Von der Leyen i Kallas exhibeixen la falta d'unitat d'acció de Brussel·les davant la crisi de l'Orient Mitjà
Mentre que la conservadora alemanya ha donat gairebé per mort el dret internacional, la liberal estoniana ha sortit a reivindicar-lo
Brussel·les--Actualitzat a
La unitat de la Unió Europea sobre la guerra de l'Iran continua brillant per la seva absència. Després que la setmana passada les diferents posicions entre líders europeus es fessin evidents, aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l'alta representant de la diplomàcia de la UE, Kaja Kallas, han repetit el patró en el si de l'executiu comunitari. Mentre que la conservadora alemanya ha donat gairebé per mort el dret internacional i el multilateralisme, la liberal estoniana l'ha sortit a reivindicar poques hores després de manera contundent.
La presidenta de la Comissió Europea ha assegurat que la Unió Europea ja no pot "confiar únicament" en un ordre mundial basat en normes "com a única forma de defensar els seus interessos". "Europa ja no pot ser la guardiana de l'antic ordre mundial, d'un món que ja ha passat i no tornarà", ha afegit Von der Leyen. També advoca per augmentar el poder de la Unió Europea en tots els sentits, especialment en el militar, per tenir veu en el tauler internacional.
En canvi, pocs minuts després, l'alta representant de la diplomàcia de la UE ha fet la defensa més contundent del dret internacional des que Donald Trump i Israel van llançar l'atac contra el règim dels aiatol·làs. "Sense restaurar el dret internacional, juntament amb la rendició de comptes, estem condemnats a veure repetides violacions de la llei, pertorbacions i caos", ha dit l'exprimera ministra d'Estònia.
Aquesta divisió no és nova i, de fet, constata que a la Comissió Europea també hi ha disparitat de visions sobre l'Iran, igual que entre líders dels països socis de la UE. La setmana passada va quedar clar que la posició d'Alemanya i Espanya està molt lluny de trobar un punt comú. El president del Govern estatal, Pedro Sánchez, va criticar obertament des del primer moment l'atac de Trump i Netanyahu contra l'Iran; va reivindicar de manera contundent el multilateralisme i el compliment del dret internacional. En canvi, el canceller alemany, Friedrich Merz, va ballar l'aigua al president dels EUA -sobretot en la seva visita a la Casa Blanca- i va defensar aferrissadament la seva operació.
Tot i que en un inici la gran majoria de líders van optar per no aixecar la veu, cada vegada van ser més els que -especialment després del No a la Guerra - van començar a criticar l'ofensiva nord-americana i israeliana. El mateix president francès, Emmanuel Macron, o el primer ministre britànic, Keir Starmer, s'han pronunciat en contra de l'atac i han sortit a reivindicar el compliment del dret internacional, també per part de la Casa Blanca. "Els EUA i Israel han decidit llançar operacions militars fora del marc del dret internacional, la qual cosa no podem aprovar. La guerra s'està estenent ara per tota la regió i té greus conseqüències per a la pau i la seguretat de tots", va denunciar el dirigent gal en un discurs televisat.
Fins i tot el Govern de la ultradretana Giorgia Meloni va canviar de posicionament. Malgrat el seu perfil baix en un inici sobre la guerra de l'Iran, dijous passat es va mostrar molt ambigua sobre permetre o no al Pentàgon utilitzar les bases militars nord-americanes d'Itàlia per atacar l'Iran, i va al·legar que és una decisió que ha de prendre el parlament italià. A més, el seu ministre de Defensa, Guido Crosetto, d'extrema dreta, va declarar directament que l'ofensiva "viola clarament el dret internacional".
Aquesta divisió passa factura al global de la Unió Europea, que contínuament acorda posicionaments comuns de mínims. Aquest mateix dilluns, després de reunir-se telemàticament amb líders de països del Golf Von der Leyen i el president del Consell Europeu, el socialdemòcrata portuguès António Costa, que representa tots els Estats membres, han emès un comunicat en el qual demanen respectar el dret internacional. Ara bé, l'escrit consensuat només assenyala el règim dels aiatol·làs i obvia qualsevol responsabilitat dels EUA i Israel.
La doble vara de mesurar
La presidenta de la Comissió Europea i el canceller alemany insisteixen a demanar a Rússia que ha de complir el dret internacional i que l'agressió contra Ucraïna és "il·legal". En canvi, sovint s'obliden de recordar el dret humanitari i internacional a Gaza i ara amb la guerra de l'Iran. La mateixa alta representant de la diplomàcia europea ho ha recordat aquest dilluns: "Les dues crisis mundials més destacades de l'actualitat, la de l'Orient Mitjà i la de l'agressió bèl·lica de Rússia contra Ucraïna, estan directament relacionades perquè comparteixen una base comuna: l'erosió del dret internacional", ha recordat l'estoniana.
Cal recordar que Von der Leyen ha rebut nombroses crítiques per actuar sovint sense el permís dels estats membres en política exterior. De fet, no és competència seva, sinó del president del Consell Europeu i de Kallas, qui no manté una bona relació amb la presidenta de la Comissió Europea. Més enllà de les diferències polítiques, l'anterior cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, també tenia una relació tumultuosa amb la conservadora alemanya perquè volia abastar més competències en política exterior de les que en teoria li toquen.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.