Israel només va aplicar la pena de mort contra un nazi i ara vol fer-ho únicament amb els palestins

L'única vegada que un condemnat a mort va ser executat a Israel va ser el 31 de maig de 1962. Aquell dia va ser penjat Adolf Eichmann, alt càrrec del partit nazi durant el Tercer Reich i un dels principals organitzadors de la solució final i de l'Holocaust. Els serveis secrets israelians l'havien segrestat dos anys abans a Buenos Aires (Argentina), on havia fugit després de la derrota d'Alemanya. Des d'allà va ser traslladat per la força fins a Jerusalem, on va ser jutjat i condemnat per crims de guerra i contra la humanitat.  

Cap altre condemnat per la justícia israeliana ha tornat a recórrer el camí que va recórrer Eichmann aquell matí de primavera fins al cadafal. Això és el que vol revertir la gran majoria de la Knesset (el Parlament d'Israel), tal com va demostrar el passat 10 de novembre amb l'aprovació de la primera lectura per reformar el Codi Penal i flexibilitzar la condemna amb pena de mort.

Una de les principals impulsores ha estat la diputada Limor Son Har-Melech, membre del partit etnonacionalista Poder Jueu (Otzma Yehudit). La parlamentària es va convertir en un icona sionista el 2003 després de sobreviure, estant embarassada, a un atemptat perpetrat per les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, vinculades a Fatah, en què va morir el seu primer marit. Des d'aleshores, la colona israeliana ha perseguit activament l'eradicació total dels àrabs de la Palestina històrica, si bé mai no ha amagat el seu racisme.

 "Qui mata un àrab ha d'anar a la presó per a la resta de la seva vida i qui mata un jueu ha de morir" 

Ja en el seu càrrec de parlamentària, va defensar un israelià que havia assassinat una família palestina el 2015. Més tard va assegurar que "qui mata un àrab ha d'anar a la presó per a la resta de la seva vida i qui mata un jueu ha de morir". Aquesta és la lògica que sembla amagar-se rere la reforma presentada per la diputada davant la Knesset, segons els seus detractors dins d'Israel i organismes internacionals que defensen els drets humans, com Amnistia Internacional.

"En cap moment parlen de palestins", confirma a Público Carlos de las Heras, responsable d'Europa i Orient Mitjà de l'ONG. Tanmateix, afegeix l'expert, parlen de "persones que puguin acabar amb la vida d'un ciutadà israelià". Resulta irrellevant en la proposta de reforma que aquest assassinat hagi estat comès "de manera intencionada o imprudent", sempre que s'entengui que l'acte amaga "motivacions racistes o hostils contra la població israeliana" i busqui "danyar l'Estat d'Israel o el renaixement del poble jueu".

D'aquesta manera, la reforma del Codi Penal proposada afectaria únicament, de fet, els palestins, ja que, als ulls de Son Har-Melech, "els terroristes israelians no existeixen". Durant tot el procés de creació de la reforma, la diputada ha comptat amb el suport incondicional del Comitè de Seguretat Nacional de la Knesset, presidit pel ministre de Seguretat Nacional i líder de Poder Jueu, Itamar Ben Gvir.

L'alt càrrec del Govern israelià fa anys que promou una pena de mort només per als palestins. Fins i tot abans que la comissió parlamentària aprovés el text de la reforma, segons el rastre que han anat deixant les seves declaracions. El seu fanatisme li ha valgut la prohibició d'entrada a països com Eslovènia o els Països Baixos.

La formació liderada per Ben Gvir és clau per a la supervivència de la coalició de govern d'extrema dreta forjada després de les eleccions parlamentàries del 2022 que van convertir, de nou, Benjamín Netanyahu en primer ministre. Per això, les demandes de Poder Jueu són ordres per al partit de Netanyahu, el Likud. Una prova d'això és el suport sense fissures de tots els seus diputats a aquesta proposta de reforma. Per celebrar-ho, Ben Gvir va repartir dolços durant la votació.

Pena de mort actualment  

En l'actualitat, les condicions i motius pels quals pot aplicar-se la pena capital a Israel estan recollits al Capítol VII del seu Codi Penal, que tipifica els delictes comesos contra la seguretat de l'Estat d'Israel o traïció. Segons aquest text, poden ser condemnats a mort aquells que amb els seus actes facin perillar la sobirania o la integritat de l'Estat d'Israel (article 97), els qui causin una guerra amb la intenció d'ajudar l'enemic (article 98) o els qui ajudin l'enemic en la guerra (article 99). En tots els casos, la pena de mort pot ser commutada per cadena perpètua.

Fins a la reforma del Codi Penal de 1977, també era castigat amb la pena capital l'assassinat, sempre que la persona condemnada hagués estat jutjada en virtut de la Llei de Càstig dels Nazis i els seus Col·laboradors de 1950.

Aquesta és la situació en el cas del territori considerat per Israel com a propi. A Cisjordània, l'aplicació es fa sota els paràmetres de la justícia militar, on un tribunal compost per tres magistrats ha de decantar-se, unànimement, per la pena de mort perquè aquesta pugui ser aplicada. Cosa que, de fet, mai no ha passat.

Finalment, cal dir que actualment la pena de mort no pot aplicar-se sota qualsevol circumstància. Tal com recull l'article 96 del Codi Penal, la pena capital només pot imposar-se quan "l'ofensa hagi estat comesa durant un període en què s'estiguin duent a terme hostilitats militars d'Israel o contra Israel".

Què canvia la proposta de l'extrema dreta?  

La principal novetat del text de Poder Jueu és l'aplicació d'aquesta condemna en els casos en què s'hagi assassinat un ciutadà israelià. La suma de la variable de la nacionalitat als delictes ja recollits al Codi Penal israelià —aquells relacionats amb atacar la seguretat de l'Estat d'Israel— en un territori colonitzat, situa com a objectiu d'aquesta reforma els palestins que lluiten contra l'ocupació, formin o no part d'un grup armat.

De las Heras posa el següent exemple: "si Hamàs comet un atemptat en una sinagoga a Tel-Aviv, poden ser condemnats a mort". El mateix 7 d'octubre podria ser tractat d'aquesta manera. De fet, la reforma contempla la possibilitat d'aplicar-se amb caràcter retroactiu. Jutjar amb aquesta nova llei els atacs de 2023 "és la motivació de la proposta", evidencia De las Heras.

Pel que fa a Cisjordània i Jerusalem Est, les opcions per als jutges es redueixen. Per començar, "només tenen dues opcions: culpable o innocent", explica De las Heras. L'opció de la cadena perpètua desapareix per "imposar-se sempre" la pena de mort.

La proposta de llei no modifica el context en què pot aplicar-se la pena capital: "durant un període en què s'estiguin duent a terme hostilitats militars d'Israel o contra Israel". Per a De las Heras, aquesta definició ja és prou ambigua per ser interpretada lliurement. El dret internacional "no recull res semblant a una declaració oficial de guerra", explica. L'expert intueix que les autoritats judicials israelianes s'empararan en les declaracions dels membres del Govern sobre un conflicte armat per acollir-se a la definició d'"hostilitats militars" sota el marc del qual es pot aplicar la pena de mort.

Recorregut parlamentari i suports  

El text de la reforma va ser aprovat a la Comissió Parlamentària de Seguretat Nacional a principi d'aquest any. Després d'aquest tràmit, el passat 10 de maig va ser aprovada en primera lectura a la Knesset amb 39 vots a favor i 16 en contra. Només s'hi van oposar els diputats dels partits àrabs Llista Àrab Unida —Ra'am— i àrab-jueu d'esquerres, Jadash-Ta'al, els socialistes del Partit Laborista i els nacionalistes seculars d'Israel Casa Nostra —Yisrael Beiteinu—, els d'Unitat Nacional —HaMahane HaMamlachti— i els de Hi ha Futur —Yesh Atid—.

Ara, els experts esperen que sigui impugnada i portada al Tribunal Suprem d'Israel, que compta amb una aclaparadora majoria conservadora. Per aquesta raó, De las Heras creu que passarà el filtre del màxim òrgan judicial per tornar a la Knesset i ser finalment aprovada. Quan això passarà és, encara, difícil d'estimar.

Els palestins i la justícia israeliana  

Actualment hi ha 18.700 presos palestins a les presons d'Israel, segons el Palestinian Central Bureau of Statistics. Segons els nombrosos informes d'organismes pro drets humans israelians i internacionals, la justícia israeliana és molt poc garantista per als palestins. La impunitat amb què opera el seu exèrcit i els colons és constant.

En són prova les escasses conseqüències que tenen les ràtzies contra els llogarets i conreus palestins, o els centenars de morts extrajudicials de palestins de totes les edats dins i fora de les presons, estiguin o no acusats d'algun delicte de sang. Aquest és el context en què el parlament israelià avança per aprovar una pena de mort feta a mida dels palestins.