Què representen Sánchez i el seu govern per a l'esquerra europea

A les eleccions del 29 de novembre no només es dirimeix el futur d'Espanya. També està en el focus el futur de la socialdemocràcia i de l'esquerra en el si de la Unió Europea.

La figura de Pedro Sánchez i les polítiques que el seu Govern ha defensat en l'àmbit internacional s'han convertit en un referent moral per a les forces progressistes d'Europa.

"A l'esquerra li falten líders carismàtics que parlin clar i que no se sentin incòmodes a l'hora d'adoptar posicions clares", explica Jean-Michel De Waele, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Lliure de Brussel·les. En la seva opinió, a Europa es veu a Sánchez com "algú que està duent a terme una política d'esquerres, amb una política econòmica i social d'esquerres, i que ha adoptat posicions en l'àmbit internacional en les quals l'esquerra i l'esquerra radical poden reconèixer-se".

Entre les polítiques que ha abanderat Espanya a nivell europeu destaca la seva defensa de Palestina i les seves crítiques al primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. Juntament amb Irlanda, ha estat un dels pocs governs que han parlat obertament de genocidi i també va ser un dels primers a reconèixer l'Estat Palestí o a imposar un embargament als productes procedents de les colònies il·legals de Cisjordània.

També s'ha enfrontat al president Donald Trump, negant-li l'ús de les bases nord-americanes a Espanya durant l'ofensiva contra l'Iran o desmarcant-se de l'exigència de Washington d'elevar la despesa fins al 5% del PIB per incrementar les capacitats militars de l'OTAN.

"És un dels pocs que ha mantingut la fermesa davant les pressions i l'assetjament de l'Administració nord-americana durant els últims anys i, al mateix temps, ha estat també qui ha preservat el propi esperit europeu davant la tragèdia del Pròxim Orient a Gaza", resumeix Giacomo Filibeck, secretari general del Partit dels Socialistes Europeus (PSE).

Pel que fa a la immigració, Espanya va ser l'únic país que va votar la setmana passada contra el reglament de retorns que permet la creació de centres de deportació en tercers països. Va quedar aïllada fins i tot davant d'altres governs de centreesquerra, com el de Dinamarca que lidera la primera ministra Mette Frederiksen i que defensa una política restrictiva pròxima a les posicions tradicionals de la dreta.

Pel professor De Waelle, Frederiksen "representa una esquerra una mica peculiar que intenta recuperar part de l'esquerra reprenent alguns dels temes de l'extrema dreta, com la immigració o el reforç de l'Estat de benestar". Segons el Govern danès, la sostenibilitat del model social del país requereix controlar la immigració.

Les eleccions espanyoles seran, doncs, molt més que una cita electoral nacional. Seran també el mirall en què es mirarà la socialdemocràcia que ha de decidir si la millor estratègia per contenir l'avanç de l'extrema dreta és posicionar-se al centre o reforçar les aliances amb l'esquerra. El socialisme va començar a perdre força a Europa la dècada del 2000, després de la derrota de la Tercera Via de Tony Blair al Regne Unit i els anys d'austeritat que van seguir a la crisi de 2008.

Per al grup de l'Esquerra al Parlament Europeu, la suma de les forces progressistes és essencial per vèncer l’extrema dreta i no n’hi ha prou amb apel·lar a la por per frenar-ne l’avenç. "No és possible defensar un sistema democràtic dient a la gent que ha d’acceptar continuar vivint en les dures condicions en què viu ara i que simplement cal frenar l’extrema dreta. Això no funciona", afirma Catarina Martins, eurodiputada portuguesa del Bloco de Esquerda. Per això, defensa la necessitat de la coalició que ha permès impulsar canvis polítics reals: "Sense la fortalesa de l’esquerra, tindríem un Govern més centrista que oferiria a la ciutadania més del mateix".

Actualment, els governs socialdemòcrates estan clarament en minoria en les reunions del Consell Europeu on es prenen les decisions. Només hi ha tres països en què governa el centreesquerra, a més d'Espanya: Dinamarca, Eslovènia i Malta. I a Suècia les negociacions per intentar formar una coalició segueixen el seu curs després de l'estreta victòria aconseguida per la socialdemòcrata Magdalena Andersson.

L'any 2027 serà doncs crucial per al conjunt Europa ja que se celebren eleccions a França, Itàlia, Polònia i Grecia, entre d'altres. "Una victòria suposaria, sens dubte, un reforç de la confiança i una espècie de clarificació. Un moment de la veritat", explica Filibeck.

Pel professor De Waelle, la Unió Europea està davant "una de les eleccions més importants per a l'esquerra a Europa". Segons la seva opinió, una victòria de Sánchez a Espanya "demostraria a l'esquerra temorosa i a l'esquerra que corre darrere de l'extrema dreta que hi ha un altre camí".

Amb una socialdemocràcia europea debilitada electoralment i dividida sobre com respondre a l'avanç de l'extrema dreta, Espanya s'ha convertit en un camp de proves. El resultat de les eleccions espanyoles pot convertir-se en un senyal sobre el rumb que prendrà l'esquerra europea.