L'obsessió de la UE contra els migrants el porta a convidar els talibans a Brussel·les per impulsar les deportacions

La Unió Europea va condemnar en el seu moment el nou assalt al poder dels talibans a l'Afganistan amb totes les seves forces. El consens entre la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els Estats membres va ser absolut. Fins i tot, el bloc comunitari va afegir a la llista negra de sancions tota mena de personalitats extremistes islamistes que han comès crims i formen part del nucli dur del règim afganès. No obstant, l'obsessió dels líders europeus per intentar incrementar el nombre de deportacions de persones que viuen de manera irregular en territori comunitari ha portat les institucions europees a mantenir contactes amb representants talibans.

De fet, tal com ha confirmat la mateixa Comissió Europea, representants de l'executiu comunitari han rebut aquest dimarts a Brussel·les una delegació talibana per primera vegada des que van recuperar el poder. Tot i que la Comissió Europea ha evitat aclarir quants representants del règim afganès han accedit a Bèlgica, les autoritats belgues han informat que han donat un visat restringit -només per a un dia i sense permís per moure's a altres estats membres de la UE- a cinc extremistes islamistes.

El portaveu d'Afers Interiors de la Comissió Europea, Markus Lammert, ha intentat treure ferro a la reunió i en la roda de premsa diària ha repetit fins a la sacietat que s'ha tractat d'una trobada només de caràcter "tècnic". D'aquesta manera, l'executiu comunitari vol evitar que s'interpreti la visita dels talibans a Brussel·les com un reconeixement diplomàtic del règim afganès per part de la Unió Europea. En tot cas, i tal com ha acceptat el mateix portaveu comunitari, suposa acceptar per part del bloc europeu que són els talibans els que realment controlen el territori afganès.

Lammert també ha insistit que en la taula no s'ha assegut cap representant polític ni diplomàtic per part de la Unió Europea, i que han assistit només alts funcionaris de diverses secretaries generals de la Comissió Europea. No obstant això, alguns mitjans internacionals han informat que la intenció de la delegació dels talibans és que la lideri el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Abdul Qahar Balkhi, qui s'encarrega precisament de posar traves a l'entrada de periodistes estrangers a l'Afganistan i de donar forma al missatge que es difon sobre el règim. Una personalitat que clarament té un gran poder polític i un dels responsables de la forta repressió que pateix el poble afganès.

Tot i que, segons insisteix la Comissió Europea, es tracti d'una trobada a nivell "tècnic", la reunió ha provocat la indignació de desenes d'eurodiputats del Parlament Europeu, de diverses organitzacions sense ànim de lucre que lluiten a favor dels drets humans i fins i tot de la mateixa Organització de les Nacions Unides, que va titllar els contactes entre la Unió Europea i els talibans de "summament preocupants". En aquest sentit, l'organisme internacional també va recordar que les deportacions a països on no es garanteixen els drets humans vulneren el principi de no devolució.

La pressió dels estats membres

Davant les múltiples preguntes dels periodistes, el portaveu comunitari ha volgut treure la responsabilitat a la Comissió Europea dels contactes que manté amb els representants islamistes extremistes i ha recordat que es tracta d'una petició que van traslladar fins a 20 socis europeus -encapçalada per Alemania i Bèlgica, i a la qual es van sumar grans països com Itàlia, Països Baixos o Polònia a Brussel·les- amb la intenció d'incrementar el nombre de deportacions. Espanya i França són alguns dels pocs i principals estats membres que no s'han sumat a la iniciativa per posar més pressió a la Comissió Europea.

En aquest sentit, el portaveu Lammert ha assegurat que el paper de la Comissió Europea és més aviat d'intermediari entre els estats membres i les autoritats talibanes, i facilitar que es puguin coordinar per dur a terme aquestes deportacions de migrants. Així, ha assegurat que és competència dels governs estatals decidir si, finalment, enviaran migrants que es trobin al seu territori a l'Afganistan, i que són ells els que han de tancar pactes amb els extremistes islamistes. D'aquesta manera, Lammert ha evitat informar si la Comissió Europea ha arribat a algun tipus d'acord amb el règim afganès.

Així, també evita respondre què està disposada a oferir la Unió Europea a canvi que els talibans acceptin aquests retorns, ni a quants migrants es preveu deportar. No obstant això, el periòdic alemany Bild va informar el passat cap de setmana que la intenció és noliejar uns tres vols a l'Afganistan al mes. No obstant això, aquests números també dependran dels governs regionals i no de Brussel·les, segons ha assegurat Lammert.

Cal recordar que aquesta reunió ha arribat poques setmanes després que el Parlament Europeo i els estats membres tanquessin l'acord per intentar augmentar i accelerar el nombre de deportacions, així com la creació de centres de migrants fora de la Unió Europea que s'inspira amb les polítiques migratòries de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Un dels punts d'aquestes mesures és, precisament, reforçar i incrementar els acords de la Unió Europea amb països tercers per a poder deportar migrants. En moltes ocasions, a canvi de diners i inversions i sense tenir la garantia que aquests règims compleixen amb el dret internacional i humanitari, tal com han denunciat repetidament ONG i han tret a la llum diverses investigacions periodístiques.