Rússia redobla els seus atacs indiscriminats a Ucraïna en resposta a l'escalada armamentística europea

Rússia va llançar aquest dimecres el major atac múltiple amb drons i míssils contra el sistema energètic ucraïnès des del passat hivern. A Kíiv, els principals objectius van ser instal·lacions elèctriques i centres de dades, però no es van excloure barris residencials, igual que en les altres deu regions ucraïneses atacades la passada matinada. Ha estat la major resposta de Moscou a l'ofensiva aèria ucraïnesa que des de fa setmanes colpeja les instal·lacions de la indústria gasífera i petroliera russa amb centenars de drons i míssils de llarg abast subministrats per un Occident cada dia més implicat en el conflicte.

La guerra d'Ucraïna s'està transformant en una carrera per destruir els nòduls energètics de l'enemic -fàbriques, centrals elèctriques, refineries, dipòsits de combustible- vitals per a la subsistència de la seva població i per continuar la contesa. La intensificació dels bombardejos russos contra objectius civils evidencia el nerviosisme de Moscou davant l'èxit que el suport armamentístic de Brussel·les a Kíiv ha tingut per estancar el front de l'est d'Ucraïna i alhora amenaçar amb armament d'última generació (com els míssils balístics de llarg abast Storm Shadow, donats pel Regne Unit i França) punts claus de la xarxa energètica al cor de la Federació Russa.

Segons una anàlisi de la BBC, Kíiv està patint en aquests moments més alertes diàries de bombardejos aeris amb drons i míssils que en un altre moment des que va començar la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer de 2022. En els primers deu dies de juliol van morir a la capital ucraïnesa gairebé 60 civils en atacs a gran escala que es van repetir a l'agost i al setembre.

Aquestes onades d'atacs russos estan sent presentades a Europa com el millor dels arguments per multiplicar el seu suport logístic i armamentístic a Ucraïna. Dels 90.000 milions d'euros aprovats per Brussel·les per assistir a aquest país en guerra, 60.000 milions seran d'ajuda militar. Part d'ells ja han arribat a l'Exèrcit ucraïnès i la seva efectivitat s'adverteix en el camp de batalla.

Dimarts, el canceller alemany, Friedrich Merz, un dels paladins de la russofòbia més furibunda que abunda en els governs europeus, va prometre suport europeu a Ucraïna durant "molt de temps" i va vaticinar que Rússia no només no guanyarà la guerra, sinó que pagarà un alt preu en la seva economia. De nou, va recórrer a la por per reclamar un esforç bèl·lic més gran a favor de Kíiv: "Ucraïna és part Europa i si Ucraïna cau, la pau i la llibertat de tot Europa estaran en perill".

És a dir, Rússia, que no ha aconseguit en gairebé cinc anys de guerra apoderar-se de la cinquena part de la regió de Donetsk, al Donbass, si guanya la guerra podria arribar amb els seus tancs a Berlín, segons la histèria antirussa que promou Merz.

La guerra híbrida com a excusa

El Govern alemany ha estat un dels més actius a Europa en els últims mesos a l'hora d'acusar Rússia de llançar atacs híbrids, com va passar amb el dron amb explosius a la pista de l'aeroport de Leipzig i que va ser atribuït als russos, portant els germànics a esquinçar-se les vestidures i propinar represàlies diplomàtiques contra Moscou.

Entre aquests suposats atacs híbrids hi ha hagut de tot i sempre amb el mateix objectiu d'avivar la por a Rússia: drons que entren en l'espai de l'OTAN i són classificats com a russos encara que podrien pertànyer a qualsevol dels contendents bèl·lics; el suposat sabotatge d'una fàbrica d'armes a Estònia; aquest dron amb explosius de l'aeroport alemany (que no va arribar a esclatar i sobre l'origen del qual hi ha molts dubtes); les violacions puntuals de l'espai aeri europeu per caces russos (no s'esmenten les protagonitzades per avions de l'OTAN a les fronteres russes) o la ciberguerra i les campanyes de desinformació de hackers localitzats a Rússia.

Tals ciberatacs i la propaganda que els acompanyen mai abans havien suposat una amenaça existencial ni per als europeus ni per als russos com sembla passar ara. Durant la Guerra Freda, la confrontació entre Occident i la Unió Soviètica en matèria d'intel·ligència era molt més intensa que en aquests moments, i a ningú se li acudia dir que hi havia un risc imminent d'invasió per cap de les parts.

Lavrov: Europa lliura ja una guerra contra Rússia

La campanya antirussa de la Unió Europea (UE) i el Regne Unit, atribuint a Moscou una guerra híbrida com a preàmbul d'una invasió o d'atacs a països de l'OTAN, justifica per a Brussel·les i Londres el lliurament d'armes a Ucraïna. Al mateix temps, la guerra d'Ucraïna i la demonització de Rússia s'han convertit en el motor de la carrera armamentística a Europa, encara a risc de portar la pugna amb Moscou a terrenys molt perillosos.

Ho va subratllar el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, dimarts passat. Quan se li va preguntar sobre aquesta suposada guerra híbrida, Lavrov va recordar que els que estan subministrat drons i míssils als ucraïnesos són la UE i el Regne Unit per atacar les forces russes i al propi territori rus. "Es tracta d'una guerra que Europa lliura contra nosaltres", va afirmar.

Més dur va ser el subdirector del Consell de Seguretat rus i expresident del país, Dmitri Medvédev, per a qui els actuals líders europeus són uns "rusòfobs miops" que estan arrossegant els seus països a una guerra contra Rússia. El Kremlin nega que hi hagi preparatius per afrontar un xoc amb Occident, però alhora entra en el joc dels propagandistes europeus i admet, com va fer Medvédev, que "les possibilitats que el món es vegi arrossegat a un nou conflicte són les més grans des del 1945", quan es va acabar la Segona Guerra Mundial.

L'agitació és evident en les dues parts, europeus i russos, i el temps corre en contra seva. Els europeus volen deixar ben lligat almenys un mínim suport popular a la carrera d'armaments en la qual caminen immersos, i els russos veuen que la que preveien fa quatre anys i mig com una campanya ràpida a Ucraïna ha derivat en una guerra de posicions i de desgast humà i econòmic, sense grans batalles i amb victòries mínimes.

A Rússia se li acaba el temps, perquè les armes i els diners europeus que eviten el col·lapse de l'Estat ucraïnès estan donant un cop de timó cap a un tipus de guerra que l'any passat semblava que dominava Moscou. Ara la danyada economia de guerra russa se les veu i se les desitja per mantenir l'Exèrcit i no cedir posicions al front del Donbass, on el 2025 l'avanç era pausat, però constant.

Aquests dies, Ucraïna difon per tot arreu l'èxit de l'operació "Vivaldi", que li ha permès recuperar gairebé 180 quilòmetres quadrats a la regió de Donetsk, una minúcia territorial. L'única realitat d'aquesta victòria és que ha impedit als russos envoltar les línies ucraïneses i donar el cop definitiu per arribar a les ciutats-bastió de Kramatorsk i Sloviansk, i completar la conquesta de Donetsk, una de les condicions que imposa Moscou per seure a negociar la pau.

La sagnia de combustible a Rússia

Que aquestes ciutats caiguin en mans russes pot ser qüestió de temps, amb les tropes del Kremlin a deu quilòmetres de Sloviansk. Per això la pressió europea creix amb l'armament enviat a Kíev. Com més combustible perdi Rússia, cremat pels drons ucraïnesos, més complicat els serà desplaçar-se per terra a les tropes del Kremlin.

Aquest dimecres, per exemple, el Govern rus va decidir mantenir la prohibició d'exportar dièsel i altres tipus de gasoil almenys durant un mes més. El desproveïment d'aquest combustible dins de Rússia és notori i s'ha incrementat pels reeixits i cada vegada més nombrosos atacs ucraïnesos a refineries i dipòsits d'hidrocarburs.

A Rússia està prohibit exportar combustible fins al 31 de gener de 2027. Hi havia excepcions en aquest mandat que afectaven els productors de dièsel, amb una limitació fins aquest dimecres. Ara s'estén la prohibició, a fi d'impedir un desproveïment per a la maquinària agrícola enmig de la collita, però hi ha dubtes que torni a aixecar-se aviat aquesta suspensió. El començament de la guerra d'Ucraïna, al febrer de 2022, va suposar un cop per a l'exportació de dièsel i ara els atacs ucraïnesos a les refineries han portat a una caiguda sense parangó de la producció d'aquest combustible, del qual Rússia era un dels majors exportadors internacionals. El primer mercat afectat va ser l'intern de Rússia, on les cues en gasolineres subratllen aquest dèficit.

Els drons ucraïnesos arriben cada vegada més lluny i ara es veuen reforçats tals bombardejos contra les instal·lacions de combustible amb els míssils balístics britànics i francesos de llarg abast que abunden en els arsenals de Kíiv. Aquests èxits són la vanaglòria dels que a Brussel·les els veuen com victòries europees i, així, advoquen per exèrcits més forts, encara que estiguin armats pels Estats Units.

Ucraïna com a pretext per blindar Europa

Aquesta setmana, el Consell de la UE va aprovar els primers cinc projectes europeus de defensa d'interès comú (EDPCI), que promouen la cooperació intraeuropea per desenvolupar iniciatives militars a gran escala. Entre les armes estrella que projecten aquests plans hi ha els drons i els sistemes antidrons. I en l'àmbit defensiu, les bateries antimíssils, precisament de les quals emmalalteixen tant Ucraïna com els propis europeus. Aquests estan aprenent molt amb la seva participació indirecta en la guerra d'Ucraïna, encara que saben que amb aquest suport han enfadat, i molt, als russos.

A Brussel·les es té constància que els 27 no poden sostenir per si sols operacions militars d'alta intensitat en aquests moments, i que la defensa col·lectiva que abans garantia l'OTAN està posada en quarantena per la incertesa amb la qual el president nord-americà, Donald Trump, ha minat aquest bloc militar occidental.

Per això, els països europeus creuen que toca invertir molt en defensa i a qualsevol cost per cobrir les "grans llacunes" que hi ha en aquest sector, segons reconeix Brussel·les. Entre el 2020 i 2025, la despesa en defensa dels països de la UE va augmentar en un 80%, amb el major percentatge a partir de la invasió d'Ucraïna, especialment en els últims dos anys, quan la carrera armamentística europea es va accelerar. Així, els pressupostos anuals col·lectius van passar de 262.000 milions d'euros el 2022 a 418.000 milions el 2025, amb 453.000 milions previstos per a aquest any en curs. Al mateix temps, tots els membres arribaven i superaven la meta del 2% del PIB destinat a defensa.

Segons un estudi d'Investigate Europe en el qual participa Público, els membres europeus de l'OTAN preveuen gastar 1,2 bilions d'euros en armes i equipament entre 2025 i 2030, és a dir, l'equivalent a sis anys del pressupost total de la UE

La guerra de l'Iran, on els EUA han gastat quantitats ingents de míssils i munició d'artilleria, ha deixat els arsenals europeus també desproveïts dels estocs d'aquest tipus d'armament que compraven a empreses nord-americanes. Per això, l'aposta és fabricar a Europa material militar aprofitant l'impuls de la guerra d'Ucraïna, com a camp de prova, i la cooperació amb Kíiv.

Malgrat la contesa, Ucraïna és en aquests moments, exceptuant Rússia, el país més militaritzat i amb més quantitat d'armes de tot Europa. Alemanya va pel camí de precedir-lo. De moment els alemanys aposten per fer d'Ucraïna la seva punta de llança, amb Rússia com a diana. És curiós que ningú a Europa (i menys encara a Berlín) sembla recordar que aquesta superpotència té l'arsenal nuclear més gran del planeta.