El pols generacional que s'amaga darrere de les eleccions de mig mandat als EUA

Són joves, pràcticament uns outsiders de la política, i volen canviar per complet el sistema. Ja sigui des de l'esquerra o des de la dreta. Candidats com els demòcrates Melat Kiros (29 anys) o Abdul El-Sayed (41 anys) o el republicà Joe Mitchell (29 anys) són la resposta al que vuit de cada 10 nord-americans fa temps que pensen: la mitjana d'edat del Capitoli és massa alta.

Una enquesta realitzada al maig per Marist Poll ja revelava que un 80% dels americans creuen que hauria d'establir-se un límit màxim d'edat per als congressistes. Es tracta d'una de les poques coses en les quals hi ha un ampli consens al llarg de tot l'espectre polític. Un 78% dels identificats com a demòcrates així ho considera, i un 83% de republicans també hi està a favor.

No és de sorprendre que aquesta idea sobrevoli les eleccions del proper 3 de novembre. Aquest estiu el Capitoli va haver d'oficiar el funeral del senador republicà Lindsey Graham, que va morir abruptament al juliol als 71 anys. El senador republicà Mitch McConnell, de 84 anys, ha estat absent de les votacions al Congrés després d'una caiguda al juny que el va portar a l'hospital, on va contreure una pneumònia lleu. Des de llavors, el seu estat de salut ha estat guardat amb la màxima discreció possible.

A la Casa Blanca el panorama no és molt diferent: els nord-americans tenen un president octogenari -que encara té dos anys més per davant- i que ha estat ja protagonista de polèmiques cops de cap mentre estava al Despatx Oval. No obstant això, Donald Trump no és el primer ancià a liderar el país. Abans d'ell, Joe Biden també es va convertir en un dels mandataris més grans que ha tingut els Estats Units.

"El públic en conjunt, independentment del partit, busca un canvi i busca el que podríem anomenar un canvi generacional", explica John Sides, professor de la Universidad Vanderbilt especialitzat en el comportament polític nord-americà.

Aquest canvi generacional s'ha notat sobretot dins del Partit Demòcrata. Sota l'onada d'esquerres antiestablishment també hi ha un clar relleu generacional. Durant el cicle de primàries, una vegada i una altra es repetia el mateix patró: candidats joves que desbancaven legisladors amb anys d'experiència a l'esquena. De fet, segons Sides, aquest gir a l'esquerra no vindria tant de que les bases s'hagin tornat més progressistes com de que veuen en aquests candidats més joves una promesa real de canvi.

"El que van fer els demòcrates el 2024 va ser presentar un candidat més tradicional, com Joe Biden, i després, òbviament, Kamala Harris", apunta Sides. Tots dos representaven més un continuisme del qual ja estaven cansats els nord-americans, que no pas un canvi real. En canvi, el politòleg apunta que ara el bloc d'esquerres "és una força real dins del partit".

Mentrestant, al sector conservador, aquesta onada generacional està liderada per Joe Mitchell, que va fundar Run GenZ amb l'objectiu que joves conservadors entrin al Congrés aquest novembre. El mateix Mitchell competeix per ocupar el seient que la congressista Ashley Hinson, d'Iowa, va deixar buit. Dins de l'amalgama de corrents en les quals ha derivat el trumpisme, Mitchell representa més aviat als homes joves que es van involucrar en l'activisme conservador gràcies a Charlie Kirk, l'influencer d'extrema dreta que va ser assassinat fa un any.

Un altre factor important en aquestes eleccions és que serà la primera vegada on bona part de la generació Z podrà anar a les urnes. A diferència dels seus predecessors, els GenZ pràcticament només han conegut la política post-Trump. Gairebé no tenen record del que va ser l'estil de presidència de figures com el demòcrata Barack Obama, o bé el republicà George W. Bush. El seu despertar polític ha estat marcat per la covid-19 i pel discurs de la "Carnisseria Americana" que va fer Trump en assumir el càrrec el 2016.

Una enquesta recent de l'Escola Kennedy de Harvard assenyala que només el 15% dels joves confia que el Govern actuï correctament sempre o gairebé sempre i només un 13% creu que el país estigui anant en la direcció correcta. La meitat creu no tenir veu ni vot en les decisions governamentals. Aquesta visió de la política ha fet que el factor outsider d'aquests candidats més joves, com Abdul El-Sayed o Mitchell, apel·li a aquest rebuig contra el sistema que mostra la GenZ.