La persecució del Marroc va portar l'activista sahrauí Daha Mohamed a pujar a una pastera en què diversos testimonis asseguren que va ser assassinat

Al voltant del passat 7 de maig, 63 persones van sortir en una embarcació de Cap Bojador, al Sàhara Occidental ocupat, rumb a Illes Canàries. L'endemà, només 62 van arribar a les platges de Las Palmas de Gran Canaria. L'integrant desaparegut era Daha Mohamed El Houcini, un activista sahrauí de 35 anys, natural d'Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. El seu germà, El Oilai El Houcini, l'esperava a Las Palmas. Dos dies després que l'embarcació toqués terra, va rebre un àudio d'un dels integrants de la pastera en la qual viatjava Daha Mohamed, en el qual se l'informava que durant la travessia s'havia produït una baralla en la qual el seu germà havia estat llançat al mar.

El dimarts 12 de maig, El Oilai va acudir a la Prefectura Superior de Policia de Canàries, a Las Palmas de Gran Canària, per denunciar aquests fets. El 14 de maig, va presentar una denúncia a la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Las Palmas de Gran Canarias. El 19 de maig, cinc dies després que arribés la denúncia al jutjat, el magistrat Florencio Luis Barrera Espinel va dictar un acte en el qual l'admetia a tràmit i al mateix temps acordava l'arxiu del cas. Tal com va recollir El Independiente, la família de Daha Mohamed no s'ho podia creure.

El jutge Barrera Espinel no va ordenar cap diligència per investigar el possible assassinat

Segons explica El Oilai a aquest diari, tots els ocupants de l'embarcació havien estat portats a centres de detenció per a migrants de l'illa, per la qual cosa hauria estat senzill prendre'ls declaració. No obstant, el jutge Barrera Espinel no va ordenar cap diligència per investigar el possible assassinat. La família del desaparegut ha recorregut aquesta decisió i ha demanat al jutge que expliqui les raons per les quals s'ha decantat per tancar el cas. De moment, no han rebut cap informació sobre el cas.

Mentre es resol aquest recurs, la Policía Nacional ha continuat avançant en la investigació. El 8 de juny, el Grup 2 de la Unitat Contra les Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals de la Policia Nacional informa El Oilai que 13 dels integrants de la pastera havien assenyalat a altres dos com a responsables de la mort del seu germà. El 17 de juny, la Policía Nacional va emetre una nota de premsa en què informava que els agents de la Brigada Provincial d'Estrangeria i Fronteres de Las Palmas havien detingut dues persones "presumptament responsables de la mort d'un migrant". Un d'ells va ser arrestat acusat d'afavorir la immigració irregular i d'homicidi, mentre que el segon va ser detingut com a presumpte autor d'un delicte d'homicidi. Tots dos van ser posats a disposició de l'autoritat judicial competent, "que va continuar amb les actuacions corresponents".

Aquest diari ha contactat amb la Fiscalía per conèixer si s'ha personat en aquesta investigació, sense haver obtingut resposta en moment de publicació del present article. D'altra banda, la Policía Nacional tampoc ha aclarit si han dut a terme alguna actuació o diligència en relació amb aquest cas després del 29 de juny.

Per El Oilai, l'agressió contra el seu germà està necessàriament relacionada amb la seva militància política. Com a activista sahrauí, Daha Mohamed era al centre de la diana del règim marroquí per la seva oposició a l'ocupació il·legal del Sàhara Occidental que Rabat exerceix des del 1976.

D'aquesta manera, la fatalitat no va arribar a la vida de Daha Mohamed per sorpresa. Més aviat, descriu El Oilai, aquesta va ser el resultat de la llarga persecució a la qual va ser sotmès pel règim colonial del Marroc. Abans de desaparèixer en alta mar, Daha Mohamed havia estat assetjat, arrestat i fins i tot abandonat al desert a la seva sort. Tot això, únicament per exigir allò que l'ONU va posar sobre la taula fa ja dècades: que el poble sahrauí té dret a l'autodeterminació.

Una vida de violències

Daha Mohamed El Houcini procedeix d'una estirp d'activistes sahrauís tan respectats pels seus iguals com reprimits pel règim alauita. El seu avi, Deida Ould El Yazid, era conegut popularment a Al-Aaiun com "l'avi de la resistència pacífica". Durant l'administració espanyola del Sàhara, molt abans que les circumstàncies històriques el transformessin en activista, Deida Ould es va exercir com a soldat de l'Exeèrcit espanyol, per la qual cosa va arribar a cobrar una pensió de l'Estat peninsular, segons confirma El Oilai a aquest diari.

Amb l'ocupació marroquina, l'exmilitar espanyol va ser part activa de la lluita per la causa sahrauí. Va donar suport a les mobilitzacions d'Al-Aaiun de 1999, les de 2004 i va formar part del campament sahrauí de Gdeim Izik el 2011. En tots els casos, les protestes civils van ser durament reprimides per la policia marroquina, deixant rere seu centenars de detinguts, desapareguts, ferits i morts. De forma habitual, Deida Ould va ser un dels colpejats i arrestats. Durant les protestes de 2011 també va ser reprimit el seu nét Daha Mohamed. "Som una família que portem tota la vida sent perseguida", assevera El Oilai en repassar el seu llinatge familiar.

Segons el seu relat, la detenció de Daha Mohamed aquell 2011, quan encara era menor d'edat, va marcar el rumb de la vida del seu germà. “Va ser torturat, el van deixar tres dies en una cel·la sol i en va sortir amb moltes marques de cops al cap”, explica a Público. Als vuit mesos, Daha Mohamed va sortir de presó. “Va tenir sort perquè era menor d'edat”, evidencia El Oilai, qui apunta que la cosa va ser més complicada per al seu cosí, Naama Asfari.

Aquest activista va ser condemnat a 30 anys de presó acusat de delictes relacionats amb organització criminal, violència contra les forces de seguretat marroquines i complicitat en homicidi, en un judici sense garanties processals, tal com va concloure el Grup de Traball de l'ONU sobre la Detenció Arbitrària. En el moment de la publicació d'aquest article, Asfari fa 49 dies que està en vaga de fam en protesta per l'incompliment del Marroc a la petició de ONU d'excarcerar els condemnats de Gdeim Izik.

Marcat per la seva participació en aquest aixecament pacífic, el règim marroquí va començar a assetjar a Daha Mohamed. "No li permetien estudiar ni treballar, volia sortir del Sàhara perquè allà no tenia dret a res", recorda el seu germà. Al costat del seu amic, el també activista Braika Bahi, Daha Mohamed va iniciar una vaga de fam a la frontera amb Mauritània a l'abril de 2014. D'acord amb el relat d'El Oilai, pocs dies després van ser arrestats per la Policía marroquina i abandonats al mig del desert. Tots dos, explica, van salvar la vida gràcies al fet que "uns sahrauís nòmades" els van trobar pel camí dies després. De tornada a Al-Aaiun, la vida de Daha Mohamed va ser un continu de traves burocràtiques, detencions i amenaces que van acabar per deixar-li com a única sortida el mar. Abandonar el país en avió no era una opció: "S'ha de demanar un visat i als sahrauís sempre ens el deneguen".

Malgrat les adversitats, Daha Mohamed va trobar la forma de sobreviure. Es va casar, va tenir un fill -que actualment té quatre anys- i va aconseguir treballar de tant en tant com a transportista. A finals d'abril d'aquest any, la Policía li va confiscar la seva furgoneta, acabant amb el principal suport econòmic de la família. "Li deien que la hi anaven a tornar l'endemà, però mai ho feien", relata El Oilai. Pocs dies després, desesperat, Daha Mohamed va viatjar fins a Cabo Bojador i va parlar per telèfon amb el seu germà per última vegada: "Vaig intentar convèncer-lo que no pugés a aquell vaixell, però no el va escoltar".