L’encariment de la llum dispara la demanda per les plaques solars tot i la manca d’un marc regulador

La combinació de l’increment constant del preu de la llum i els ajuts implantats per les administracions han afavorit la demanda i la instal·lació de plaques fotovoltaiques en les teulades d’edificis, habitatges i empreses. De fet, durant el 2021, a Catalunya va duplicar-se la xifra de megawatts en relació amb l’any anterior. A més, els experts preveuen que la tendència vagi a més. En el cas d’un habitatge individual, el cost d’instal·lar una placa solar oscil·la entre els 3.000 i els 5.000 euros de mitjana, però d’aquest import la Generalitat i els ajuntaments poden arribar a finançar entre un 50 i un 60% del cost.

Una vegada que s’opta per l’autoconsum, els professionals instal·ladors indiquen que la despesa es pot amortitzar en tres o quatre anys, la meitat que abans de l’establiment del sistema d’ajuts. Més enllà d’aquest boom, els interrogants que es mantenen sobre aquest mètode de consum se centren en les fórmules per acostar el punt de subministrament al de producció a través de figures permeses per la llei com els sistemes d’emmagatzematge o la constitució de comunitats energètiques locals, destinades a potenciar l’autoconsum.

Aquesta percepció la constaten les dades sobre la xifra d’instal·lacions d’autoconsum de Catalunya, que superen les 27.000. Les estadístiques de l’estudi Autoconsum Fotovoltaic a Catalunya, elaborat per l’Institut Català de l’Energia (Icaen), basant-se en el Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC), mostren que només en el primer trimestre del 2022 s’han autoritzat 6.404 projectes d’autoconsum fotovoltaic.

Tres de cada quatre instal·lacions d'autoconsum a Catalunya tenen una potència igual o inferior a 5 kW, corresponen a l’àmbit domèstic

L’Icaen assegura que "la tendència observada indica que cada cop es posen en marxa instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic més petites, es a dir, amb un major pes de l’autoconsum domèstic". El 74,56% de les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a Catalunya tenen una potència igual o inferior a 5 kW, el que demostra que la majoria corresponen a l’àmbit domèstic. Un altre de les variables que recull l’estudi és la clara correlació entre les zones d’habitatges unifamiliars en un municipi i les instal·lacions en funció del nombre d’habitants.

La sensació entre instal·ladors i experts energètics és que actualment el punt àlgid s’està donant entre els consumidors particulars en l’habitatge residencial. Amb tota probabilitat, el relleu l’agafarà el sector industrial, que se’n beneficiaria d’un estalvi important davant l’elevat preu de l’electricitat, alhora que reduiria la seva dependència del sistema tradicional de subministrament.

El repte de la sobirania energètica

Aquest auge en aquest tipus d’iniciatives, esperonat per la invasió russa d'Ucraïna, es veu lleugerament enfosquit per la manca de mà d’obra especialitzada, atès el creixement exponencial de la demanda i les traves burocràtiques que les entitats locals imposen a l’hora de donar llum verda als projectes. Sigui per una motivació econòmica o per una creença sostenible, aquestes situacions fan replantejar els experts la necessitat i la importància d’assolir una sobirania energètica, en la qual el consumidor sigui un agent actiu.

En aquest sentit, Laura Garcia, responsable de Transició Energètica del Grup Trebol Energia i membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), comenta que "l’autoconsum és un imperatiu en l’àmbit domèstic i empresarial". Per fer-ho possible, advoca per un canvi del model de generació elèctrica, atorgant més pes a les comunitats energètiques, acostant el punt de consum al de producció.

"L’autoconsum és un imperatiu en l’àmbit domèstic i empresarial"

Garcia recorda el llarg camí que encara queda per recórrer per enfortir la presència de les renovables en el mix energètic. Actualment, representen el 42% del total, mentre que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (Pniec) preveu que un 74% de l’energia consumida a l’Estat ha de provenir de fonts renovables. "No només es tracta d’apostar per un model distributiu d’autoconsum, instal·lant plaques a les teulades, sinó que han d’anar cap a parcs de generació i pel desenvolupament dels biocombustibles com a alternatives als fòssils i que es puguin aplicar a sector com l’automoció o a la indústria tècnica".

Les mancances normatives

L’experta al·ludeix a la necessitat de desenvolupar tres agents de mercat que ja estan contemplats en el Reial decret 23/2020 de mesures en matèria energètica, com són els sistemes d’emmagatzematge, els agregadors d’energia i les comunitats energètiques locals, que actualment es basen en la normativa d’autoconsum. Laura Garcia insisteix en la urgència d’"accelerar en la transició cap a les renovables, instal·lant-les a tots els nivells, trobant l’equilibri amb el territori i crear un marc regulador perquè aquestes fórmules s’adaptin a la realitat, ja que ara es basen en un model amb un excés de limitacions".

Després de l’anunci de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, d’una "intervenció immediata i necessària" per aplicar un sostre al preu del gas, reformant el mercat elèctric i establint possibles plans d'estalvi d'electricitat, com a resposta a la pujada del rebut de la llum, els especialistes insten a desacoblar el preu del gas per establir la cotització de l’electricitat i anar més enllà, conformant una política energètica comuna i comunitària. El conflicte per la represa de la construcció del gasoducte Midcat, que enfronta l’Estat espanyol i Alemanya amb França, evidencia la falta d’un model de sobirania energètica a la Unió Europea, que acaba impactant en forma de patiment del teixit empresarial i de les famílies vulnerables.

L’estratègia davant d’aquest moment delicat en l’entorn energètic, segons els enginyers industrials, implica una aposta per la generació distribuïda a través de comunitats energètiques o d'autoconsum elèctric i també amb plantes més grans de generació energètica, que vagin reduint progressivament el pes dels grans gegants, com les instal·lacions elèctriques, solars, les eòliques o les nuclears.