L'Audiència de Barcelona obre la via per a una possible amnistia de l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, pel 'cas Pegasus'

L'Audiència de Barcelona ha preguntat al jutge de Barcelona que investiga l'espionatge amb Pegasus al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, si ha plantejat l'amnistia de l'exdirectora del CNI Paz Esteban, abans de resoldre sobre el recurs que aquesta va presentar contra la seva imputació per via de l'Advocacia de l'Estat. Amb aquesta providència, a la qual ha tingut accés Públic, l'Audiència de Barcelona força els tràmits jurídics i permet obrir el camí a què, de facto, es pugui plantejar que Esteban pugui ser amnistiada.

En una providència, datada el 8 de juliol passat i a la qual ha tingut accés Públic, la secció novena de l'Audiència, que té a les mans el recurs d'Esteban, insta el jutge a aclarir-li si ell, d'ofici, les acusacions o la defensa han plantejat l'amnistia de l'exdirectora del CNI i, si escau, si ja està resolta.

Tot i que en primera instància és el jutge instructor qui hauria de decidir si Esteban és amnistiable, en cas de recurs seria la pròpia Audiència de Barcelona la que acabaria resolent sobre la qüestió.

Segons explica l'agència EFE, la llei no conté cap al·lusió als serveis secrets, però sí que considera amnistiables les conductes "realitzades en el curs d'actuacions policials dirigides a dificultar o impedir" els actes emmarcats en el procés, cosa que es podria interpretar en el cas de Pegasus. La consideració de l'amnistia seria un reconeixement de la il·legalitat de l'espionatge que es va fer al telèfon d'Aragonès, segons fonts judicials consultades per Públic.

Esteban, que segueix com a investigada al jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona arran de la querella que va presentar el president de la Generalitat en funcions per l'espionatge al telèfon mòbil amb Pegasus, va demanar que s'arxivés la causa contra ella en un recurs davant l'Audiència de Barcelona a què es va sumar la Fiscalia.

El titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, havia rebutjat arxivar la investigació, en espera del resultat de diverses diligències amb què pretén determinar si els atacs efectuats al mòbil d'Aragonès en l'etapa en què Esteban dirigia els serveis secrets van comptar sempre amb aval judicial.