El judici a Trapero i l'excúpula d'Interior es reprèn amb una possible rebaixa de la petició de pena de la Fiscalia

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l'antiga cúpula de la Conselleria d'Interior coneixeran aquest dilluns si la Fiscalia rebaixa l'acusació contra ells de rebel·lió a sedició pels fets del 20-S i l'1-O. El judici a l'Audiència Nacional, interromput per la pandèmia del coronavirus al març, es reprèn aquest dilluns a distància i amb el torn de la fiscalia per presentar les seves conclusions definitives. Després de quasi dos mesos de sessions, entre el 20 de gener i el 10 de març, amb interrogatoris a acusats i testimonis acabats, només falten els últims tràmits de la vista oral, és a dir les conclusions, els informes i l'última paraula.

La sessió se celebrarà a la seu de l'Audiència Nacional a Madrid, però Trapero, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler, juntament amb els seus advocats, la seguiran a distància des d'una sala de l'Audiència de Barcelona. Es preveu que la sessió sigui força curta, ja que el fiscal només ha de confirmar les conclusions provisionals o indicar els canvis que hi vulgui fer. De fet, el Tribunal Suprem va condemnar els líders independentistes per sedició, no pas per rebel·lió, i no es descarta que la fiscalia pugui rebaixar, de mutu propi, la seva petició de penes inicial. Va ser la mateixa fiscalia la que va demanar uns dies de marge després dels testimonis i la prova documental per valorar les seves conclusions definitives, cosa que donava a entendre que les canviaria respecte a les provisionals.

L’Audiència Nacional ha fixat també per al següent dilluns, 15 de juny, l’anunci de les conclusions definitives de les defenses i l’informe del fiscal. Per al dimarts 16 i dimecres 17 es preveuen els informes de les defenses i el torn d’última paraula dels quatre acusats. Les últimes tres sessions tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, on es van fer totes les sessions excepte les tres últimes, molt més àmplia que la del centre de la capital espanyola, i ja hi seran presents tots els advocats i acusats. La intendent dels Mossos Teresa Laplana estava eximida d'assistir a la vista oral per raons de salut fins a l'últim torn de paraula.

Durant el judici es van confrontar dues visions molt diferents de l'actuació dels Mossos el 20-S davant de la Conselleria d'Economia i altres punts escorcollats i durant l'1-O a tot el país, com ja va passar en el judici al Tribunal Suprem. La fiscalia, amb l'ajut de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, va intentar evidenciar que la policia catalana havia deixat créixer la concentració davant d'Economia per evitar l'escorcoll policial i la sortida de la comitiva judicial. Les defenses i els comandaments dels Mossos aportats com a testimonis de la defensa van intentar convèncer el tribunal que quan la Guàrdia Civil va comunicar els escorcolls ja era massa tard per establir perímetres de seguretat, i que l'actuació contundent dels antiavalots hagués estat encara més perjudicial.

Sobre l'1-O, l'acusació pública i els cossos policials espanyols van intentar detallar diverses connivències i col·laboracions de mossos amb els organitzadors de les votacions en diversos col·legis. La defensa va intentar al·legar que les possibles actuacions puntuals eren decisions individuals i anaven contra les ordres de la cúpula del cos. El paper de Puig, Soler i Laplana també va ser remarcat per la fiscalia i rebaixat per les defenses.