La joventut europea planta cara a les retallades i al rearmament

Una rebel·lió juvenil recorre Europa. Els estudiants han pres els carrers a França i a Bèlgica per plantar cara a les retallades en educació. A Alemanya, els joves protesten contra la possible reintroducció del servei militar obligatori. I a Espanya reclamen el dret a un habitatge digne davant la dificultat d'emancipar-se.

Diferents batalles però un mateix combat: el dret a construir un futur propi en una Europa que estreny el cinturó en la despesa social mentre multiplica les seves inversions en defensa.

Així ho resumia Fanny, una estudiant universitària, durant una protesta a Brussel·les: “Nosaltres defensem, abans que res, la societat. Una societat en la qual tots i totes puguem anar a l'escola en bones condicions, sense haver de passar penúries, i en la qual no haguem d'anar a la guerra”. A pocs metres de distància, un altre jove enarborava una pancarta en què es podia llegir: "Més mitjans per a l'ensenyament, no per a la guerra".

Les protestes a Bèlgica van començar el passat mes de juny, quan el Govern regional va aprovar un decret incrementant el preu de les matrícules universitàries. Després de la pausa estival, el moviment s'ha intensificat, i s'ha estès als instituts. Els estudiants organitzen piquets i bloquegen les entrades dels establiments escolars."Volem donar una lliçó al Govern. Exigim poder estudiar en condicions dignes”, explica Louise Maureen, una de les organitzadores de les protestes.

Denuncien l'estat ruïnós dels centres escolars, amb sostres plens d'humitats i banys fora de servei. Però també la falta de professors i les condicions en les quals treballen els docents, la càrrega lectiva dels quals ha augmentat un 10% sense una pujada salarial concorde. De fet, molts professors s'han solidaritzat amb les protestes estudiantils.

També els joves s'uniran a la vaga general que els sindicats belgues han convocat per a finals de novembre."Cal recolzar als professors, als hospitals, als treballadors dels serveis socials i als del transport públic", explica Louise. "És una lluita col·lectiva perquè, d'una manera o una altra, tots ens veiem afectats per les reformes que està duent a terme el Govern". La coalició dirigida pel primer ministre Bart De Wever ha posat en marxa un dur programa de retallades destinat a reduir el dèficit públic.

La indignació desborda les aules i sacseja França

A França, la indignació estudiantil no para de créixer i ha desbordat àmpliament les fronteres dels instituts. El que va començar com el bloqueig d'un centre a la perifèria de París s'ha estès per tot el país, convertint-lo en un moviment massiu que fa tremolar al govern."El futur de la nació passa per l'educació", pot llegir-se en les seves pancartes.

Els estudiants denuncien que les condicions d'estudi s'han tornat deplorables amb aules massificades, edificis en estat ruïnós i un sistema d'accés a la universitat que afavoreix els que tenen més mitjans. "La universitat és cada vegada menys accessible", denuncia l'estudiant i sindicalista universitària Youssra Boudib. "Han creat un sistema que genera una selecció social que penalitza els estudiants procedents de centres menys valorats socialment com els instituts de la perifèria".

La violència també ha marcat les protestes franceses. A París, l'aire s'ha omplert amb el fum dels contenidors cremats i dels gasos lacrimògens. La duresa de les càrregues dels antiavalots ha generat una gran indignació."Mai abans el poder repressiu de Estado s'havia manifestat amb semblant força contra la joventut", denuncia Boudib."Vivim en un país on les armes poden mutilar ". Hi ha més de 200 estudiants ferits, un d'ells amb una mà amputada després de l'explosió d'una granada atordidora.

I l'onada d'indignació està lluny de decaure: els joves han aconseguit atreure al moviment de les armilles grogues, que ja ha anunciat que s'unirà a la protesta el proper 17 d'octubre en el que han batejat com una "convergència de lluites", sumant-se-les així formalment a l'onada de descontentament social.

Els alemanys es planten davant el retorn de la mili

A Alemanya, el mes de setembre va estar marcat per les protestes d'estudiants contra la possible reintroducció del servei militar obligatori. Desenes de milers de joves van sortir als carrers en ciutats de tot el país sota el lema "no participarem en les vostres guerres" i corejant consignes com "no volem ser carn de canó".

El Govern del canceller Friedrich Merz ha aprovat una llei que estableix un servei militar voluntari amb l'objectiu d'augmentar el nombre d'efectius de les Forces Armades. Però al no haver aconseguit les xifres d'esperades de reclutes disposats a col·laborar, estudia ara com activar l'obligatorietat del servei si la situació de seguretat empitjora.

Però aquestes protestes a Alemanya expressen alguna cosa més que el rebuig a vestir l'uniforme. Els joves es neguen a assumir obligacions en nom de la seguretat nacional, mentre les seves preocupacions quotidianes, com l'habitatge i l'educació, passen a segon pla. A les pancartes s'hi podia llegir: "Educació en lloc de bombes" i "Diners per a polítiques socials, no per a la guerra".

Espanyols atrapats en la crisi de l'habitatge

A Espanya, els joves s'han sumat a la lluita per l'habitatge. La mobilització ha reunit persones amb perfils diferents, des d'estudiants que no poden viure a prop de la seva facultat fins a joves treballadors que destinen gran part dels seus ingressos al lloguer. "El fet de no poder independitzar-nos, d'haver d'estar fins als 40 anys a casa dels nostres pares o de viure en pisos de 50 metres quadrats que comparteixes amb gent que no coneixes, és una cosa que fa que veiem les nostres vides truncades", explica l'activista Beatriz Payo des de l'acampada de la Puerta del Sol.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 44,3% dels joves d'entre 26 i 34 anys encara convivia amb els seus pares el 2025. I la raó que indicaven per a això era que no es podien permetre comprar o llogar una casa.

Des de Madrid s'observa amb respecte el moviment estudiantil a França i es troba a faltar una major coordinació internacional. "Al final el capitalisme s'organitza de manera internacional i la nostra resposta ha de ser internacional", explica Payo.

Però fins i tot sense coordinació, les protestes dels joves s'han multiplicat a Europa en aquest inici del curs escolar. Des de Finlàndia fins a Portugal, passant per Grècia. I sempre amb el mateix teló de fons: la lluita contra les retallades. "Volem polítiques socials, volem serveis públics, volem sanitat, volem educació i volem habitatge", conclou Payo."I no volem armes. Això no ho volem".