". Des de l'Observatori, Romero espera que l'administració pugui "simplificar" uns tràmits que ara mateix fan "complicat" un ràpid desenvolupament de les renovables a Catalunya. Amb tot, afegeix que "els darrers temps hem notat un canvi en el plantejament de la Generalitat sobre les renovables i la predisposició a les converses ara és molt més favorable que fa uns anys".

A nivell normatiu, el canvi al govern espanyol sí que sembla millorar les perspectives del sector, atès que una de les intencions del nou executiu del PSOE és derogar l'anomenat impost al sol, que penalitza un autoconsum elèctric que progressivament també ajudava a fer créixer la producció provinent d'energies renovables.