Un tsunami demòcrata 'sepulta' Trump

Tot el que puja, baixa, i Donald Trump no en seria una excepció. La narrativa del president nord-americà escollit per Déu s'ha fet miques davant de realitats molt més mundanes: pagar les factures, omplir el dipòsit del cotxe i anar a comprar. La derrota històrica ha vingut des de dins, per la qual cosa encara ha estat més dolorosa. Cinc grans feus republicans i crucials per al control del Senat li han donat l'esquena al president nord-americà: Carolina del Nord, Carolina del Sud, Texas, Iowa i Kansas s'han tenyit de blau.

A Michigan, s'ha imposat el demòcrata Abdul El-Sayed, que es convertirà en el primer senador musulmà de la història dels EUA. Sense conèixer encara el resultat d'altres conteses crucials per a la cambra alta, com la d'Alaska, els demòcrates ja són la nova majoria. Amb la irrupció en els estats de l'Amèrica profunda, han aconseguit cinc escons crucials. Ara mateix, els demòcrates ja controlen 54 dels 100 seients.

El tsunami blau que està inundant el Senat ja ha pres el control de la Cambra de Representants. Aquí, 224 escons ja han estat conquistats pels demòcrates, superant el nombre màgic per controlar la cambra baixa: 218. Mentrestant, els republicans van a la cua amb 135.

Des de la Casa Blanca, Trump renega de si mateix i dels seus davant d'una nit electoral que, com Déu, ha castigat dues vegades. "No era a la papereta i, si ho hagués estat, hauríem guanyat a l'interior de l'estat", ha escrit a Truth Social poc després que es confirmés la derrota de la republicana Darline Graham davant la demòcrata Annie Andrews a Carolina del Sud. En aquell moment, ni tan sols havia perdut encara Texas i Kansas.

La magnitud del canvi a Texas i Kansas es mesura en dècades. A l'estat del sud feia 38 anys que no hi havia un senador demòcrata. En aquest estat de l'interior, des d'abans de la Segona Guerra Mundial cap demòcrata guanyava cap contesa.

La impensable victòria en aquests feus trumpistes s'explica per una combinació entre el malestar a les bases rurals, les grans damnificades pels aranzels del president i l'encariment dels carburants arran de la guerra de l'Iran, i també pels inusuals perfils dels candidats demòcrates.

A Texas, el pastor presbiterià James Talarico ha aconseguit penetrar en territori Trump gràcies a una campanya en la qual va vehicular una agenda progressista a través de cites bíbliques. Talarico apel·lava a la moral cristiana en unes eleccions on, a més del cost de la vida, la corrupció també se situava com a principal preocupació. A Kansas es repetia un patró similar: el reverend de la megaesglésia metodista —la més gran de l'estat— Adam Hamilton liderava la candidatura demòcrata.

Els demòcrates han aconseguit capitalitzar el malestar per les promeses incomplertes de Trump. Encara que durant el cicle de primàries molts dels nous candidats van aconseguir tornar a il·lusionar una part de l'electorat que s'havia sentit òrfena durant les presidencials del 2024, el pes del republicà com a factor mobilitzador continua sent innegable. El pèndol torna a desplaçar-se cap a l'altre costat, però el motor que el mou segueix sent el mateix: el desig de canvi, una promesa que sembla no acabar d'arribar.

La nit ja havia començat amb mal peu per als republicans a Florida, on, dues hores després del tancament dels col·legis electorals, els demòcrates ja donaven la batalla en territori Trump. Aquest estat era un dels primers en què s'esperava que el partit del president guanyés còmodament, però els dos candidats republicans, Ashley Mood al Senado i Byron Donalds a governador, han hagut de suar de valent per assegurar-se la victòria. Mentrestant, el vot demòcrata avançava amb força a Geòrgia i, cap a les dues de la matinada (hora peninsular a Espanya), Associated Press ja havia declarat guanyador el senador Jon Ossoff. La reelecció del candidat demòcrata assegurava el primer pas del camí que els demòcrates havien de recórrer per aconseguir el control de la Cambra Alta.

Dels quatre escons que els demòcrates necessitaven arrabassar per controlar el Senat, Carolina del Nord ha estat el primer. Roy Cooper ha aconseguit canviar el color polític d'aquest estat, on Trump va guanyar tant en les presidencials del 2024 com en les del 2020. De fet, el 2020 va ser l'únic swing state en què el republicà va aconseguir imposar-se.

Michigan és un swing state en què Donald Trump va derrotar Kamala Harris el 2024 per una diferència de tot just 80.000 vots. Amb més de deu milions d'habitants, és el desè estat més poblat del país, cosa que el converteix en un primer laboratori per comprovar com podria funcionar a la resta dels Estats Units una agenda més escorada a l'esquerra.

La mobilització del vot anticipat i per correu —amb gairebé 60 milions de paperetes emeses— ja anticipava una alta participació en els comicis, favorable als demòcrates. Als Estats Units, el vot anticipat sol ser majoritàriament demòcrata, i els percentatges de vots emesos en aquests comicis en comparació amb els de 2022 apuntaven a una major mobilització de l'electorat progressista, especialment en aquelles conteses crucials per al control del Senat. Per exemple, a Texas, el vot anticipat havia augmentat un 41% respecte al 2022. Així mateix, a Carolina del Nord, una altra contesa clau per al control de la Cambra alta, el percentatge de vot anticipat s'havia incrementat un 29% en comparació amb les anteriors midterms.