Trump creua una altra línia vermella a l'Iran i embarca els EUA en una guerra d'alt risc per al seu país

Donald Trump va provar el gust de la força militar amb el segrest de Nicolás Maduro i en vol més. Gairebé dos mesos després de l'operatiu, el president nord-americà ha tornat a emprendre accions militars contra un altre país estranger la matinada d'un dissabte. Però aquesta vegada el moviment és molt més arriscat: l'Iran no és Veneçuela i, a diferència de la guerra dels 12 dies de l'estiu passat, Washington hi està implicat des de l'inici.

L'atac conjunt amb Israel contra el règim dels aiatol·làs repeteix la mateixa fórmula que es va seguir amb Maduro: de forma unilateral. Trump ha estat jugant a l'ambigüitat tots aquests dies, sense consultar-ho al Congrés i sense si més no preparar el terreny per convèncer els seus votants d'una acció que torna a anar en contra de les seves promeses de campanya. I en aquesta ocasió, es torna a sumar un altre agreujant: el Pentàgon havia estat desaconsellant qualsevol tipus d'atac, fins i tot un controlat.

El cap de l'Estat Major Conjunt, el general Dan Caine, havia intentat frenar el president subratllant totes les possibles conseqüències d'una operació militar contra l'Iran. Les característiques geogràfiques del règim dels aiatol·làs, tant per ubicació com grandària, són molt més complexes que les de Veneçuela. Per no esmentar que el nivell de resposta militar dels iranians, també és molt més greu. Però, tot i així, Trump ha decidit optar per l'opció més arriscada.

"Aquest règim terrorista mai pot tenir una arma nuclear", defensava Trump en el discurs de vuit minuts publicat poc després d'iniciar l'atac. El president justifica l'inici d'una nova guerra amb la suposada amenaça d'unes armes nuclears que el líder suprem, Ali Khamenei, ha negat en reiterades ocasions. El president nord-americà ara s'arrisca a acabar enredat en una guerra regional exigint una cosa que ja tenia: en el preàmbul de l'acord nuclear del 2015 que Trump va abandonar, ja estava recollit el compromís de desenvolupar armes nuclears per part dels iranians. "L'Iran reafirma que sota cap circumstància buscarà, desenvoluparà ni adquirirà armes nuclears", es pot llegir a la primera pàgina del JCPOA.

Les raons de l'atac per part de Washington —que resulta que ja feia dies que estava decidit— segueixen sent fosques i difícils d'entendre en termes de beneficis de clau interna. Hi ha un risc real que l'atac no es quedi en una guerra curta, com la de l'any passat, sinó que s'enquisti i continuï en marxa per a quan arribin les eleccions legislatives de novembre. Que Trump hagi parlat en el seu discurs de la possibilitat de baixes nord-americanes (cosa que ni es va contemplar en la Guerra dels Dotze Dies) no és un senyal gaire favorable.

“La meva administració ha pres totes les mesures possibles per minimitzar el risc per al personal nord-americà a la regió. Tot i així —i no faig aquesta declaració a la lleugera—, el règim iranià busca matar. Les vides de valents herois nord-americans es poden perdre i podríem tenir baixes. Això succeeix sovint, però estem fent això no pel present. Ho estem fent pel futur, i és una missió noble", deia el president abans de concloure la intervenció.

El reconeixement de possibles baixes per part de Trump, que sempre s'ha vantat de tenir un exèrcit pràcticament intocable, respon al fet que ha decidit fer una aposta de màxims. Aquest cop, el republicà sembla que s'ho vol jugar tot a provocar un canvi de règim. El cost i el risc de l'operació necessitaran un bon trofeu per poder justificar a casa una acció que, amb tota seguretat, encara esquerdarà més el suport de les bases MAGA.