L'amnistia enceta una setmana decisiva al TC en ple terratrèmol polític pel 'cas Cerdán'

La llei Orgànica 1/2024, del 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya arriba a un dels moments claus per a la seva aplicació definitiva, un any i alguns dies després de la seva aprovació i entrada en vigor. Durant aquest temps, diverses instàncies judicials han rebutjat l'aplicació de l'amnistia -com era preceptiu- a un bon nombre d'encausats. I especialment bel·ligerant ha estat la posició dels magistrats del Tribunal Suprem respecte als principals dirigents independentistes. I a la vegada, els partits de l'oposició, PP i Vox, han defensat la seva inconstitucionalitat. 

Ara, la pròxima setmana, el Tribunal Constitucional serà l'encarregat de posar negre sobre blanc en aquesta qüestió dictant la primera sentència respecte al primer dels recursos presentats, el del Partit Popular. Quedarà encara per veure els recursos de les comunitats autònomes governades pel PP amb el suport de Vox, i el de la socialista Castella – la Manxa. I també els recursos d'apel·lació presentats pels dirigents independentistes, i les qüestions de constitucionalitat de l'Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i un jutjat de Vilanova i la Geltrú. Una trentena de qüestions que el TC vol tenir resoltes abans d'acabar l'any. Però es preveu que el contingut d'aquesta sentència marqui el camí amb la resta de procediments, i l'expectació és màxima.

El Tribunal Constitucional ha desestimat la intenció del bloc de jutges conservadors de dilatar en el temps la deliberació i resolució d'aquest primer recurs. Però ha concedit una ampliació en la celebració del ple, que en un principi havia de ser de tres dies, i finalment s'ha habilitat per a la discussió i votació de la sentència tota la setmana, del 23 al 27 de juliol.

 Ambient tens i crispat per la corrupció  

La decisiva i crucial cita arriba en un clima polític irrespirable després de l'esclat del 'cas Cerdán' de presumpta corrupció per part de dirigents del PSOE, amb un PP esperonat a l'atac i els socialistes en estat de shock per les revelacions de la UCO. I, malgrat que res té a veure una cosa amb l'altra, la sentència del Constitucional, que es preveu favorable a l'amnistia, es produirà enmig d'una fortíssima pressió política amb els contraris a la llei enfortits per l'escenari actual. Tot i que cap dirigent d'ERC i Junts vol vincular els dos escenaris, sí que admeten en privat la preocupació per la possible caiguda del Govern socialista de Pedro Sánchez, assetjat pels casos de presumpta corrupció en plena recta final del periple de l'amnistia. Un final, que fonts jurídiques de Junts situen entorn del mes de novembre vinent.

D'altra banda, les direccions d'Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya es mantenen a l'expectativa del que pugui passar al llarg de la setmana vinent al Constitucional. Admeten que una possible sentència favorable a la constitucionalitat de la llei d'amnistia no serà definitiva, però sí molt rellevant. "No estem davant una qüestió jurídica, l'amnistia és constitucional. Aquí el que hi ha són una sèrie de jutges que han decidit no aplicar una llei que és clara i diàfana i que ha estat aprovada democràticament", assegura una font de l'àmbit jurídic de Junts. "Aquesta setmana serà un pas més en el camí cap a la decisió de la justícia europea, que és en qui confiem", rebla aquesta mateixa font. Un trajecte europeu que té la pròxima parada en la vista del Tribunal de Justícia de la Unió Europea prevista per al 15 de juliol per estudiar els requeriments prejudicials presentats per diverses instàncies de l'Estat espanyol.

 La ponència fa preveure l'aval a la constitucionalitat  

Respecte al ple del Tribunal Constitucional d'aquesta pròxima setmana, la previsió és que l'alt tribunal avali la constitucionalitat de la llei d'amnistia. Si més no, així serà si la majoria progressista vota favorablement a la proposta de ponència que hi ha damunt de la taula, elaborada per la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán.

La ponència avala la constitucionalitat de la llei, tot i que introdueix tres modificacions en resposta a l'escrit dels populars. No fa cap menció específica al delicte de malversació, l'eix de les reticències del Suprem a l'aplicació de la llei d'amnistia. En aquest sentit, fonts del TC recorden que el recurs dels populars no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i per tant la sentència no l'aborda.

En canvi, l'esborrany sí que dona la raó al PP en tres punts concrets, però que es consideren menors i que no són substancials per declarar inconstitucional la llei. Els populars argumentaven que la llei és arbitrària i vulnera el principi d'igualtat perquè afecta els delictes comesos amb la finalitat d'impulsar el procés d'independència, i també accions realitzades per agents policials, però no altres supòsits. La ponència estableix que l'amnistia ha d'incloure també les persones que es van manifestar contra el procés.

El text de la magistrada Immaculada Montalbán també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. Segons la ponència, aquesta indefinició pot ser inconstitucional, i per tant només es poden amnistiar els fets compresos entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023.

La tercera modificació fa referència a l'arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes. La llei estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. L'esborrany hi afegeix també les acusacions populars personades. 

 Junts i ERC carreguen contra els jutges  

Quant a la posició política, des de Junts, el seu secretari general, Jordi Turull, es mostra contundent amb el veto d'alguns jutges a l'aplicació de l'amnistia, que defineix com a "cop d'estat judicial" al qual el Tribunal Constitucional hauria de posar-hi fi. De fet, Turull amenaça amb accions judicials contra els jutges, que considera "prevaricadors", si es continuen resistint a aplicar l'amnistia després de la sentència del Constitucional en cas que sigui favorable. "Emprendrem accions legals contra aquests jutges, per malversació directament", assegura el secretari general de Junts. Turull es mostra convençut que les resolucions del TC i les que estan pendent en diverses instàncies judicials europees "posaran els jutges espanyols al seu lloc".

Quant a Esquerra Republicana, el portaveu del partit, Isaac Albert, exigeix l'aplicació "absoluta" de la llei d'amnistia i espera que la resolució del Constitucional ho faci finalment possible i que s'executi com més aviat millor. Per al dirigent republicà és "inadmissible" la "deriva" del Tribunal Suprem, per haver "incomplert de manera manifesta" la voluntat del poder legislatiu. Albert acusa al Suprem de retorçar la llei i incomplir l'objectiu que persegueix el legislador amb l'amnistia, en referència al rebuig a aplicar la llei mitjançant una interpretació del delicte de malversació que es considera "espúria".

 L'inici de la recta final per a l'aplicació de l'amnistia  

De fet, la sentència que dictarà el Tribunal Constitucional la setmana vinent, tot i que acabi sent positiva a la constitucionalitat de l'amnistia, no aixecarà el veto dels magistrats del Suprem, ja que no es preveu que entri a valorar aquesta interpretació del delicte de malversació com d'enriquiment personal. Així, com ja va explicar Públic, es preveu que de moment es mantingui vigent l'ordre de detenció contra l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. I tampoc s'aixecaria la inhabilitació contra dirigents independentistes sentenciats com el president d'ERC, Oriol Junqueras, i altres membres del seu partit o el secretari general de Junts, Jordi Turull.

L'amnistia, de moment, ha fet un recorregut feixuc amb una aplicació limitada i en què contrasta els obstacles que es troben els encausats independentistes i l'extrema facilitat per al agents encausats per les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017, la majoria ja indultats. La Sindicatura per l'Amnistia, ens creat per Òmnium per auditar l'aplicació judicial de l'amnistia, ha publicat recentment un informe per valorar el primer any de l'aprovació de la llei. L'òrgan de l'entitat assegura que el 60% dels sol·licitants de l'amnistia ja no tenen cap causa oberta. L'entitat afirma que hi ha 1.610 persones represaliades i amnistiables i que, d'aquestes, 726 tenen causes penals i del Tribunal de Comptes susceptibles d'acollir-s'hi. De les 726, Òmnium diu que 236 ja s'han tancat (amb 178 amnisties, 49 arxius i 9 absolucions), i que s'han denegat 35 casos. 

Segons l'informe de la Sindicatura d'Òmnium, encara hi ha 48 casos en suspensió per qüestions d’inconstitucionalitat al TC o per prejudicials al TJUE. I que hi ha 75 casos sense constància de resposta judicial, i 332 més on no consta que s’hagin tramitat. Encara hi ha un 40% de casos on no s’ha aplicat la llei, o bé perquè estan esperant resposta, perquè han estat denegades o perquè estan en suspensió. La darrera aplicació de la llei ha estat un cas molt rellevant, amb l'amnistia decretada per l'Audiència de Barcelona a prop d'una quarantena d'excàrrecs de la Generalitat durant els governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont i empresaris processats pels preparatius de l'1-O i la internacionalització del procés, en el que va ser la primera gran macrocausa iniciada per la justícia espanyola pel referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017.