Mette Frederiksen, la socialista danesa que fa pinya amb Meloni en migració

La Unió Europea actual és la més dretana de la història. La dreta i l'extrema dreta sumen majoria al Parlament Europeu per primera vegada, a la Comissió Europea només hi ha tres comissaris de la família socialdemòcrata i Pedro Sánchez és l'únic dirigent del Partit Socialista Europeu (PSE) que lidera una de les grans economies del bloc comunitari. Per això, als passadissos de les institucions europees, i sobretot a la seu socialdemòcrata, estaven tan atents als resultats de les eleccions daneses celebrades aquest dimarts. Una de les poques caps de govern de la Unió Europea que són socialistes és Mette Frederiksen, primera ministra de Dinamarca i candidata socialdemòcrata.

Malgrat que fa uns mesos les enquestes auguraven uns mals resultats per a Frederiksen, les amenaces de Donald Trump d'envair Groenlàndia –territori sobirà de Dinamarca– i la seva contundent resposta li han fet guanyar popularitat. D'aquesta manera, Frederiksen ha aconseguit imposar-se en els comicis d'aquest dimarts i tot apunta que repetirà com a cap de l'executiu danès, encara que dependrà del suport dels Moderats, que tindran la clau a l'hora de formar govern.

Malgrat la victòria socialdemòcrata, Frederisken es troba molt a la dreta, fins i tot a l'extrema dreta, en matèria de polítiques migratòries. Dins de la Unió Europea, el Govern danès ha estat durant els últims anys un dels més durs contra les persones migrants i Frederiksen s'ha convertit en aquest camp en una de les principals aliades de la primera ministra italiana, la ultra Giorgia Meloni.

Clau en el gir en migració del bloc comunitari

De fet, fins i tot quan el global de la Unió Europea tenia dubtes sobre si abraçar i fer seves les polítiques migratòries de la dirigent italiana, Frederiksen ja les aplaudia. Va ser clau en el gir cap a la dreta en matèria de migració del bloc comunitari i, per exemple, ha defensat aferrissadament la creació de centres en països tercers per deportar persones migrants que ja es troben en territori comunitari.

Més endavant, aquestes tesis van ser acceptades pel global del bloc europeu i va ser la mateixa Comissió Europea la que va proposar en la reforma migratòria en què es dona el marc legal per permetre aquests centres de persones migrants fora de la UE, una iniciativa que anteriorment el mateix Executiu comunitari posava en dubte que respectés els drets humans. 

Justament en la votació del Consell de la UE, que és l'organisme comunitari que representa els Estats membres, d'aquesta mesura es va constatar que Dinamarca es troba en el costat oposat en matèria migratòria que la resta de països que estan governats per líders socialdemòcrates, com Espanya i Eslovènia. De fet, en la votació per aprovar la legalització d'aquests camps de persones migrants fora de la UE, només els representants espanyols i eslovens van votar en contra.

Aquesta reforma migratòria, que va impulsar en gran part Dinamarca, també obre la porta a la possibilitat d'enviar als nouvinguts que es troben a la UE de forma irregular i als sol·licitants d'asil a tercers països amb els quals no tenen cap vincle, ni d'origen ni familiar. També es va acordar que els estats membres no s'hagin de repartir de manera proporcional les persones migrants que es troben en territori europeu, que sobretot arriben a través del sud del continent.

Més enllà del tema migratori, el Govern de Frederisken sí que ha destacat per ampliar l'escut social i impulsar mesures ecologistes, sobretot pel que fa a les energies renovables. En aquest apartat, per exemple, sí que sol coincidir més amb el bloc de països més progressistes de la Unió Europea, com és el Govern de Sánchez.

L'aliança entre Frederiksen i Meloni

La primera ministra danesa no només ha canviat la posició del seu partit i del Govern de Dinamarca en matèria de migració i l'ha acostat a postulats de l'extrema dreta, sinó també la de la Unió Europea. I, a més, vol canviar la legalitat europea per poder tenir encara més màniga ampla en l'enduriment de les polítiques contra les persones migrants.

Els governs de Frederiksen i el de Meloni estan liderant la pressió al Consell d'Europa perquè reformi la interpretació del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Cal recordar que el Consell d'Europa és l'organisme que supervisa aquesta legislació, mentre que el seu Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fa complir aquests drets en 46 estats membres del Consell d'Europa, inclosos els 27 socis de la Unió Europea.

D'aquesta manera, tant Frederiksen com Meloni —i la gran majoria de líders europeus—, volen tenir un marc legal més ampli per poder aplicar mesures en contra de les persones migrants i sol·licitants d'asil, i garantir que no incompleixen el dret europeu en matèria de drets humans. Segons elles, i cada vegada més veus de la Unió Europea opinen en aquest sentit, els reptes actuals són diferents als del passat i, per tant, "el que abans era correcte potser ja no és la resposta d'avui", van apuntar en un comunicat conjunt els governs danès i italià.