Kap: "La sàtira té sentit quan arriba a la gent i li desperta alguna cosa"

L'humor sempre és imprescindible, però en temps foscos es converteix en una eina encara més poderosa i necessària per subvertir el poder i, per què no dir-ho, per superar amb algun somriure la quotidianitat. La llibreria Espai Contrabandos ha acollit la presentació del llibre Kap. Dibuixos i altres provocacions (Diminuta Editorial) en què l'autor, el dibuixant Jaume Capdevila, i el periodista i activista social David Fernàndez han debatut al voltant de l'humor i la seva utilitat en la batalla contra la repressió. Per a Kap, que des de fa més de dues dècades publica vinyetes dia rere dia en nombrosos mitjans nacionals i internacionals, "la sàtira té sentit quan arriba a la gent". El ninotaire ha recalcat que a través dels dibuixos intenta "despertar alguna cosa en el lector, que li serveixi per reflexionar. L'humor és útil quan fa que alguna cosa et grinyoli i et paris a pensar". "És curiosa la potència que a vegades té un acudit", ha insistit.

A banda de recomanar el llibre, que recull vinyetes de Kap dels darrers anys i per a Fernàndez és un "resum d'una època", el periodista ha subratllat la importància de l'humor gràfic per la seva "tradició emancipadora que permet poder mirar el món d'una altra manera i ajuda a pensar i a tenir una capacitat crítica alliberadora, que ens allunya del pensament únic". "A les tiranies i les dictadures no els agrada mai l'humor, perquè no saben riure d'ells mateixos", ha afirmat, per afegir que l'humor gràfic "ha servit com a recer i refugi per riure's d'un món molt bèstia i molt injust", a més de convertir-se en una "eina alliberadora per riure de la brutalitat de la tirania".

Segons en Kap, "l'humor gràfic és necessari" però a ell li agrada que sigui, sobretot "company del periodisme", de manera que al costat del dibuix hi hagi un text signat per un periodista explicant a fons què passa. "Quan hem d'anar als acudits a buscar el que no diuen els periodistes vol dir que estem en un sistema que està malalt", ha etzibat, si bé ha reconegut que en determinats mitjans de masses, el ninotaire "pot ser una veu una mica més discordant" i allunyar-se uns quants passos de la línia editorial del diari. De fet, el mateix Capdevila dibuixa des de fa molts anys a La Vanguardia.

També han reflexionat sobre la tradició humorística catalana, de la que Kap n'és un autèntic expert, amb diversos llibres sobre la matèria. Per a ell, si ha estat tan poderosa és fonamentalment per dues raons. Primer, "perquè Catalunya sempre ha estat lluny del poder". I, segon, perquè bona part dels darrers tres segles han estats marcats per una "censura molt intensa" i la sàtira va convertir-se en una eina "que permetia sortejar-la" i "dir coses sense dir-les" a través d'un codi compartit amb els lectors.

Humor, repressió i censura

A la conversa no podien faltar les referències a l'actualitat. De fet, Kap va ser un dels grans impulsors d'Il·legal Times, la publicació que va fer-se el desembre i reunia vinyetes de dibuixants d'arreu del món per denunciar la "vulneració de drets fonamentals" a Catalunya. Segons ell, la revista va "ser una mica la resposta que vam donar a la situació que viu el país. Al cap i a la fi, la resposta que jo sé donar és a través de l'humor i activar complicitats per fer-la. En moments de tensió, l'humor no deixa de ser una vàlvula d'escapament".

En temps de lleis mordasses i publicacions segrestades, per a Fernàndez la dels ninotaires "no és una professió segura", però alhora "més que mai hi ha necessitat l'humor gràfic, que té un potencial impressionant". El periodista considera que vivim un moment de "pulsions autoritàries i repressives en un context de regressió de llibertat que és una amenaça i el que hem de fer és blindar els espais de llibertat i no deixar-ne passar ni una". Tot i admetre que el moment és complicat, Kap ha volgut tancar l'acte amb una dosi d'optimisme, per afirmar que a diferència d'èpoques passades "avui en dia la censura és impossible. Tothom que censuri patirà l'efecte contrari del que pretén i això ho hem de veure com una victòria com a societat, que ha blindat que no hi hagi alguna cosa que no es pugui dir. Igual no es pot dir en un determinat canal de televisió o en un mitjà, però a algun lloc sortirà, i això és positiu".