Uns 450 espanyols han servit a l'Exèrcit israelià durant el genocidi de la Franja Gaza

En l'ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza, sota investigació per possible genocidi per dos tribunals internacionals, van participar prop de mig milió de militars —entre reservistes mobilitzats i professionals. Uns 50.000 eren residents a l'estranger amb doble o múltiple nacionalitat. D'ells, almenys 451 eren ciutadans espanyols, segons les dades desvetllades per Declassified UK. Aquesta informació prové de la resposta de les Forces de Defensa d'Israel (IDF) a una sol·licitud de transparència realitzada al març de 2025 per Elad Man, advocat de la ONG israeliana Hatzlacha.

D'acord amb el rànquing publicat pel mitjà britànic, els soldats amb nacionalitat espanyola i israeliana ocupen el lloc número 21 de ciutadans estrangers que haurien servit a les IDF des del 7-O. Aquell dia, diversos milicians de Hamàs i altres grups armats palestins i islamistes es van endinsar en el territori controlat per Israel i van assassinar 1.200 civils i militars israelians.

La resposta d'Israel a aquest mortífer atac va ser brutal. El Govern de l'ultradretà Benjamin Netanyahu va llançar una sèrie d'operacions militars contra la Franja de Gaza, que a data del 10 de febrer de 2026, s'han cobrat 72.045 vides palestines, entre civils i militars.

Migració jueva: la base de l'Estat israelí

La migració de jueus —practicants o culturals— d'arreu del món a la Palestina històrica, és la base del projecte sionista. Des de la creació de l'Estat israelià, el 1948, els seus diferents governs han aprovat lleis per flexibilitzar i promoure l'aliyà. Això és: la immigració jueva la considera com Terra Santa per les tres principals religions monoteistes.

El principal exemple d'aquest impuls va ser la llei del Retorn de 1950 i les seves posteriors ampliacions, que van establir el dret a la nacionalitat israeliana als jueus i a nets, fills o cònjuges de jueus.

D'acord amb aquesta normativa, resulta irrellevant si la persona que sol·licita la doble nacionalitat és descendent dels jueus europeus empesos a l'exili per l'antisemitisme del Vell Continent entre el segle XIX i XX. Tampoc es té en compte si qui aspira a la ciutadania israeliana manca d'algun vincle amb Israel, o si ni tan sols ha trepitjat el seu territori.

A l'extrem oposat es troben els palestins —àrabs— que viuen als territoris ocupats per Israel a Cisjordània o Jerusalem Est. Aquests estan sotmesos a un sistema legal i administratiu diferent al dels israelians. Aquesta és la raó per la qual la Cort Internacional de Justícia va emetre el 2024 una opinió consultiva en la qual denominava a l'israelià com un sistema jurídic i polític basat en l'apartheid o segregació racial.

Els soldats israelians compten amb beques específiques per estudiar, préstecs avantatjosos per adquirir un habitatge o béns de consum, així com ajudes al lloguer

Israel va fer el pas definitiu a la seva consagració com a etnoestat jueu el 2018. Aquell any, el parlament israelià, de majoria conservadora va aprovar la llei de l'Estat-nació del poble jueu. Segons aquesta norma, Israel és la "pàtria històrica" i la "llar nacional" del "poble jueu", i només aquest pot exercir el dret a l'autodeterminació nacional. Aquesta estricta definició de ciutadania deixa fora als israelians musulmans o cristians.

Les prebendes del servei militar israelià

A Israel, el servei militar és obligatori per a tots els ciutadans de més de 18 anys, si bé les condicions són diferents per a homes i dones. Ells han de servir, almenys, durant un període de dos anys i mig, mentre que per a elles el període mínim és de dos anys. Com a excepció a aquesta regla, les dones casades o les persones religioses, entre altres, poden quedar exemptes de realitzar el servei obligatori.

D'altra banda, els ciutadans israelians que viuen a l'estranger, les condicions del servei militar són més flexibles. En tots els casos, els qui reben formació militar tenen accés a una sèrie de prebendes econòmiques, acadèmiques i simbòliques. Així, els soldats israelians compten amb beques específiques per estudiar, préstecs avantatjosos per adquirir un habitatge o béns de consum, així com ajudes al lloguer.