Sánchez avança Fujimori en un agònic recompte al Perú que es dirimirà per un grapat de vots

Després de més de 20 hores de recompte el vot rural capgira una ajustadíssima segona volta presidencial al Perú. Roberto Sánchez, autodefinit com a candidat de l'"esquerra provinciana", supera la candidata de Força Popular, Keiko Fujimori, amb el 96% del vot escrutat per un marge mínim que el vot exterior i les més de 1.500 actes impugnades podrien tornar a alterar.

Roberto Sánchez ha donat la volta a l'elecció més renyida que es recorda al Perú. A les 20.00 hores d'aquest dilluns (hora peninsular espanyola), amb prop del 93,9% de les actes escrutades, el candidat de l'esquerra va depassar Keiko Fujimori i es va posar al capdavant de la carrera presidencial per primera vegada des del tancament de les urnes, gairebé 24 hores enrere, empès per la reguera lenta i imparable del vot rural. El sorpasso arriba per un marge mínim i amb el recompte encara sense tancar. Amb el 95,38% del vot escrutat, la diferència és de tot just 38.000 vots a favor de Sánchez.

La nit de diumenge ja va anticipar l'ajustat resultat final. L'enquesta a boca d'urna realitzada per IPSOS va donar guanyadora la filla de l'exdictador; no obstant això, el recompte ràpid que va fer la mateixa empresa unes hores més tard —més rigorós, perquè projecta el resultat a partir d'una mostra d'actes reals i no de la intenció declarada a la sortida dels col·legis— va situar per davant Sánchez.

Quan s'havia processat al voltant del 70% de les actes, Fujimori avantatjava Sánchez per més de cinc punts. Amb prop del 94% computat, aquesta reguera ha acabat capgirant l'elecció. El gir té una explicació geogràfica: els últims vots a arribar procedeixen de les zones rurals més remotes dels Andes i l'Amazònia, on les actes triguen més a traslladar-se i processar-se, i on Sánchez arrasa. A Lima, en canvi, amb el 96,8% escrutat, Fujimori s'acosta al 63%.

Res està decidit, i pot no estar-ho en dies. Segons l'òrgan electoral, més de 1.500 actes han estat impugnades i han de ser revisades abans d'incorporar-se al còmput final; es concentren, a més, a Lima i Callao, bastions de Fujimori. A això se suma el vot de l'exterior —històricament favorable al fujimorisme —, del qual encara queda per computar una part substancial i que, en una elecció tan renyida, pot ser determinant. El president del Jurat Nacional d'Eleccions ja va advertir que la proclamació oficial podria demorar-se gairebé un mes pels recursos de nul·litat. Una igualtat tan extrema alimenta el fantasma del frau: cap candidat ho ha verbalitzat encara, però el relat circula ja en diversos sectors.

L'antecedent és el 2021. Llavors, Fujimori va intentar anul·lar més de 200.000 vots procedents de comunitats rurals i indígenes on Pedro Castillo —president electe en aquella elecció— havia arrasat, sense que es provés cap irregularitat. "La demora de sis setmanes en la proclamació va alimentar el relat del frau i va erosionar la confiança en les institucions", assegura Francesca Emanuele, analista del Center for Economic and Policy Research (CEPR) i observadora del procés. "Serà important que les missions internacionals d'observació electoral i altres actors internacionals es pronunciïn de manera clara i oportuna davant de qualsevol acusació de frau que no tingui evidència. L'experiència de 2021 va demostrar que les afirmacions infundades poden tenir conseqüències duradores per a la governabilitat democràtica", afirma des de Lima.

Un candidat d'"esquerra provinciana"

Roberto Sánchez, psicòleg de verb pausat, es reivindica candidat de l'"esquerra provinciana" i ha fet seus els símbols del castillisme, començant pel barret chotano amb el qual Pedro Castillo va conquistar el vot del Perú rural el 2021. No per casualitat: Sánchez va ser ministre d'aquell Govern. Castillo, un mestre rural i rondero que va irrompre com a outsider i va guanyar les eleccions del 2021 en nom del camp andí, va ser destituït i empresonat després d'intentar dissoldre el Congrés el desembre del 2022, i avui compleix una condemna d'11 anys per aquell fallit autocop d'estat. La seva figura —reivindicada per uns, temuda per uns altres— vertebra gran part de la identitat política de Sánchez.

La brutal diferència de vot entre Lima —on Fujimori venç amb claredat— i l'interior del país —on Sánchez frega el 80% en departaments com Apurímac, Ayacucho o Cusco— reflecteix les fractures de desigualtat, exclusió territorial i racisme que encara recorren el Perú. "Durant dècades, les regions andines i rurals han sentit que les elits de Lima —les que aquest diumenge van donar suport majoritàriament a Fujimori— governaven amb indiferència i paternalisme, sense representar-les", sosté Emanuele. El suport massiu a Sánchez, com abans a Castillo, és per a ella "l'expressió política d'aquest rebuig a un ordre que les ha mantingut al marge del poder".

Després de conèixer-se els primers resultats, Sánchez va demanar "calma" als seus. En l'entrevista exclusiva que va concedir a Público hores abans d'obrir-se les urnes, havia defensat la moderació del seu discurs en aquesta segona volta: "Està claríssim el missatge del poble, sols no podem", va justificar, abans d'assegurar que ha passat a "prioritzar les propostes de consens". La seva aposta per una Assemblea Constituent segueix en peu, tot i que ara la condiciona a un referèndum i a un "procés pedagògic" previ. El que no ha tocat és el seu compromís de tornar la llibertat a Castillo.

El gir del candidat de Junts pel Perú, que va incloure la presentació d'un nou pla de govern, li va servir per teixir una coalició amb forces més moderades com Ara Nació, de l'economista Alfonso López-Chau, i Obres, de Perú Belmont; suports que, en una elecció tan ajustada, semblen haver resultat decisius. El suport, no obstant això, es quedaria curt en el Legislatiu: segons les xifres que el mateix Sánchez va detallar en la seva entrevista amb aquest diari, les tres formacions sumarien amb prou feines 56 dels 130 diputats —i 27 dels 60 senadors—, lluny de la majoria. Un eventual Govern seu naixeria, per tant, en minoria i obligat a bregar amb el que ell mateix va denunciar a Público com el "pacte mafiós": un estat profund que, al seu parer, ha copat les institucions i apareix lligat al fujimorisme. És el mateix escenari polític amb què va haver de lidiar, sense èxit, Castillo.

L'eterna candidata

El desenllaç, sigui quin sigui, arriba en un país fragmentat i institucionalment estèril. La polarització, la desconfiança en les institucions i l'atomització parlamentària han desembocat en una crisi permanent, amb vuit presidents en una sola dècada. Per a Fujimori és el quart intent d'arribar a Palau: el 2011 va caure en segona volta davant Ollanta Humala, i el 2016 va perdre per tot just 41.057 vots (0,2 punts) davant Pedro Pablo Kuczynski; el 2021 va tornar a quedar-se a les portes, derrotada per Pedro Castillo per 44.263 vots (0,3 punts). Aquesta elecció podria ser encara més ajustada.

Fujimori no s'ha deslliurat mai completament del llegat del seu pare, Alberto Fujimori. Elegit el 1990, el ja mort exmandatari va protagonitzar el 1992 un autocop: va dissoldre el Congrés i va intervenir la justícia per concentrar el poder i aprovar la seva pròpia Constitució, encara vigent. Sota el seu mandat l'economia va créixer amb força i la violència guerrillera es va reduir de forma dràstica, però va passar a la història condemnat per corrupció i crims de lesa humanitat, al capdavant d'un règim dictatorial marcat per la repressió i per l'esterilització forçada de milers de dones, majoritàriament indígenes.

Aquesta herència divideix el país i, alhora, sosté Keiko: és el seu major actiu entre els qui anhelen ordre, creixement i previsibilitat —encara que sigui a costa dels drets socials— i el seu major llast entre els qui veuen en ella l'ombra autoritària del pare.

De moment, Sánchez mana en el recompte, però el país haurà d'esperar. El còmput avança lent, el vot de l'exterior i les actes impugnades encara poden estrènyer la distància i fins i tot tornar a capgirar el resultat, i la proclamació oficial pot trigar setmanes. Qui acabi guanyant heretarà un Congrés fragmentat, una ciutadania desconfiada i la tasca, esquiva durant tota una dècada, de governar sense caure.