Un judici il·legal, 15 anys a la presó i una vaga de fam: l'activista sahrauí Naama Asfari planta cara al Marroc

Fa 38 dies que l'activista sahrauí Naama Asfari va iniciar una vaga de fam indefinida. A la cel·la de la presó marroquina de Kenitra, on roman reclòs en règim d'aïllament des de fa dies, la seva salut es deteriora veloçment, alerten des del Front Polisario. Especialment tenint en compte la privació d'atenció mèdica i les tortures constants a les quals denuncia haver estat sotmès. Això és una cosa que l'exrelatora especial sobre la tortura de l'ONU, Alice Jill Edwards, no va poder verificar perquè les autoritats del Marroc van cancel·lar la seva visita al país, prevista per al passat 23 de març, al·legant que coincidia amb la festivitat de l'Eid al-Fitr.

No obstant això, són moltes les organitzacions no governamentals, com Amnistia Internacional o l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), les que han certificat l'ús d'aquesta pràctica per part de les autoritats penitenciàries marroquines. També ho va fer el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU quan, després de la seva última visita oficial al Marroc el 2013, va afirmar que hi havia "denúncies creïbles de tortures i maltractaments" durant les detencions d'activistes sahrauís. Aquest és el mateix organisme que el 2023 va considerar irregular el posterior judici en el qual Naama Asfari va ser condemnat a 30 anys de presó per un delicte de pertinença a organització criminal i complicitat en actes de violència contra membres de les forces de seguretat marroquines, que van causar la mort de diversos agents.

D'aquella sentència, Asfari ja ha passat 15 anys a la presó. En aquest temps ha denunciat nombroses tortures físiques i psicològiques, entre elles la restricció gairebé total de visites de familiars i afins, així com de les seves comunicacions. Tal com explica a Público Abdulah Arabi, representant del Front Polisario a Espanya, qualsevol carta o paquet destinat a Asfari és interceptat per les forces marroquines, que, per tant, accedeixen al contingut i determinen si el lliuren o no**, cosa que** suposa "una vulneració sistemàtica dels seus drets". Veus expertes, com les del Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries de l'ONU, insisteixen que aquesta violència es reprodueix amb especial crueltat contra els activistes sahrauís.

Davant d'aquesta situació, la vaga de fam indefinida era l'últim recurs que li quedava a Asfari després d'haver protagonitzat cinc vagues de fam de durada limitada des del 2016. Segons informa a aquest diari el representant del Front Polisario a Espanya, l'esposa del detingut, Claude Mangin, també va tractar de cridar l'atenció mediàtica sobre la difícil situació del seu marit, liderant "la Marxa per la Llibertat, des de França fins a la presó marroquina de Kenitra". No obstant això, "tampoc en aquesta ocasió, malgrat l'impacte social, polític i mediàtic de la iniciativa, se li va permetre veure Naama", denuncia Arabi.

Amb aquesta nova acció exigeix el seu alliberament i busca obligar la comunitat internacional a mirar què passa a les cel·les marroquines dels activistes sahrauís. Aquestes demandes queden recollides en la campanya Salvem la vida de Naama, llançada el 15 de juliol des de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), i a la qual ja s'han unit formacions polítiques a l'esquerra del PSOE, com IU, MÉS Mallorca o el Bloc Nacionalista Gallec, així com organitzacions i moviments socials com ara CCOO o les associacions d'amistat amb el poble sahrauí.

Detenció després del desallotjament de Gdeim Izik

A l'octubre de 2010, diversos milers de sahrauís van acampar, com a protesta pacífica, a Gdeim Izik, prop d'Al-Aaiun, la capital del Sàhara Occidental, ocupada il·legalment pel Marroc des de 1975. Les reclamacions dels manifestants eren diverses i incloïen tant l'adjudicació d'ajudes per a la població sahrauí com el dret a l'autodeterminació. Les inicials aspiracions pacífiques de la protesta van quedar enfosquides després de l'assassinat d'un adolescent sahrauí de 14 anys a mans de la policia marroquina quan es disposava a sortir del campament.

Diversos dies després, el 8 de novembre de 2010, la policia marroquina va assaltar de forma violenta el campament, produint-se enfrontaments entre els seus habitants i les forces de seguretat del país ocupant. A més a més, altres barris sahrauís de les localitats pròximes també es van aixecar contra la policia. El balanç de ferits, morts i desapareguts va variar enormement segons la font.

El Marroc va denunciar que 255 dels seus policies havien estat ferits i que 13 persones més havien mort en els enfrontaments, de les quals només dues eren sahrauís acampats a Gdeim Izik. El Front Polisario va elevar les morts a 19 persones, les persones ferides, a 723, i va donar una xifra de 159 desapareguts. Encara avui dia es desconeix l'abast real d'aquell assalt. Sí que va transcendir la xifra d'activistes sahrauís detinguts i processats en els dies següents a l'assalt: un total de 25, entre els quals es trobava Naama Asfari.

Durant aquestes detencions, les autoritats marroquines van cometre tortures que anaven des de les pallisses i les cremades amb cigarrets als arrestats fins a la privació d'aliments. Així ho va constatar el Comitè contra la Tortura de l'ONU el mes de maig passat, després d'analitzar les denúncies de quatre dels detinguts.

Un judici sense garanties

El 2013, 23 sahrauís van ser condemnats a penes d'entre dos anys de presó i cadena perpètua per un tribunal militar. Poc després, la sentència va quedar anul·lada i el cas va passar a un tribunal civil, on el grup de Gdeim Izik va ser condemnat a penes "que oscil·len, en la gran majoria de casos, entre més de 10 anys i la cadena perpètua" per delictes relacionats amb l'organització criminal, la violència contra les forces de seguretat i l'homicidi —o la complicitat— d'11 gendarmes marroquins.

Aquest segon procediment "va mancar de garanties processals", assegura a Público Arabi. Una de les proves centrals de l'acusació van ser les confessions realitzades pels mateixos detinguts, que posteriorment van assegurar haver realitzat sota coacció i tortures. El 2023, després de més d'una dècada a la presó, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU va concloure que les violacions del dret dels processats a un judici just feien que la seva privació de llibertat fos arbitrària.

A més, va assenyalar que el Marroc havia ignorat les al·legacions de tortures fetes pels activistes sahrauís i que hi havia raons de pes per prendre en consideració aquestes denúncies. Malgrat tot, encara 19 d'ells llangueixen a la presó, a l'espera que les peticions de posada en llibertat realitzades per l'ONU es compleixin.