Irídia i Òmnium Cultural denuncien les tortures que les germanes Serra van patir a Via Laietana entre 1977 i 1982

Irídia i Òmnium Cultural han presentat una denúncia davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona per crims de lesa humanitat per les tortures a les germanes Eva i Blanca Serra. En concret, els fets haurien passat a la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana de Barcelona i a la Dirección General de Seguridad (DGS) de Madrid entre 1977 i 1982.

Blanca Serra, l'única de les dues víctimes que encara segueix viva, ha apuntat que la doble condició de "catalanistes i dones" van convertir-les en la "diana perfecta". Aquest és el primer cas de crims del franquisme i la Transició que les entitats porten davant la Fiscalia especialitzada i el tercer que denuncien per la "impunitat i desmemòria arrossegats per l'Estat des del Franquisme". Prèviament ho van fer amb els de Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del franquisme, i els germans Maribel i Josep Ferrándiz. Les dues han estat arxivades.

La denúncia que s'ha presentat aquest dimecres té el suport de l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), fa referència a l'única de les dues víctimes que segueix amb vida, l'activista per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra. Sònia Olivella, advocada penalista i coordinadora de litigi estratègic d'Irídia, ha lamentat la "impunitat" imposada per la negativa dels tribunals d'aplicar el marc jurídic existent i ha explicat que amb la denúncia de Blanca Serra es fa una passa molt important en la lluita "contra la impunitat del Franquisme i la Transició".

En aquest sentit, ha detallat que han decidit interposar-la davant la Secció Especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que va ser nomenada el passat juliol, per "provar" una nova via. "El que hem demanat és que incoï una investigació ella mateixa i faci diligències pre-processals com ara recavar testimonis, prendre declaració, oficiar els organismes perquè aportin tots els arxius i també demanar a la direcció de la Policia Nacional que faciliti tota la informació per identificar els agents que van participar en aquestes tortures", ha apuntat.

Les germanes Serra van patir quatre detencions a casa seva entre 1977 i 1982

Ha detallat que els fets denunciats estan relacionats amb quatre detencions que van patir la víctima i la seva germana entre 1977 i 1982. "Aquestes detencions van passar sempre a casa seva, el que significa que estaven vigilades, i sempre van ser conduïdes en primer lloc a la prefectura de Via Laietana 43", ha indicat.

Ha afegit que en tres d'aquestes detencions, a més, la Policia Nacional va traslladar Blanca Serra a l'edifici de la Direcció General de Policia de Madrid, el que, des del seu punt de vista, mostra que aquesta repressió era "plenament coordinada" entre aquests cossos policials. Alhora, ha considerat que "la denúncia de les germanes Serra evidencia la continuïtat de les estructures repressives del franquisme durant la Transició, que si bé amb noves denominacions institucionals, van mantenir les pràctiques de tortura de forma sistemàtica contra una part de la població".

"La tortura és quan penses que pots morir"

En la seva intervenció, Serra ha posat en relleu el significat de la denúncia, presentada en nom propi, però també per la memòria de la seva germana Eva i de totes les persones que van ser torturades a Via Laietana. "Aquest és un acte de justícia per les víctimes, un gest necessari per acabar amb la impunitat", ha afirmat.

Ha destacat que el seu cas és posterior a la mort de Franco i s'emmarca en l'aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. De fet, ha relatat que en tres de les detencions se li va aplicar aquesta llei. Ha dit que, fins i tot, en el darrer arrest, que va ser per "ultratge a la unitat de la nació espanyola per exhibir una pancarta independentista", va haver d'ingressar un mes a la presó de la Trinitat, on la van mantenir incomunicada "perquè no contagiés la resta de recluses", ha afirmat.

Serra ha assegurat que després de tants anys ha aconseguit fer el dol i poder parlar de tot el que va patir. "Per a mi la tortura és quan tu penses que pots morir i la idea que potser tens uns límits del dolor que no pensaves que existien", ha comentat. Ha descrit algunes de les situacions cruentes que va patir, com quan van posar-li una bossa de plàstic al cap que li impedia respirar, o com quan la colpejaven a la planta del peu amb una porra.

Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha subratllat la importància de la memòria com a eina de construcció democràtica, i ha reivindicat el paper de la societat civil en el procés perquè l'immoble de Via Laietana 43 sigui finalment un espai de memòria.

A la roda de premsa hi han assistit representants d'entitats memorialistes com l'Ateneu Memòria Popular, l'Amical de Mauthausen, l'Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme, la Comissió de la Dignitat i l'ICAB.