Mor Ratko Mladic, el 'carnisser dels Balcans'

L'exgeneral Ratko Mladic, conegut com el 'carnisser dels Balcans', ha mort aquest dijous a la presó a l'Haia als 83 anys. Mladic va ser el cap militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia (1992-1995) i un dels responsables de crims de guerra com la matança de 8.000 persones a Srebrenica o els bombardejos indiscriminats sobre Sarajevo.

El 2017, el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) va condemnar l'excomandant serbobosnià a cadena perpètua després de trobar-lo culpable de deu dels 11 càrrecs dels quals estava acusat, inclosos genocidi crims de guerra i crims contra la humanitat.

Mladic va romandre pròfug de la justícia internacional durant 15 anys fins al seu arrest al maig de 2011 a Lazarevo, una petita localitat a uns 100 quilòmetres al nord de Belgrad.

El TPII va imputar a l'exgeneral la direcció de la campanya de terror contra la població civil a Sarajevo, un setge de gairebé quatre anys en què van morir més de 10.000 persones, entre elles uns 1.500 nens.

Així mateix, se'l va responsabilitzar del genocidi comès al juliol de 1995 a l'enclavament de Srebrenica, una zona declarada "segura" per l'ONU que va caure en mans de les seves tropes davant la passivitat dels cascos blaus holandesos.

"Regalem la Srebrenica sèrbia al poble serbi. Ha arribat el moment de venjar-nos dels turcs", va declarar Mladic davant les càmeres després de prendre la ciutat, emprant un terme despectiu per referir-se als musulmans bosnians.

Mentre que per bosnians musulmans i croats va encarnar la barbàrie del conflicte, sectors ultranacionalistes serbis el van seguir considerant un "heroi tràgic" i van acusar el TPII d'actuar com un "òrgan antiserbi".

Deteriorament de salut i desafiament al tribunal

Els seus anys de reclusió al centre de detenció de Scheveningen (l'Haia) van estar marcats per un constant deteriorament de la seva salut, múltiples intents dels seus advocats per suspendre el procés i una actitud desafiant al jutjat, on va justificar les seves accions com a actes de defensa de la població sèrbia.

En els últims anys va patir diversos accidents cerebrovasculars, malgrat la qual cosa el tribunal va rebutjar les peticions del govern serbi i de la família de permetre que el condemnat fos traslladat a un hospital de Belgrad, al·legant que a l'Haia tenia tota l'atenció mèdica i podia rebre visites familiars.

Ja durant la lectura de la seva condemna el 22 de novembre de 2017, Mladic va patir un episodi d'hipertensió i va començar a cridar contra els jutges, el que va provocar la seva expulsió de la sala abans que es pronunciés la decisió definitiva.

Nascut el 12 de març de 1943 al llogaret bosnià de Božinovići, Mladic va créixer orfe de pare, un partisà comunista assassinat durant la Segona Guerra Mundial per la guerrilla ustatxa croata, aliada dels nazis.

El 1965 es va graduar com a primer de la seva promoció a Academia Militar de Zemun i va ascendir en l'escalafó de l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA), servint a Macedònia, Kosovo i Croacia.

De comunista convençut a líder ultranacionalista

Els qui van servir amb ell van assenyalar que Mladic va experimentar una ràpida metamorfosi, passant de ser un oficial comunista convençut a un fervent ultranacionalista serbi.

El 1991, en desintegrar-se la federació iugoslava i esclatar les hostilitats a Eslovènia i Croàcia, va assumir el comandament del Cos de Knin del JNA.

La seva figura va cobrar transcendència internacional el maig del 1992, quan va ser nomenat comandant del recentment creat Exèrcit de la República Srpska (VRS). D'aquesta època daten gravacions en què ordenava a l'artilleria que envoltava Sarajevo, entre elles: "Disparin a Velesici; allà no hi ha gaires serbis".

Desafiaments a Occident i anys en la clandestinitat

Conegut pel seu caràcter temperamental, va arribar a respondre a les amenaces d'intervenció de l'OTAN el 1994 amb la frase: "Si ens bombardegen, jo bombardejaré Londres".

Encara que el líder polític serbobosnià Radovan Karadzic va intentar destituir-lo poc abans de la fi de la contesa, Mladic va mantenir el suport de la cúpula militar. Després de la signatura dels Acords de Dayton (1995), va ser apartat formalment del càrrec i el 1996 va passar a la clandestinitat.

Durant la presidència de Slobodan Milosevic a Belgrad, Mladic va viure amb relativa impunitat a la capital sèrbia, on se'l va veure freqüentar restaurants, recintes militars i esdeveniments esportius. Després de la caiguda del règim l'octubre del 2000 i l'enduriment de la pressió internacional, l'exgeneral es va ocultar amb el suport d'una xarxa clandestina composta per familiars i antics militars.

En el pla personal, va estar casat amb Bosa Mladic, amb qui va tenir dos fills, Darko i Ana. Aquesta última es va suïcidar a Belgrad el 1994, als 23 anys, utilitzant la pistola favorita del seu pare en plena guerra bosniana, un succés que va marcar profundament el cap militar.