L'especial relació entre Pedro Sánchez i Salvador Illa, amb un futur polític connectat
Catalunya és ara mateix el principal bastió electoral del PSOE, però Salvador Illa també depèn del Govern espanyol per poder complir els pactes amb ERC i que la seva legislatura fructifiqui
Barcelona-
El curs polític ha estat frenètic a Madrid, com els darrers anys. I la tensió tampoc s'ha reduït en un estiu marcat per escàndols de corrupció (casos Cerdán i Montoro) i els currículums inflats de diversos líders polítics. A Catalunya, en canvi, l'escenari és força més plàcid, si bé és cert que el president de la Generalitat, Salvador Illa, necessita avenços significatius en qüestions com el finançament singular o l'habitatge per poder encarar amb opcions d'èxit la negociació dels pressupostos del 2026, que arrencarà el setembre.
En els dos casos, però, l'agost està sent un moment de certa pausa i, com ja va passar l'any passat, el president català i el seu homòleg estatal, Pedro Sánchez, tornaran a compartir uns dies de vacances plegats a l'illa de Lanzarote. Un fet que constata l'estreta relació personal i política que existeix entre ambdós, forjada en l'època en què van coincidir al consell de ministres, amb Illa com a ministre de sanitat durant la pandèmia de la Covid.
El 2021 Sánchez va cedir Iván Redondo, aleshores el seu cap de gabinet, a Illa perquè li dissenyés la campanya per a les eleccions al Parlament d'aquell febrer, que el PSC guanyaria si bé la presidència del Govern recauria en Pere Aragonès, d'ERC. Redondo tornaria a assessorar Illa als comicis autonòmics del maig de l'any passat, que aquest cop sí li obririen les portes del Palau de la Generalitat.
Molt més recentment, el passat 20 de juny, Illa i Sánchez van mantenir una discreta reunió a la Moncloa, de la qual no va transcendir-ne el contingut, en plena crisi del PSOE per l'esclat del cas Cerdán. L'escàndol de l'exsecretari d'Organització dels socialistes estatals va provocar la convocatòria al juliol d'un comitè federal en què, entre d'altres canvis, es va nomenar la lleidatana Montse Mínguez com a nova portaveu del PSOE. És la primera vegada que una dirigent del PSC ocupa aquest càrrec, el que constata la influència de Salvador Illa i els socialistes catalans tant en el PSOE com en el Govern estatal. Es pot dir, ras i curt, que Illa ara mateix és el principal baró territorial socialista.
Però més enllà d'aquests moviments, que denoten una clara sintonia, tots dos tenen clar que el seu futur polític va de la mà. Per una banda, la situació electoral del PSOE arreu de les comunitats autònomes evidencia que Catalunya és, i de llarg, el principal actiu polític que tenen ara mateix. I això encaixa en el marc polític que Sánchez ha volgut dibuixar al llarg dels seus set anys de presidència: la normalització social i política al Principat.
Així justifica decisions que han aixecat polseguera entre el deep state i els cercles de poder conservadors de Madrid, com els indults, la reforma de la sedició o la llei d'amnistia. És, per tant, una peça clau per al president espanyol, ja que legitima part del seu projecte polític, més enllà dels vots i escons que li ha donat Catalunya, que han estat claus per mantenir-se a La Moncloa. En altres paraules, si l'electorat català no hagués respost com ho ha fet en favor del PSC i del PSOE en el darrer cicle electoral, Sánchez ja faria temps que viuria unes vacances llargues.
La dependència d'Illa
En el mateix punt se situa Illa. El president ha viscut un any relativament plàcid, més enllà d'algunes polèmiques com la que va esclatar al voltant de l'antiga DGAIA i que impacta en governs anteriors. Fins i tot l'ha respectat la meteorologia, ja que s'ha acabat una de les sequeres més imponents de les darreres dècades.
Ha estat un any d'aterratge i d'assentament de les bases del nou govern, però des que a Madrid la situació de Sánchez ha tremolat, a la Casa dels Canonges han pujat els nervis. Per què? Per una simple raó: si el Govern espanyol cau, no es podrà complir l'acord d'investidura amb ERC i, per tant, difícilment es podrà complir la legislatura catalana. Més enllà que un hipotètic futur executiu estatal de PP i Vox difícilment beneficiaria a curt termini les posicions moderades del PSC.
Va ser el PSC qui va pactar amb els republicans, però és el PSOE qui ha de materialitzar a nivell legislatiu i executiu alguns d'aquests acords. Passa amb el canvi de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), imprescindible per aconseguir un nou model de finançament i que s'ha d'aprovar al Congrés. A més a més, mentre Illa ha assumit la reivindicació d'ERC que es compleixi el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el repartiment de recursos entre les autonomies amb relació a la seva aportació a la caixa comuna, no està gens clar que el PSOE ho vegi de la mateixa manera.
Sobretot per la resistència de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, una María Jesús Montero que serà també la candidata socialista a les eleccions andaluses de l'any vinent.
Una altra qüestió en què Illa brilla gràcies a la confrontació que Sánchez ha generat amb el PP i Madrid és que ara el president català s'erigeix com l'alternativa i l'aturador del neoliberalisme "descarnat" que practica Isabel Díaz Ayuso, deixant fora de l'equació els partits que podrien sortir-ne vencedors d'aquesta batalla (com ERC i Junts), ja que desplaça la discussió a l'àmbit ideològic i no pas nacional. I això es demostra amb les seves declaracions en una entrevista recent diari Ara, on acusava la Comunitat de Madrid de practicar dúmping fiscal.
El pes dels pressupostos
L'altre gran nexe entre ambdós líders és la necessitat d'aprovar uns pressupostos. Per a Sánchez, és qüestió de supervivència: si no aconsegueix tirar endavant els comptes de l'Estat, la legislatura podria donar-se per acabada. I per a Illa, l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat és la clau de volta per consolidar el seu lideratge, donar forma al seu projecte polític i continuar projectant estabilitat institucional. Ara bé, per aconseguir-ho, tots dos necessiten complir amb els compromisos adquirits amb els seus socis —sobretot amb ERC—, la qual cosa implica navegar per aigües tèrboles tant a nivell tècnic com polític.
Les vacances a Lanzarote no són només una pausa. Són una imatge potent de l'aliança personal i política entre Pedro Sánchez i Salvador Illa. Si un trontolla, l'altre també. I si volen mantenir-se en peu, necessiten continuar alimentant aquesta relació de confiança mútua, però també resultats. Perquè si alguna cosa ha quedat clara aquest darrer curs, és que des del punt de vista del socialisme el futur d'Espanya i el de Catalunya van més lligats que mai.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.