La Moncloa i Exteriors es posen de perfil després que el Marroc assassini un dirigent del Front Polisario

"El comandant i cap de la Primera Brigada de Reserva de camp i membre del Secretariat Nacional del Front Polisario, Lehbib Mohamed Abdelaziz, ha caigut màrtir aquest diumenge al camp de l'honor, al costat de dos dels seus companys d'armes". D'aquesta manera informava l'agència sahrauí Sáhara Press Service (SPS) diumenge passat d'un atac produït per drons enviats pel Marroc al front d'una guerra reoberta des de l'any 2020.

Segons va informar el Ministeri de Defensa Nacional sahrauí, Abdelaziz "va caure mentre dirigia accions combatives contra posicions de les forces d'ocupació marroquines al mur militar de la vergonya". La notícia ha generat un fort impacte en la societat sahrauí i en la pròpia organització del Front Polisario, segons les fonts consultades per Público.

No és la primera víctima des que van començar els intercanvis d'atacs amb el Marroc. Però la de Lehbib té un simbolisme especial. En primer lloc perquè és un dels fills de l'exsecretari general del Polisario i expresident de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) Mohamed Abdelaziz, mort el 2016. El líder sahrauí, pare del mort aquest diumenge, es va arribar a reunir tant amb José Luis Rodríguez Zapatero com amb Mariano Rajoy i amb José María Aznar quan aquest ja no era president.

Les fonts sahrauís consultades defineixen a Lehbib com "el present i el futur" del poble sahrauí. Amb 37 anys formava part, segons les mateixes fonts, de la "generació del relleu" dels actuals mandataris del Polisario comandats per Brahim Ghali. "Era una persona molt estimada i molt formada", afegeixen des del seu entorn.

Va néixer als campaments de població refugiada sahrauí a Tindouf, a Algèria. Allà va viatjar posteriorment per estudiar la carrera de Relacions Internacionals. El 2011 es va allistar a l'Exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí. Va passar per l'administració militar com a director de l'Administració General del Ministeri de Defensa Nacional i membre de l'Estat Major General. Més tard va assumir la Direcció Central de Formació. El 2024 va ser nomenat cap de la Primera Brigada de Camp. Aquest mateix any, el XVI Congrés del Front Polisario el va escollir membre del Secretariat Nacional.

La seva mort ha arribat també a la política espanyola. Diversos dirigents dels socis del PSOE han elevat la veu en les últimes hores. Fins i tot una ministra del propi govern de Pedro Sánchez com Sira Rego ha condemnat l'atac."Rotunda condemna a l'intolerable assassinat de tres membres del Front Polisario, un atac del Marroc cap al poble sahrauí i una violació del dret internacional. El Sàhara Occidental té dret a l'autodeterminació", va escriure Rego a la xarxa Bluesky.

La qüestió del Sàhara, especialment des del canvi de posició efectuat per Sánchez el 2022 amb el suport al pla d'autonomia proposat pel Marroc, ha estat un dels temes que més han tensionat la coalició entre el PSOE i primer Unidas Podemos i després Sumar. 

A part de Rego, altres dirigents de l'espai han alçat la veu. També des d'IU, tant el coordinador Antonio Maíllo com el diputat i portaveu Enrique Santiago consideren que aquest assassinat "suposa una gravíssima escalada per part Marroc contra el poble sahrauí i el seu dret a la llibertat", segons va assenyalar el primer. Alhora, Santiago va incidir que els màxims responsables marroquins repeteixen així "les mateixes tècniques d'assassinats selectius mitjançant drons o míssils" que el règim genocida d'Israel va posar en marxa fa anys contra els dirigents palestins.

Des de Podem, la seva secretària general Ione Belarra va escriure també un altre missatge al respecte." El règim del Marroc acaba d'assassinar brutalment a tres dirigents sahrauís. Un altre règim que, després d'Israel, s'empara en la impunitat per seguir cometent els seus crims contra el poble sahrauí. El govern ha de trencar totes les relacions amb la dictadura marroquina", va assenyalar a la xarxa social X.

Preguntes al Congrés

A Más Madrid les diputades Tesh Sidi i Alda Recas han registrat una pregunta parlamentària al Congrés dirigida al Govern. En ella es ressalta que resulta especialment cridaner que el Govern d'Espanya "hagi condemnat amb contundència atacs similars i execucions produïdes en altres conflictes internacionals, defensant el respecte al dret internacional, la protecció de la població civil i la necessitat d'evitar noves escalades bèl·liques, sense que fins avui hagi manifestat una posició igualment clara davant aquest atac".

A més, també recorden que "resulta incompatible aquest silenci" amb la condemna que sí que va realitzar l'Ambaixada d'Espanya a Rabat el passat mes de maig respecte als atacs del Front Polisario a Esmara. Llavors es va llançar el següent missatge a les xarxes socials: "Espanya condemna l'atac a Esmara del 5 de maig. Espanya crida al respecte de l'alto el foc i reitera el seu suport al procés de negociació proposat per la Resolució 2797 per a una solució justa, duradora i mútuament acceptable donant suport als esforços de diàleg i negociació". IU en aquell moment va denunciar la "parcialitat perjudicial" del Govern d'Espanya.

Per tot això, Sidi i Recas proposen dues qüestions al Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació: "Pensa el Govern emetre una condemna pública d'aquests fets en coherència amb les posicions mantingudes amb els atacs efectuats al maig pel Front Polisario a Esmara?"; "Quines actuacions té previst impulsar el Govern i Exteriors del dret internacional i el dret d'autodeterminació del poble sahrauí?".

També EH Bildu, a través del diputat Jon Iñarritu, ha registrat preguntes al Congrés. En una d'elles qüestiona si l'Executiu ha sol·licitat informació oficial al Regne del Marroc sobre aquests fets, la seva autoria i les circumstàncies en les quals es van produir. "Quines gestions ha realitzat o pensa realitzar el govern davant les Nacions Unides, MINURSO i l'Enviat Personal del Secretari General per evitar una nova escalada militar al Sàhara Occidental?", afegeix el diputat basc.

Des EH Bildu es pregunten també si considera el Govern que l'ús de drons i la reactivació d'accions militars al Sàhara Occidental són compatibles amb els esforços internacionals per assolir una solució justa, duradora i conforme al dret internacional que garanteixi el dret d'autodeterminació del poble sahrauí. Finalment, Iñarritu recorda la responsabilitat històrica i política de l'Estat espanyol com a antiga potència colonial i administradora del Sàhara Occidental. En aquest sentit pregunta sobre quin paper pretén exercir el govern per contribuir activament al cessament de les hostilitats, a la reactivació del procés polític afavorit per les Nacions Unides i a una solució que garanteixi el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

Des de Moncloa, la ministra portaveu del Govern, Elma Saiz, no va voler entrar a valorar, ni molt menys condemnar, l'atac marroquí. A preguntes de Público durant la roda de premsa oferta després del Consell de Ministres es va limitar a contestar que havia de ser "molt prudent" perquè no es coneixia la "informació oficial". "Prudència en tot cas i el que sí faig és recolzar la posició de Nacions Unides. El secretari general ha tingut una persona enviada al territori i aquesta és la posició d'Espanya", ha afegit.

Al Ministeri d'Exteriors dirigit per José Manuel Albares, les fonts oficials consultades per aquest mitjà es limiten a traslladar la seva resposta a l'apuntat de manera pública per Saiz.

Mentrestant, el representant del Front Polisario a Espanya, Abdulah Arabi, afirma a aquest mitjà que mitjançant els nombrosos atacs que realitza el Marroc, aquest país posa de manifest "la seva nul·la predisposició a la resolució del conflicte". "No obstant això, cada vegada que es produeixen, el Govern d'Espanya demostra, si cap, de manera encara més notòria, els dobles estàndards amb els quals regeix actualment la seva política exterior", afegeix Arabi.

Pel dirigent sahrauí, l'Executiu espanyol "només qüestiona, investiga i condemna els esdeveniments quan són produïts per una de les parts". Arabi assenyala que quan les víctimes són sahrauís, "el silenci es torna ensordidor".

El representant sahrauí recorda que aquest atac coincideix amb la visita de l'Enviat Especial del Secretari General de Nacions Unides, Steffan de Mistura, esmentat per Saiz, als campaments de població refugiada sahrauí. De Mistura es va reunir aquest dilluns amb Gali. Durant la trobada, el mandatari sahrauí va reafirmar a l'enviat de l'ONU "el ple suport de la part sahrauí als esforços que lidera en nom del secretari general per arribar a una solució pacífica, justa i definitiva", segons va informar l'agència de notícies SPS.

El líder sahrauí va emfatitzar que aquesta solució s'ha de basar "en el respecte absolut al dret inalienable del poble sahrauí a l'autodeterminació i a escollir el seu futur amb total llibertat i democràcia, de conformitat amb les resolucions de l'ONU i els principis de la legalitat internacional".

Aquest atac arriba també en un context en el qual l'administració de Donald Trump ha pretès impulsar un full de ruta per a la resolució del conflicte al costat de l'ONU. Madrid va acollir una primera reunió al febrer amb la presència d'Algèria, el Marroc, el Polisario, els EUA i les Nacions Unides. Posteriorment hi ha hagut també contactes en territori nord-americà encara que no han transcendit més avanços.

Una successió d'atacs creuats des de fa anys

L'origen de l'atac d'aquest cap de setmana es data al novembre de 2020. El Marroc i el Front Polisario van pactar un alto el foc, supervisat per l'ONU, l'any 1991. Tot va canviar per una sèrie de successos que es van desencadenar a la zona de Guerguerat, que comunica el Sàhara Occidental amb Mauritània. Per allà feia anys que el Marroc construïa una carretera en una zona denominada "de separació" per l'ONU en els acords firmats 30 anys abans. És a dir, un lloc on cap de les parts pot actuar.

A l'octubre de 2020 un nodrit grup d'activistes sahrauís va decidir bloquejar el pas per aquesta carretera per denunciar l'actuació marroquina. Després de diversos dies de tensions els sahrauís van denunciar que s'havien desplegat en el terreny forces militars marroquines i que a més es van tractar d'obrir bretxes pel mur que divideix el territori en dos. Aquests moviments van ser considerats pel Polisario com una ruptura de l'alto el foc pel que l'organització sahrauí va decretar l'estat de guerra.

Des de llavors s'han produït una sèrie d'atacs aeris de baixa intensitat. El Marroc ha evitat en tot moment reconèixer la situació de guerra i només ha reconegut de manera molt puntual diverses baixes militars com les sis que es van produir el 2021. Per la part sahrauí, s'han estimat en més de 160 persones mortes des de fa sis anys, segons les dades de l'Oficina Saharaui de Coordinació de las Activitats relatives a les Mines. També assenyalen que entre les persones atacades per drons es troben civils mauritans o algerians. En tot cas no hi ha informes independents que determinin amb exactitud les víctimes.