Trump viatjarà a la Xina envoltat dels gegants de les 'Big Tech' per trobar-se amb Xi en plena guerra comercial

L'encaixada de mans entre Donald Trump i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, a finals de setmana resultarà més un pols encobert que una simple salutació. El conflicte amb l'Iran i la guerra aranzelària contra la Xina dibuixen un terreny molt més escarpat que quan va viatjar per primera vegada a Pequín el 2017. Per sota d'Ormuz i els gravàmens hi ha latent l'agressiva cursa que tots dos països estan lliurant en el desenvolupament de la IA. El seguici de directors executius amb els quals el magnat desembarcarà al país n'és un símptoma més.

Aquest dilluns la Casa Blanca ha donat a conèixer la llista de líders empresarials que tenen previst reunir-se amb el republicà a Pequín. Entre els 16 noms s'hi troben el director executiu d'Apple, Tim Cook, i Elon Musk, propietari de Tesla, X i SpaceX. La inclusió de Musk en el grup és la confirmació definitiva que els dos multimilionaris s'han reconciliat després de partir peres el juny de l'any passat. Tan sols la presència d'aquestes dues figures ja assenyala com de rellevant serà en l'agenda la qüestió tecnològica. Trump ha estat pressionant les tecnològiques nord-americanes perquè inverteixin en la fabricació dins del país.

Altres noms de la llista són Stephen Schwarzman (Blackstone), Kelly Ortberg (Boeing), David Solomon (Goldman Sachs) i Dina Powell McCormick (Meta). Segons expliquen fonts coneixedores a diversos mitjans nord-americans, la raó d'aquest desplegament és perquè Trump també pretén temptejar en la seva conversa amb Xi la creació d'una junta d'inversions i de comerç amb la Xina. Durant un acte davant el Club Econòmic de Detroit, Trump va plantejar que "deixin entrar a la Xina" si volen fabricar en sòl nord-americà.

La creació d'acords comercials suposaria un gir sorprenent davant la política que fins ara ha exercit Washington davant el seu principal rival econòmic. A l'inici de la seva guerra comercial, Trump es va acarnissar amb la Xina i va arribar a escalar els gravàmens fins a l'absurda xifra del 145%, però actualment només estan en vigor els impostos del 40% després que els dos governs acordessin una treva. Molt probablement, els oficials xinesos buscaran tancar nous acords de negocis a canvi de rebaixes en els aranzels.

L'estret d'Ormuz

El futur d'Ormuz també es discutirà a Pequín. Davant l'atzucac de l'Iran, el republicà intentarà instar Xi perquè pressioni Teheran i faci concessions. Encara que aquesta petició no es fa enmig del buit, sinó després d'un any d'agressiva guerra comercial apuntant Pekín com a principal enemic.

Trump demanarà a Xi que pressioni Teheran

La Xina és el principal comprador del petroli cru de la República Islàmica, el qual està marcat per les sancions nord-americanes. Tot i així, el bloqueig que ja s'allarga més de dos mesos a l'estret d'Ormuz amb prou feines li fa pessigolles al gegant asiàtic. Pequín té prou diversificades les importacions de petroli per conservar la seva independència, i a més compta amb una reserva estratègica que manté en secret. Segons les projeccions de Reuters, té suficient petroli emmagatzemat per cobrir les importacions que estan encallades en el pas marítim per a set mesos.

Tot això concedeix a la Xina una posició privilegiada en el tauler diplomàtic: té influència sobre l'Iran, però tampoc té pressa per desenredar la situació. Encara que és cert que, si la situació escala a una crisi econòmica global, és probable que Pequín acabi rebent el xoc per altres vies, com una caiguda en les exportacions d'altres productes.

L'administració Trump és la primera a ser conscient d'aquesta fotografia i ja ha fet crides perquè Pequín prengui un rol més actiu en les converses. Encara que en els últims dies la situació sembla haver empitjorat. Divendres, menys d'una setmana abans del viatge, el Departament d'Estat va sancionar tres empreses xineses a les quals va acusar d'ajudar l'Iran en la seva guerra contra els Estats Units.

Segons el comunicat publicat, l'agència acusava les empreses Meentropy Technology (Hangzhou) Co Ltd, The Earth Eye i Chang Guang Satellite Technology Co, Ltd de "proporcionar imatges de satèl·lit que permeten a l'Iran realitzar atacs militars contra les forces nord-americanes a l'Orient Mitjà".

El moment triat pel Govern nord-americà per aplicar aquestes sancions és una expressió de la frustració de Washington davant el discurs oficial de la Xina, que diu voler veure resolt el conflicte, i el fet que continua prestant assistència militar als aiatol·làs. El Wall Street Journal va informar la setmana passada que, entre aquesta ajuda s'inclouen exportacions d'algunes parts essencials perquè Teherán mantingui la fabricació dels seus drons de guerra.