La UE evita una altra vegada prendre mesures contundents contra Israel malgrat les pressions d'Espanya

Reunió rere reunió de ministres d'Exteriors de la Unió Europea es repeteix la mateixa història. Diversos estats membres, especialment Espanya, demanen aplicar mesures de pressió diplomàtica contra Israel perquè freni el seu genocidi i deixi d'atacar el Líban. No obstant això, la reacció de la resta de països europeus i la mateixa Comissió Europea sol ser molt tèbia, i s'evita prendre cap mesura contundent contra el Govern de Benjamin Netanyahu. Aquest dilluns, la trobada ministerial no ha estat una excepció, i el Consell d'Exteriors de la UE ha acabat només amb l'acord d'ampliar les sancions als colons israelians de Cisjordània.

La cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Kaja Kallas, ho ha anunciat a través de la xarxa social X. "Els ministres d'Afers Exteriors de la UE acaben de donar llum verda a la imposició de sancions als colons israelians pels actes de violència contra els palestins", ha tuitejat la dirigent comunitària. D'altra banda, i amb la intenció d'acontentar també els socis europeus més pro-sionistes, com Alemanya o Itàlia, Kallas també ha anunciat que la UE aplica sancions contra més personalitats de Hamàs.

Kallas no ha explicat exactament a quants i a quines entitats i personalitats s'afegirà a la llista negra de la Unió Europea, encara que fonts diplomàtiques apunten que la xifra de noms relacionats amb els assentaments il·legals a Cisjordània ascendeix al voltant de set. La inclusió en aquesta llista comporta la prohibició d'entrar en territori europeu i de desenvolupar-hi activitats econòmiques, així com la congelació de qualsevol fons que les persones sancionades puguin tenir a la Unió Europea.

Així, tant Brussel·les com la majoria de socis europeus han fet oïdes sordes davant les peticions del Govern espanyol. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha tornat a demanar a l'entrada de la reunió amb els seus homòlegs europeus que es prenguin mesures contra Israel més contundents, com és la suspensió temporal o parcial de l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel, que dona un marc polític i econòmic prioritari entre les dues parts. "Està en joc la credibilitat de la Unió Europea en el moment en què ens enfrontem a la major crisi mundial d'aquest segle", ha remarcat el titular d'Exteriors.

En aquest sentit, Albares va advocar per, almenys, portar a votació aquesta mesura en el Consell d'Exteriors de la UE. "Constatem quants som els que estem d'acord i els que no, i la millor forma de constatar-ho és que es pugui votar", va recalcar el ministre d'Exteriors. Cal recordar que, en ser una mesura de caràcter comercial, no cal que s'aprovi per unanimitat, com les sancions internacionals, sinó per majoria qualificada -un 55% dels països que conformin almenys un 65% del pes demogràfic del bloc europeu-. D'aquesta manera, es podrien aprovar malgrat el veto d'alguns dels grans països que tradicionalment estan en contra d'aplicar restriccions contra el Govern de Netanyahu, com Alemanya o Itàlia.

Kallas no porta a votació la suspensió de l'acord amb Israel al Consell de la UE

No obstant això, la cap de la diplomàcia de la Unión Europea ha contestat a la petició del Govern d'Espanya -també la van recolzar en el seu moment Irlanda, Eslovènia i Bèlgica- que no compta amb els suports suficients ni per sumar majoria qualificada i, per aquest motiu, ha argumentat que no la porta a votació en el Consell de la Unió Europea.

Mesures menors

Més enllà de mesures de pressió contra Tel Aviv del nivell de, per exemple, suspendre l'acord d'associació entre la UE i Israel, Albares ha tornat a demanar que almenys s'apliqui algun tipus de restricció més contundent contra els colons israelians a Cisjordània. I, per evitar que s'hagin d'aprovar per unanimitat, la Moncloa ha plantejat l'aplicació de sancions comercials a aquestes zones ocupades. En la mateixa línia del que ja van proposar Francia i Suècia la setmana passada, Espanya ha plantejat limitar el comerç o imposar aranzels a productes provinents d'assentaments israelians il·legals a Cisjordània.

Albares ha criticat que les sancions que va plantejar la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen al setembre estiguin encara sense aprovar

Aquestes mesures, encara que siguin contra els colons israelians a Cisjordània, tampoc han sumat els suports suficients entre els estats membres, com en les anteriors trobades ministerials d'Exteriors de la UE. En aquest context, i les poques perspectives d'èxit, Albares ha criticat que les sancions que va plantejar la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen al setembre estiguin encara sense aprovar per part dels estats membres. "Portem massa temps parlant de mesures", ha criticat el ministre d'Exteriors en declaracions als mitjans abans d'entrar a la reunió.

De fet, després de les pressions d'alguns estats membres i grups europarlamentaris, Von der Leyen va proposar una sèrie de sancions contra el Govern de Netanyahu perquè frenés el genocidi contra el poble palestí. No obstant això, després d'aquesta proposta, es va signar l'acord de pau impulsat per Donald Trump i els socis europeus van decidir donar-li una oportunitat a Tel Aviv. I, fins ara, malgrat que els atacs israelians contra Gaza no han cessat i que Netanyahu –juntament amb els Estats Units– ha iniciat una guerra regional a l'Orient Mitjà, els socis europeus no consideren oportú recuperar la proposta de Brussel·les i aplicar alguna de les mesures que al seu dia va plantejar, com la suspensió de l'acord d'associació entre la UE i Israel.

El ministre d'Exteriors luxemburguès, Xavier Bettel, és un dels dirigents que s'ha mostrat més clar a l'hora de trobar els arguments que expliquen que la UE segueix sense aplicar sancions importants contra el Govern de Netanyahu. "No aconseguim fer res simplement perquè alguns països segueixen mostrant-se reticents. Diuen que la història els obliga a estar eternament en deute amb Israel, però això no justifica res. No podem acceptar que simplement es facin els ulls grossos", va dir l'exprimer ministre de Luxemburg.