JUDICI AL PROCÉSUn comissari de Policia, sobre les càrregues de l'1-O: "La intervenció va ser més que mesurada, va ser quirúrgica"

L'autocrítica ha brillat i brilla per la seva absència pel que fa a l'actuació policial per impedir el referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017. Un comissari principal de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, al comandament de l'àrea d'Informació en la denominada Operació Copèrnic -destinada a frustrar l'1-O, ha asseverat aquest dimarts com a testimoni davant la Sala penal del Tribunal Suprem, en el marc del judici a la cúpula del procés català, que la intervenció policial "va ser més que mesurada, va ser quirúrgica".

Segons el seu relat, la força utilitzada va ser "proporcional", i sempre es va prioritzar "la seguretat" dels ciutadans a l'"eficàcia" en el compliment del mandat judicial d'impedir el referèndum, i fins i tot a la seguretat dels mateixos agents. "Si ho haguéssim fet a l'inrevés, hi hauria hagut més detencions i identificacions", afirmava. Els votants, apuntava, estaven perfectament organitzats per resistir a l'actuació policial: "El que era una votació normal es convertia en un sistema de resistència de caràcter subversiu".

Les imatges de la virulència d'aquestes càrregues han fet la volta al món; estan sent investigades pel jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, i la violència d'aquesta actuació ha estat molt criticada per les defenses dels 12 dirigents independentistes processats, si bé tots i cadascun dels comandaments i agents de Policia Nacional o Guàrdia Civil que ja han comparegut com a testimonis en la causa han evitat l'autocrítica.

Fins ara, qui més s'ha acostat ha estat el comissari cap d'Informació de la Policia Nacional a Catalunya: "Lamento que algú surti lesionat", afirmava, en referència a Roger Español, l'home que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma disparada pels agents.

Entre els màxims representants del Govern de llavors, entre ells el president, Mariano Rajoy, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, o el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, l'absència d'autocrítica, d'assumpció de responsabilitats o fins i tot de coneixement sobre les actuacions va ser molt major, quan tots ells van comparèixer com a testimonis davant el mateix tribunal, al febrer.

Davant d'aquests, el comissari que atestava aquest dimarts ha reconegut que ell era "l'últim responsable de donar llum verda a l'entrada als col·legis".

El comissari, que es convertia en el novè testimoni de la 28 sessió del procés, compareixia sense permetre que les cambres captessin la seva imatge -facilitant el seu identificatiu com a agent, no el seu nom, com tots els policies en la causa-, ha estat imputat per un jutjat de Barcelona per suposades "coaccions greus" durant la seva actuació del 20 de setembre de 2017, davant la seu de la CUP.

Repassada als Mossos 

D'altra banda, el testimoni ha criticat als Mossos d'Esquadra que el seu dispositiu per l'1-O estava dissenyat per "afavorir" el referèndum, i que adoptessin una actitud "contemplativa" en aquesta jornada. Fins i tot ha denunciat que l'actuació d'alguns agents buscava obstruir el treball de la Policia, si bé ha afirmat que aquestes actituds "fràgils" obeïen a "decisions personals" dels agents, i no eren imputables al conjunt de la policia catalana. En aquesta jornada, i únicament a Barcelona, la Policia va intervenir en 27 centres, i un total de 31 agents van resultar ferits.

A més, com han anat repetint tots els comandaments de Policia i Guàrdia Civil, i en contra de la versió de la cúpula dels Mossos, el testimoni ha relatat que abans de l'1-O no tenia coneixement que la policia catalana havia decidit distribuir a gairebé 8.000 agents en forma de binomis repartits pels 2.300 col·legis electorals en la jornada del referèndum. Ha denunciat "seguiments" a policies i guàrdies civils, i que algun d'aquests binomis de Mossos va alertar de l'arribada dels policies i guàrdies civils a algun col·legi, "en algun cas terrible".