Organitzacions de drets civils es mobilitzen davant l'amenaça de Trump d'enviar agents de l'ICE a les taules de votació

Fa mesos que s'especula amb la possibilitat que la Casa Blanca enviï agents de l'ICE a punts de votació durant la jornada electoral. El temor el va sembrar la mateixa Administració de Donald Trump a principis d'any amb les macrobatudes a Minnesota. Encara que l'alarma va saltar a principis de mes quan el secretari del Departament de Seguretat Nacional (DHS, per les sigles en anglès), Markwayne Mullin, va afirmar que podria haver-hi agents si es dóna una ordre d'arrest.

"El treball de l'ICE és aplicar les lleis d'immigració i duanes. Aquesta és la seva comesa... si estem executant una ordre, estarem on haguem d'estar", va afirmar Mullin en una roda de premsa a Nova York. Aquestes afirmacions, al costat de les actuacions d'ICE en els voltants dels punts de votació prop dels centres on s'han celebrat els processos de primàries aquests mesos, han estat suficients per mobilitzar les organitzacions de drets civils i dels drets dels migrants.

La ciutat de Denver, al costat d'organitzacions de drets civils, ha presentat una demanda davant un jutge federal a Washington demanant que prohibeixi a l'Administració Trump enviar agents antiimmigració armats als centres de votació. "La presència de forces federals en els centres de votació interfereix amb la correcta administració de les eleccions a nivell local", afirma la demanda. "Pertorba la votació i dificulta el treball dels funcionaris electorals estatals i locals, així com de les forces de l'ordre, en convertir els centres de votació en espais de confrontació".

Es tracta de la primera demanda que s'interposa contra la Casa Blanca per aquest tipus d'accions. Els demandants argumenten que aquestes accions, com enviar agents antiimmigració als centres de votació, violen la llei federal, que prohibeix que el personal militar o altres agents "armats" estiguin "en qualsevol lloc on se celebrin eleccions generals o especials, llevat que aquesta força sigui necessària per repel·lir els enemics armats dels Estats Units".

La demanda, a més, està precedida per accions similars que ja han ocorregut durant el procés de primàries. Segons denuncien les organitzacions de drets dels migrants i les de drets civils, al maig agents de l'ICE armats van irrompre al pàrquing d'un centre de votació a San Antonio per detenir una persona a la vista dels votants fins que el xèrif del comtat els va ordenar marxar.

Al juny, agents de l'ICE van entrar en un centre de votació a Syracuse, Nova York, per interrogar una voluntària electoral sobre una publicació que havia fet a les xarxes socials cinc mesos abans en relació amb el tiroteig mortal d'una dona a mans de l'ICE a Minneapolis, segons exposa també la demanda presentada a Washington.

"La presència d'agents de l'ICE o de la Patrulla Fronterera, o, per exemple, de membres de l'exèrcit o de la Guàrdia Nacional, tal com hem vist en diversos llocs al llarg de l'any, podria provocar que la gent Patrulla Fronteriza a casa i no vagi a votar. El fet que això passi és una forma de manipulació, ja que significa que no tothom podrà exercir el seu vot", explica a Público, Carah Ong Whaley, doctora en política americana i membre de l'organització Issue One. Des d'abans de les presidencials de 2024, aquesta plataforma no partidista ha estat seguint l'impacte de les teories de frau electoral en la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic.

Whaley adverteix que l'amenaça d'enviar l'ICE als punts de votació és una de les moltes maneres en què l'actual Administració està intentant interferir en el procés de votació normal. De cara a les eleccions d'aquest novembre, el president nord-americà ja ha intentat restringir el vot per correu —mesura que finalment ha estat revocada pel Suprem—, ha redissenyat els mapes electorals de nombrosos estats per infrarepresentar les comunitats negres, i ha intensificat els esforços per identificar i deportar els no ciutadans que es van registrar per votar, fins i tot sense proves de frau electoral generalitzat.

A més, Trump segueix pressionant els senadors perquè aprovin el seu projecte Save Act. Entre altres mesures, obligaria els votants a acreditar la ciutadania i eliminaria els registres de vot vinculats exclusivament al vot per correu.

En un país sense un document d'identitat generalitzat, les modificacions que comportaria la Save Act poden limitar el dret a vot a nombrosos grups. El Brennan Center for Justice ja ha advertit que milions de dones casades podrien ser unes de les grans damnificades, ja que el seu nom i cognom actuals ja no coincidirien amb el que tenien quan van néixer. Als EUA les dones acostumen a perdre el seu cognom de solteres i passen a adquirir el del seu marit; d'aquí ve el problema.