“Junqueras eurodiputat!”: el sobiranisme clama contra l’abús de la justícia espanyola

“Rosa Luxemburg deia que aquell qui no es mou, no nota les cadenes. Nosaltres no pararem de moure’ns perquè sabem que, en perseverança, les trencarem totes”. Amb aquestes paraules l’actriu Carme Sansa ha donat per acabada la concentració celebrada aquest migdia davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Barcelona en protesta per la decisió dels tribunals espanyols d’impedir que Oriol Junqueras acudís avui a Estrasburg a estrenar-se com a eurodiputat.

La concentració, convocada per l’Assamblea Nacional Catalana (ACN) i Òmnium Cultural amb el lema ‘Exigim que es respectin els nostres vots!’, ha reunit prop centenars de persones, que enmig d’un clima d’indignació han entonat diverses vegades els crits de “Junqueras, eurodiputat!”, “Terrorisme d’Estat!” o, en al·lusió a les màximes instàncies de la magistratura espanyola, “No sou jutges, sou delinqüents!”.

Abans que es fessin les 12.00 h, hora prevista per a l’inici de l’acte, els presents comentaven la perplexitat que suposa conèixer les actuacions de la judicatura respecte als líders del Procés. “Es demostra que no és el mateix tenir el govern que el poder, que està en mans del mateix sistema judicial i policial de sempre”, indica el Joan. Per aquest jubilat de 67 anys, aquests poders avantposen la unitat d’Espanya a qualsevol principi democràtic, també al dret de la població a escollir els seus representants.

En la mateixa línia la Carme, veïna de Barcelona de 71 anys, coincidia que “les altes instàncies judicials fan el que volen”, fins a l’extrem d’augurar que, després de desoir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), “no seria estrany que ara també intentin extradir Pugidemont i Comin”, els dos eurodiputats que avui han pogut recollir la seva acta a Estrasburg.

Segrest a la democràcia

La seu del TSJC ha esdevingut en un dels escenaris habituals de les concentracions que tenen lloc en el marc del Procés. D’ençà de les causes empreses contra l’expresident Artur Mas i membres del seu Executiu per la consulta de 2014, nombrosos càrrecs electes i dirigents de les entitats sobiranistes han desfilat per les escalinates de l’històric edifici. El darrer a fer-ho va ser Quim Torra, a qui el passat 19 de desembre el TSJC va condemnar a un any i mig d’inhabilitació per no haver retirat una pancarta durant les passades eleccions al Congrés dels diputats, desoint així els requeriments de la Junta Electoral Central (JEC).

Segons l’ANC, el Tribunal Superior de Justícia s’ha erigit en un dels ariets de la repressió contra l’independentisme, raó per la qual la concentració d’avui tenia la intenció de denunciar-lo com a part d’un sistema judicial que “se salta la voluntat popular i decideix quins poden ser i qui no els representants del nostre poble”, afegia Sansa.

Pel que fa a Oriol Junqueras, el manifest de l’ANC i Òmnium assenyala que l’acord de la sala segona del Tribunal Suprem, dirigida per Manuel Marchena, de rebutjar la immunitat del president d’Esquerra Republicana i impedir, així, que pogués ser excarcerat i ser avui al Parlament Europeu, és un nou exemple d’aquest ús arbitrari de la justícia. “No podem admetre que el Suprem prengui aquestes decisions i, encara menys, que el Parlament Europeu les accepti, perquè això implica avalar la manipulació dels resultats electorals”, conclou el manifest.

Clima d’escepticisme

Davant l’escenari que s’obra amb les converses entre el nou govern de coalició format pel PSOE i Unidas Podemos i l’Executiu català, els assistents mostraven en el seu escepticisme. “Veurem que donen de si, però vistos els fets, no me’n refio gens”, afirmava el Joan. També la Carme se sumava a aquesta opinió, tot recordant que “Pedro Sánchez va ser el primer a donar suport a l’aplicació de l’article 155. Per tant, no podem confiar-hi”. Tant un com l’altre insistien que, passi el que passi, el sobiranisme haurà de continuar mobilitzant-se perquè “a Catalunya qui vol exercir el poder és el poble amb la seva força i pressió perquè els polítics es moguin”, deia en Joan.

La concentració d’avui dilluns, on no han faltat el cant de L’Estaca, de Lluís Llach, i banderoles que reclamaven l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’autodeterminació, ha acabat amb els assistents dipositant centenars de paperetes electorals sobre una rapissa del Passeig Lluís Company. Un gest simbòlic amb què s’ha reivindicat la voluntat dels catalans i catalanes d’escollir els seus electes i el seu futur polític en plena llibertat.