"L'alliberament de les dones és l'excusa d'Occident per justificar les seves guerres als països àrabs"

MADRID. - Sirin Adlbi Sibai, feminista islàmica i pensadora decolonial, acaba de publicar el seu primer llibre, La presó del feminisme (editorial Akal). Títol polèmic i que pot portar a conclusions errònies si no es coneix aquesta activista i professora a la Universitat Autònoma de Madrid. "Ja és hora de plantejar de manera directa i urgent tot un seguit de debats que són molt necessaris. El títol és impactant i aquest és exactament l'efecte que amb la meva teoria vull crear, el d'un impacte que ens faci qüestionar-nos d'una vegada l'ordre de les coses. Tant de bo serveixi per això ".

Per això, quan Sirin parla de "presó" està fent una crítica al feminisme hegemònic que, en la seva opinió, invisibilitza altres feminismes alternatius, més allunyats de l'òptica occidental i colonial, que van ser iniciats pels feminismes negres i continuats posteriorment pel feminisme indígena o l'islàmic. Aquests moviments expliquen com el gènere està inevitablement travessat per la raça i la classe, aspectes que han estat desatesos pel feminisme tradicional, blanc i burgès.

Sirin ha parlat amb Público amb motiu de la presentació del seu llibre a la llibreria madrilenya Traficantes de Sueños. En les seves paraules es reflecteix l'activisme i el compromís amb un feminisme complex, que compta amb més retractors que suports: el feminisme islàmic des d'una perspectiva decolonial. "El pensament decolonial ens proporciona la possibilitat i l'oportunitat de pensar l'impensat, d'imaginar el que s'ha vetat com a possible de ser imaginat. És una autèntica revolució. No podem parlar de feminisme i Islam en l'actualitat sense pensar seriosament en totes les relacions i les estructures de poder que construeixen els diferents discursos sobre la qüestió".

"La islamofòbia és un mecanisme que subhumanitza els musulmans "

Per a l'autora és l'hegemonia d'Occident, el capitalisme i el patriarcat els que han articulat la islamofòbia actual. "La islamofòbia és un dispositiu colonial que subhumanitza els musulmans i la civilització islàmica mitjançant una complexa xarxa d'institucions discursives i no discursives que adopten la forma de racisme cultural. A més, la islamofòbia està transversalment travessada pel gènere. És a dir, no hi ha islamofòbia sense gènere ". En aquest sentit, la pensadora estableix tres processos que ho expliquen: el primer seria veure qui produeix aquesta islamofòbia, que seria el patriarcat, entre d'altres; el segon, sobre qui s'incideix en la islamofòbia, la dona; i, finalment, a través de què, la subjugació de la dona musulmana.

Sirin Adlbi porta vel i parla de feminisme, una imatge que genera un ampli debat dins del moviment feminista ja que alguns corrents consideren un oxímoron portar hijab i ser feminista, també dins del món àrab. Sota aquesta disjuntiva, Sirin reivindica l'ús lliure del vel, entenent les implicacions patriarcals que això pot comportar, però que, en la seva opinió, no són més opressores que la talla 36 o l'ús dels talons o el maquillatge a Occident.

Estableix també que el que hi ha darrere de la prohibició del hijab o la seva imposició en diferents parts del món és, al cap i a la fi, el control patriarcal dels cossos de les dones. "No obstant això, trobo a faltar aquí la veu de les dones que amb el nostre hijab volem rescatar l'Islam d'unes i altres manipulacions sexistes i reivindicar el nostre dret i llibertat a dotar les nostres eleccions espirituals, estètiques, filosòfiques i epistemològiques del sentit alliberador i emancipador que volem donar-li. El hijab i els seus significats en l'Islam, lligats a una ètica global d'alliberament es troben invisibilitzats i segrestats entre els discursos colonials que el converteixen en símbol universal de la subjugació femenina i símbol de l'antimodernitat".

"A les nostres 'desenvolupades' societats una de cada tres dones hem patit algun tipus de violència masclista"

Precisament és aquesta focalització en la dona musulmana i l'ús del vel, segons l'autora, la que invisibilitza i legitima altres formes de repressió a les dones, també a Occident. Per això parla del concepte de 'la salvatge al mirall' que "retorna als occidentals una imatge molt gratificant d'ells mateixos, la imatge d'unes dones euro-nord-americanes lliures, liberals i alliberades, ocultant que a les nostres 'desenvolupades' societats encara una de cada tres dones hem patit algun tipus de violència masclista i queda encara per desmuntar unes estructures patriarcals i sexistes summament complexes, la desarticulació de la quals només i exclusivament podrà donar-se des de la deconstrucció i abolició del sistema capitalista global".

A més, "la dona musulmana amb hijab" representa per a Sirin l'excusa dels països més poderosos per envair llocs per interessos econòmics i polítics, però el discurs que legitima aquests actes és el suposat alliberament de les dones. "El discurs que construeix l'objecte 'dona musulmana amb hijab no té cap existència fora de la lògica colonial i té com a funció la invisibilització dels interessos geoestratègics, geopolítics, geoeconòmics i geoideològics d'Occident als països àrabs i musulmans. És a dir, anem a l'Afganistan o a Mali a "salvar" i "alliberar" les dones musulmanes, no a explotar els seus recursos, saquejar i buscar sortides a la indústria armamentística. La invisibilització de la responsabilitat directa d'Occident en la perpetuació de crisi, guerres, pobresa extrema, dictadures, manca de justícia, drets i llibertats i opressió generalitzada afectaran en primer lloc a les dones i als nens".

Sirin Adlbi és, a més, una activista molt vinculada amb Síria. De fet, s'assumeix com a activista sirià-espanyola opositora al règim dels Assad. La guerra, que ja dura més de cinc anys, ha produït la major crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial. A més, el paper de la Unió Europea en matèria de refugiats està sent més que qüestionat després de l'acord amb Turquia de devolucions en calent.

Però no només el tema dels refugiats, també el Brexit o la victòria de Donald Trump ... El món assisteix a una sèrie d'esdeveniments difícils d'explicar i que, per a Sirin, són una mostra del principi de la fi del sistema neoliberal. "Tots els esdeveniments el desenvolupament dels quals observem perplexos semblen estar indicant que ens acostem cada vegada més al col·lapse del sistema. I un sistema aixecat a força de sang i opressió, malauradament només desapareixerà amb més sang i més opressió".