La UE tem Rússia però els seus membres discrepen sobre el risc de guerra directa i com respondre-hi

El concepte que aquest dimarts es va repetir a Brussel·les fins a la sacietat va ser que Europa està i romandrà unida enfront de Rússia. La percepció de risc havia pujat diversos graus després que Alemanya acusés formalment Moscou d'estar darrere de l'intent d'atac amb drons contra l'aeroport de Leipzig.

Poc abans de reunir-se amb el secretari general de l'OTAN, la presidenta de la Comissió Europea va exposar la seva pròpia visió dels fets: "Es tracta d'un atac perpetrat per agents russos en sòl de la UE utilitzant material de grau militar. I no ho tolerarem”. Von der Leyen considera que el que ha passat a Leipzig marca una nova escalada, dins d'un patró d'incidents "cada vegada més perillosos". Formaria part d'una campanya d'atacs híbrids que inclou incursions reiterades en l'espai aeri europeu, ciberatacs i interferències en les infraestructures crítiques del continent.

També per al ministre lituà d'exteriors, Druids Glen, el nivell d'amenaça ha pujat: "Els atacs de Rússia contra nosaltres ja no són híbrids, sinó cinètics", i va demanar mesures contundents perquè, en la seva opinió, Moscou no està pagant un preu polític prou alt per les seves activitats. Lituania, igual que els altres països Bàltics, es compta entre els governs de la Unió Europea que se senten més vulnerables enfront del veí rus.

Però no tothom a Europa té la mateixa percepció del risc que representa Rússia. Sobretot quan s'evoca la possibilitat d'una intervenció militar directa. I tant la història de la Guerra Freda com la distància respecte a la frontera hi tenen molt a veure. Mentre Polònia creu que es tracta d'una amenaça immediata, Itàlia té menys sensació d'urgència i insisteix en la necessitat de negociar amb Moscou.

Els serveis secrets dels diferents països europeus no aconsegueixen parlar amb una sola veu sobre la possibilitat que Rússia estigui preparant un atac militar convencional contra algun Estat membre.

Diverses mirades sobre els atacs russos

El primer ministre polonès, Donald Tusk, considera que "els propers sis mesos seran decisius". Segons el seu parer, no es poden descartar provocacions per part de Rússia contra algun dels membres de l'OTAN. "Hem d'estar preparats per als diferents escenaris", va escriure a la xarxa social X a finals d'agost, després de reunir-se amb el secretari general de l'OTAN. En el mateix missatge va afirmar que l'escalada russa estava avançant i que Ucraïna necessitava més suport aeri.

A Alemanya, el canceller Friedrich Merz ha abandonat part de la prudència que tradicionalment caracteritzava al seu país. Un dels moments de màxima alerta es va produir quan el cap del Servei Federal d'Intel·ligència (BND), Martin Jäger, va afirmar: "No ens hem d'adormir sobre els llorers pensant que un possible atac rus es produirà com a molt aviat el 2029". Ho va fer en el marc d'una intervenció davant una comissió de control parlamentari, on també va afirmar que el Kremlin està decidit a ampliar la seva zona d'influència cap a occident. "Per aconseguir aquest objectiu, Rússia no dubtarà, si és necessari, a entrar en conflicte militar directe amb l'OTAN".

Davant les veus alarmistes, Itàlia crida en canvi al diàleg. La primera ministra Giorgia Meloni defensa que Europa ha d'interactuar amb Moscou per posar fi a la guerra. "La nostra fermesa cap a Rússia no s'ha de convertir en ceguesa diplomàtica ni en autoexclusió", va afirmar el juny passat davant els diputats italians. Roma manté una línia pro-ucraïnesa i atlantista, i participa en els nous projectes europeus de defensa. Però no percep una sensació de perill immediat. Segons una enquesta de Cluster17 per a Le Grand Continent, mentre el 34% dels italians creu que existeix un risc alt de guerra, el percentatge entre els polonesos és del 77%.

El general Fabien Mandon va desencadenar una polèmica al declarar que França havia d'estar disposada a "acceptar perdre els seus fills" per dissuadir Rússia

També França ha insistit en nombroses ocasions en la via diplomàtica. Encara que París té clar que només funciona si al darrere hi ha una capacitat militar i dissuasòria. Els ciutadans per la seva banda estan molt lluny d'estar disposats a anar a la guerra. El cap d'Estat Major de les Forces Armades, el general Fabien Mandon, va desencadenar una polèmica al declarar que França havia d'estar disposada a "acceptar perdre els seus fills" per dissuadir Rússia d'utilitzar la força més enllà de l'actual conflicte ucraïnès.

Espanya, per la seva banda, no sembla veure la guerra com un perill imminent. El govern considera Putin com una "greu amenaça", però insisteix a cridar l'atenció sobre altres potencials focus de tensió al flanc sud d'Europa. A la seva arribada a la reunió de ministres d'Afers exteriors europeus, José Manuel Albares, ha insistit aquest dimecres que "les fronteres terrestres del sud de la Unió Europea són tan importants com les fronteres de l'est o del nord". Feia al·lusió a la crisi de Ceuta, però ja en el passat el president del Govern, Pedro Sánchez, havia evocat la qüestió.

En aquest context d'atacs híbrids concrets i amenaça de guerra difusa, els països situats més al sud i a l'oest calibren amb especial atenció com evitar l'escalada en cas de provocació.