Rabat pressiona l'ONU amb el suport de Trump per enterrar el futur d'un Sàhara lliure
El Marroc aspira a suprimir qualsevol referència a la lliure determinació del poble sahrauí en les resolucions del Consell de Seguretat per imposar la via de l'"autonomia".
-Actualitzat a
Com cada octubre, el Sàhara Occidental torna a l'agenda del Consell de Seguretat. Fa 35 anys, el 1991, les Nacions Unides van crear la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) perquè la població de l'últim territori no autònom de l'Àfrica decidís el seu futur, després de gairebé un segle de colonització espanyola i més de 15 anys de guerra entre el Marroc i el Front Polisario. Concebuda per complir la seva comesa en uns mesos, la missió ha renovat el seu mandat octubre rere octubre. L'actual expira el 31 d'aquest mes i Rabat arriba a la cita encoratjat i amb l'objectiu de seguir esborrant de les resolucions del Consell l'"autodeterminació" i fer de l'"autonomia" l'única sortida possible.
La cita arriba en un escenari geopolític especialment sensible per al Front Polisario. Donald Trump va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara el desembre del 2020, en el mateix acord pel qual Rabat va restablir relacions amb Israel, i Benjamin Netanyahu va fer el mateix el juliol del 2023. A aquest front s'hi suma ara la desconfiança en el mediador: el Polisario ha qüestionat la neutralitat de l'enviat personal d'António Guterres, Staffan de Mistura. Fonts coneixedores de la negociació assumeixen implícitament que la resolució del Consell de Seguretat serà similar a la de 2025. Conscients que el vent els bufa en contra, el Polisario busca guanyar temps fins que l'escenari internacional sigui menys advers. Conscients que el vent bufa de cara, el Polisario busca guanyar temps fins que l'escenari internacional sigui menys advers.
El Marroc ja va aconseguir un resultat històric fa un any. La resolució 2797, aprovada el 31 d'octubre del 2025 amb 11 vots a favor i les abstencions de Rússia, la Xina i el Pakistan, va donar suport per primera vegada a unes negociacions "prenent com a base" el pla d'autonomia que Rabat va presentar el 2007, i va admetre que "una autonomia genuïna sota sobirania marroquina podria constituir la solució més factible". Era, a més, una versió rebaixada del primer esborrany nord-americà, que qualificava l'autonomia de "la solució més seriosa, creïble i realista" i limitava la pròrroga a tres mesos. Algèria, principal valedor del Polisario i llavors membre del Consell, no va participar en la votació. La premsa marroquina va celebrar el text com el més favorable a les tesis de Rabat des que el Consell renova la missió. El Polisario es va aferrar al que va sobreviure a la negociació: el preàmbul invoca "el principi de lliure determinació" i la part dispositiva reclama una solució "que contempli la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental".
Aquest any Rabat aspira a fer el següent pas: reduir —i, si pot, eliminar— qualsevol referència a la lliure determinació, línia vermella per a un Polisario que segueix reivindicant el referèndum. El tauler li és més propici que mai. Algèria va abandonar el Consell al desembre i, entre els nous membres electes, Bahrain, la República Democràtica del Congo i Libèria reconeixen la sobirania marroquina i tenen consolats al territori. Colòmbia es va sumar a aquest reconeixement a l'agost, després de l'arribada al poder de l'ultradretà Abelardo de la Espriella. Els Estats Units, redactors de les resolucions sobre el Sàhara, consideren la proposta marroquina la base per a una solució, com França; el Regne Unit i Espanya —des de l'inesperat gir de Pedro Sánchez el 2022— la consideren la base “més creïble” i “més seriosa”, respectivament.
Un mediador qüestionat
Aquests dies, delegacions marroquines i sahrauís recorren els passadissos de les Nacions Unides per inclinar els 15 membres del Consell —cinc permanents i deu rotatoris— cap a un text favorable. El text es negocia paràgraf a paràgraf a porta tancada, i va ser en una d'aquestes reunions opaques on De Mistura —una mena de mediador entre les parts— va encendre la crisi. No existeix cap acta pública de la seva intervenció, però segons el diari marroquí Le360, proper al palau reial alauita, va assenyalar per primera vegada de forma explícita la negativa del Polisario a considerar seriosament l'autonomia com un obstacle central després de les rondes de Madrid i Washington d'aquest any, les primeres des del 2019 amb les quatre delegacions assegudes juntes.
L'acusació d'obstruccionisme va desencadenar una dura reacció del Front Polisario en forma de carta a Guterres i d'un comunicat públic en què sosté que De Mistura ha "compromès seriosament el seu mandat d'estricta neutralitat" en "donar suport obertament a l'autonomia com a base per a futures converses".
L'advertència té història. L'abril de 2008, el neerlandès Peter van Walsum va dir al Consell que la independència del Sàhara no era un objectiu realista; el Polisario va suspendre les negociacions de Manhasset i va exigir un altre mediador, i Ban Ki-moon no va renovar el seu mandat, que va expirar l'agost. El Marroc va recórrer a la mateixa arma el 2012, quan va retirar la seva confiança al nord-americà Christopher Ross, a qui acusava de parcialitat. Fer caure un enviat congela el procés i torna la pilota a Nova York, on qualsevol relleu exigeix el vistiplau de les dues parts. Després de la dimissió de Horst Köhler el maig de 2019, el lloc va quedar vacant gairebé dos anys i mig, i De Mistura va ser el tretzè nom proposat.
Fonts coneixedores de la negociació que està tenint lloc a Nova York apunten a Público que la possibilitat que el Front Polisario "retirés la seva confiança a l'enviat especial" està sobre la taula "ja que aquesta figura ha de basar-se en una confiança total de les parts involucrades" i les recents declaracions "comprometen aquesta posició". Seria una jugada defensiva, no alteraria el contingut de la resolució, però congelaria la negociació i obriria una altra llarga recerca de relleu. Exactament el temps que el Polisario necessita.
Aguantar sense cedir
Aquest temps té un calendari que es decideix fora de Nova York. Israel vota el 27 d'octubre, la mateixa setmana en què expira el mandat, i els Estats Units celebren les seves eleccions de mig mandat el 3 de novembre, una cita que els sahrauís segueixen de prop. L'aposta és que un Netanyahu derrotat o debilitat i un Trump amb un Congrés menys dòcil, i més centrat en la política interna en els seus dos últims anys de mandat, restin impuls a l'ofensiva diplomàtica de Rabat, que ha trobat en tots dos els seus principals valedors.
L'altra fita és interna. El Polisario va constituir el setembre la comissió preparatòria del seu XVII Congrés, el seu màxim òrgan de decisió. "Per a nosaltres és clau el congrés que celebrarem a principis de 2027, on analitzarem des de la unitat el nou escenari internacional i actualitzarem la nostra estratègia", afirmen membres del Front Polisario consultats per aquest diari.
L'objectiu no declarat és aguantar fins que l'escenari geopolític sigui menys advers i, mentrestant, no cedir massa posicions ni en el front diplomàtic ni en el militar. En l'àmbit diplomàtic, es tracta d'impedir que el Consell aprovi en les pròximes setmanes, com pretén Rabat, una resolució que continuï enterrant el llenguatge de l'autodeterminació. "Volem blindar que es reconegui el dret a l'autodeterminació i que l'autonomia no sigui l'únic marc", afegeixen en referència a la resolució que es votarà a finals de mes.
En l'àmbit militar, les hostilitats, represes el 2020, es mantenen a baixa intensitat. El 5 de maig, tres coets van caure a prop de Smara, a la zona sota ocupació marroquina, en un atac reivindicat pel Polisario que va ferir un civil. El 7 de juny, un atac amb dron atribuït al Marroc va matar a Mijek, a l'est del mur, Lahbib Mohamed Abdelaziz, figura destacada del Polisario, i dos membres més del moviment.
En aquesta lògica de resistència, ni tan sols un veto rus o xinès a una resolució massa favorable a Rabat resulta desitjable per als sahrauís, perquè podria deixar la missió sense mandat. "Desmantellar la MINURSO genera un buit difícil de cobrir i que provoca un escenari desconegut", adverteixen les fonts consultades. Aquest desenllaç, afegeixen fonts novaiorqueses, "fins i tot beneficia el Marroc perquè la desaparició de la MINURSO comporta la desaparició del marc normatiu del 1991 en què es reconeix explícitament el dret a l'autodeterminació".
La missió que mai va organitzar el referèndum que porta en el seu nom s'ha convertit així, en un nou escenari de batalla entre el Marroc i el Front Polisario. "Més enllà del moment polític, res pot esborrar la història del nostre poble i el seu dret a l'autodeterminació", asseguren representants del Polisario, que es mostren optimistes de cara al futur. "El nostre dret a l'autodeterminació va ser reconegut per primera vegada el 1963, els governs van i vénen, però el dret internacional és ferm", afirmen.