La persecució de Trump contra l'activista milionari detingut a Eivissa també perjudica l'ajuda humanitària a Gaza

Quan el març de 2023 un activista va morir a mans de la policia durant les protestes contra la construcció del centre policial a Atlanta, Fergie Cox Chambers va trencar definitivament amb la seva família. Les seves idees polítiques ja l'havien allunyat dels Cox Chambers, propietaris del conglomerat mediàtic Cox Enterprises. No obstant això, va ser la implicació del seu cosí i CEO, Alex Taylor, en el projecte policial -al qual Chambers s'oposava- i la violència amb la qual les protestes van ser reprimides, el que va acabar de trencar el vincle familiar. Fergie Chambers va vendre les accions que li corresponien de Cox Enterprises i va destinar bona part dels diners a causes que considerava justes.

Un dels llocs als quals van anar a parar aquestes donacions va ser la palestina The Sameer Project (TSP), una organització humanitària que finança iniciatives col·lectives a la Franja de Gaza, com fleques o cuines comunitàries. En una nota de premsa emesa aquest 12 d'agost, TSP anuncia que es veu forçada a aturar els seus treballs a la Franja com a conseqüència d'una caiguda dràstica dels seus fons. La caiguda coincideix amb la detenció de Chambers a Eivissa, el passat 10 de juliol. Aquest arrest està relacionat, precisament, amb aquesta i altres donacions a organitzacions palestines durant el genocidi.

La detenció de Chambers el mes passat es va dur a terme en compliment d'una ordre de detenció emesa per la Interpol a petició del Departament de Justícia dels EUA, que demana l'extradició del filantrop al seu territori perquè sigui jutjat. Segons ha revelat recentment El País i ha confirmat a aquest diari la defensa de Chambers, Washington acusa el filantrop de tres presumptes delictes: rentat de diners, disturbis i conspiració pels disturbis. Per tots ells, Chambers podria ser condemnat a 30 anys de presó, segons va informar la seva dona, l'actriu Stella Schnabel, en un comunicat publicat a mitjans de juliol.

El text també explicava que, de totes les acusacions, la que es referia a "finançament de la resistència palestina", era la més greu. Aquesta acusació, però, no apareix així expressada en l'ordre de detenció, segons explica a Público la defensa. És aquí on l'acusació fa referència a organitzacions palestines a les quals dóna suport Chambers, com The Sameer Project, i, més tard, "organitzacions terroristes estrangeres". El mateix text afirma que el filantrop hauria explicitat el seu suport a Hamàs en alguna ocasió.

La dona de Chambers es regira contra aquestes acusacions a El País, on afirma que està "absolutament" segura que el seu marit no ha finançat la milícia nacionalista i islàmica. A més, recorda que ella prové d'"una família d'origen jueu": "És molt dolorós sentir això. Això era ajuda humanitària i podem provar a on va anar cada donació".

Les transferències de Chambers

Segons va informar la defensa del filantrop a la capçalera espanyola, Chambers va destinar un total de 999.650 dòlars (865.000 euros) a projectes humanitaris a la Franja de Gaza: Alianza para los Niños de Oriente Medio (MECA) -550.000 dòlars-, Fons per a la Infància Ghasan Abu Sittah -200.000 dòlars-, Proyecto Zaynab -100.000 dòlars- i The Sameer Project (TSP) -300.000 dòlars-. Quan Chambers va ser detingut a Eivissa el passat mes de juliol, TSP va demanar públicament el seu alliberament i va reconèixer que bona part dels seus projectes depenien d'aquestes donacions.

Amb elles, The Sameer Project va aixecar una cuina comunitària que distribuïa al voltant de 3.000 menjars diaris, així com una fleca que va arribar a produir fins a 5.000 pans cada dia. L'organització també va finançar camions cisterna que repartien uns 350.000 litres per jornada, i va col·laborar amb diverses clíniques mèdiques en les quals al voltant de 200 treballadors locals atenien uns 400 pacients. Tots aquests projectes s'han suspès en sec, degut, en part, a la detenció de Chambers.

No obstant això, afirma la defensa, no hi ha detalls d'aquestes transferències en l'ordre de detenció. El moviment financer que sí que reflecteix el text són els 7,5 milions de dòlars que Chambers envia des de American Bank a "l'estranger", i que el Departament de Justícia considera sospitós de tenir com a destinació "organitzacions terroristes estrangeres". Schnabel va explicar a El País que aquesta transferència tenia com a destinació el pagament de deutes i salaris dels jugadors del popular equip de futbol de Tunísia, Club Africain. Amb aquestes inversions, Chambers "va salvar l'equip de la ruïna", va afirmar la seva dona al diari espanyol.

En relació al seu compromís amb la causa palestina, Chambers va explicar a El País que, malgrat no ser palestí, ni tenir "control sobre a qui voten", es considera un "defensor dels drets humans i per això sempre oferiré el meu suport moral a les persones que lluiten per les seves vides, per les vides dels seus fills i per la llibertat. Ja sigui al CNA a Sud-àfrica [Congrés Nacional Africà, liderat per Nelson Mandela els 90 i principal hereu de la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica]; el FNL a Argèlia [Front Nacional d'Alliberament que va portar al país a la independència de França], les forces europees unides contra Hitler durant la dècada de 1940 o qualsevol lluita anticolonial. Sempre donaré suport a aquestes persones i els seus drets".

Els altres delictes del filantrop

En relació a l'acusació de disturbis i d'incitació als disturbis, la defensa explica que ambdues estan relacionades amb els fets ocorreguts a finals de 2023 a New Hampshire, quan activistes propalestins van vandalitzar la seu Elbit Systems, la principal empresa armamentística d'Israel. Segons ha explicat la defensa de Chambers a Público, l'ordre de detenció recull que les accions van estar organitzades per la branca nord-americana de Palestine Action, amb la qual Chambers hauria col·laborat. A més, afirmen que el milionari va reconèixer haver pagat les fiances d'alguns dels detinguts en els disturbis.

Sobre el delicte de conspiració per als disturbis que se li imputa a Chambers, l'ordre dóna compte dels passos que, presumptament, va donar el filantrop perquè els disturbis a la seu Elbit Systems tinguessin lloc, com suposades compres de material per a l'acció. Fonts jurídiques expliquen a Público que Espanya no compta en el seu ordenament jurídic amb un delicte equivalent a la conspiració per als disturbis. La raó és que als EUA, la ideació i l'execució d'un delicte són considerats dos tipus penals diferents. No obstant això, a Espanya la ideació i l'execució formen part del mateix delicte.

De moment, encara es desconeix la lletra petita d'aquestes acusacions. Els EUA tenen com a límit fins al 26 d'agost per enviar tota la documentació necessària per formalitzar l'extradició. En el cas que no enviïn aquest requeriment a Espanya, Chambers sortiria lliure de la presó d'Aranjuez, on es troba preventivament en l'actualitat. Si el Departament de Justícia nord-americà enviés aquesta informació al Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, els magistrats entrarien a valorar si les argumentacions i proves de Washington revesteixen la suficient gravetat i versemblança com per aprovar aquesta extradició. De moment, Stella Schnabel ja ha començat a fer campanya per l'alliberament del seu marit, a la qual les branques balears de Podem i IU ja van respondre quan van demanar al Govern del PSOE i Sumar que, en tant que posseeixen l'última paraula en les extradicions, no permetessin l'extradició de Chambers.