Julio Molina, president del moviment veïnal de l'Estat CEAV: "Votem per tornar al NO-DO o per tirar endavant"

Va ser regidor a l'Ajuntament de Badalona en dues etapes (1979-1981 / 1987-1991) pel PSUC. Activista i lluitador en defensa dels drets dels ciutadans des que era molt jove, Julio Molina ha liderat la Federació d'Associacions Veïnals de Badalona des dels seus inicis. Ha estat secretari a la CONFAVC i ara, un cop jubilat, ha fet el salt fins a presidir la Confederació Estatal d'Associacions Veïnals (CEAV).

Quins són els seus objectius al capdavant de la CEAV?

A l'assemblea que vam fer al març a Badalona vam aprovar 101 propostes. Apostem per la cohesió als barris, per la millora mediambiental i per la participació ciutadana. Ara mateix, som 3.000 associacions veïnals a tot l'Estat, més d'un centenar d'agrupacions autonòmiques i, en total, un milió de socis. Estem batallant per l'eliminació de l'amiant, per trobar l'equilibri entre l'oci i el descans veïnal... Tenim ganes de fer moltes coses.

Han signat un acord amb el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes, en què consisteix?

"Cal tenir consciència de la importància de passar les ITE i de la rehabilitació dels edificis"

És un acord molt important perquè se'ns cauen les cases a molts barris. I Badalona n'és un exemple. Cal tenir consciència de la importància de passar les ITE i de la rehabilitació dels edificis. Hi ha llocs on no hi ha problemes perquè es detecta la deficiència i poden tenir recursos per arranjar-la però hi ha zones on és molt complicat. Hem de tenir coneixement de la situació i de quines ajudes es poden demanar. Gràcies als Col·legis d'Arquitectes farem un projecte de formació i informació. A 4 comunitats autònomes, Catalunya, Aragó, Madrid i Comunitat Valenciana, formarem els nostres dirigents perquè tinguin capacitat per informar als veïns i poder buscar subvencions necessàries per rehabilitar els seus edificis.

Des de la CEAV fan una crida a combatre els discursos d'odi de l'extrema dreta. Què temen d'aquest 23-J?

Temem el retrocés, la falta de llibertat. Des de la presència de banderes fins a la censura en actes culturals. Jo espero que la gent voti amb consciència i, sobretot, que voti. A partir d'aquí, aquest país no pararà. Espero que entre tots siguem capaços de no tornar enrere. La gent ha de pensar en votar per tornar al NO-DO o per tirar endavant. Els governs han de ser més responsables, tant l'esquerra com la dreta. El que no es pot fer és donar ales a l'extrema dreta.

La xarxa de dones veïnals també ha mostrat la seva preocupació.

"Les dones són les primeres que, des del moviment veïnal, van alçar la veu després de l'auge de l'extrema dreta"

Són les primeres que, des del moviment veïnal, van alçar la veu després de l'auge de l'extrema dreta. Estan preocupades per la retallada de drets, per les declaracions antiavortistes o els que no reconeixen la violència de gènere. I això anirà a més. Les entitats veïnals estan considerades 'chiringuitos de izquierdas' i això no pot ser.

Com combatran aquest tipus de polítiques?

Estic convençut que haurem de tornar a sortir al carrer però ara tenim una experiència que abans no teníem: n'hem après. Hem passat de la protesta a la proposta. Som capaços de sortir al carrer a reivindicar i seure en una taula i convèncer negociant. Tot i així, depèn de qui ens governi i com ho faci, estem preparats per sortir al carrer.

El relleu generacional sempre els ha portat problemes. Té futur el moviment veïnal?

"Al moviment veïnal se'ns ha matat moltes vegades ja"

Estic convençut que sí que en té. El primer que he fet com a president de la CEAV és adreçar-me al Consell Estatal de la Joventut per veure com podem col·laborar. Al moviment veïnal se'ns ha matat moltes vegades ja. Però la realitat és que som aquí. El que hem de fer és coordinar-nos bé i anar-ho treballant. Les necessitats i la realitat de les ciutats han canviat, per tant l'activisme de les entitats, també. De fet, el país té un deute amb el moviment veïnal.

Creu que no està prou reconeguda la tasca del moviment veïnal?

Quan ens trobàvem enmig de la dictadura i els partits i els sindicats eren declarats il·legals, els que reclamàvem asfaltat de carrers o la il·luminació i reivindicàvem la democràcia i les llibertats érem les associacions veïnals. A la Constitució es reconeix el paper dels partits, sindicats, consumidors o empreses i s'obliden del moviment veïnal. Portem mesos treballant en una proposició de llei per al nostre reconeixement. D'aquesta manera, començant en l'àmbit estatal però baixant cap a les autonomies i els municipis, ens permetrà regular i garantir la participació ciutadana. Hem tingut molta acceptació dels grups al Congrés però la convocatòria d'eleccions ho ha frenat. Estem molt il·lusionats amb aquest tema.