Islàndia rebutja en referèndum la integració a la Unió Europea

El "no" s'ha endut aquest diumenge la victòria en el referèndum islandès sobre la represa de les negociacions d'ingrés a la Unió Europea (UE) amb més de cinc punts d'avantatge, amb el 52,8% enfront del 47,2%, escrutat el 100% dels vots.

Els opositors a reprendre les converses amb Brussel·les, interrompudes el 2013, van sumar 118.040 vots enfront dels 105.339 dels partidaris del "sí", en un referèndum consultiu el resultat del qual el Govern ha promès respectar.

Els partidaris de reprendre les converses amb Brussel·les van ser al capdavant durant gran part del recompte de vots, però la tendència va començar a virar en les hores finals fins a canviar el resultat.

Com ja indicaven els sondejos previs, el "sí" va guanyar en les dues circumscripcions de Reykjavík, però no amb una diferència suficient per compensar els esperats triomfs del "no" en les tres corresponents a les zones rurals (sud, nord-oest i nord-est).

Al voltant de 273.000 islandesos estaven cridats a les urnes i les xifres provisionals apuntaven a una participació similar a la de les eleccions legislatives, que va fregar el 80%.

Els sondejos de l'última setmana indicaven un empat o donaven lleuger avantatge al "sí", encara que dues enquestes difoses la vigília oferien resultats dispars: una de Gallup, triomf del "no" per més de dos punts; una altra de Maskína, del "sí" per vuit dècimes.

Els islandesos van poder votar entre les 09.00 i les 22.00h de dissabte, en una jornada que va transcórrer sense incidents.

En cas de guanyar el "no", el Govern havia promès que respectarà la voluntat popular; si hagués triomfat el "sí", Islandia reprendria les negociacions amb Brussel·les i hauria de celebrar-se un altre nou referèndum una vegada tancat un hipotètic acord.

La primera ministra socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, la ministra d'Exteriors, Þorgerður Katrín Gunnarsdóttir, i la ministra d'Educació, Inga Sæland -les líders dels tres partits que conformen la coalició de govern- comentaran el resultat del referèndum en una roda de premsa. 

Islàndia va sol·licitar l'ingrés a la UE el 2009

Islàndia va sol·licitar l'ingrés el 2009 amb la crisi econòmica que va sacsejar el país de rerefons, però les va paralitzar quatre anys més tard enmig d'un clima advers per les divisions internes, la crisi de l'euro i el conflicte amb diversos països de la UE per les indemnitzacions als estalviadors estrangers a causa de la fallida del banc Icesave.

El 2015, el Govern conservador de llavors va comunicar a Brussel·les que Islàndia ja no era candidata, però la Comissió Europea (CE) considera que mai es va produir una retirada formal de la candidatura.

La coalició que governa des de 2024 va incloure en el seu pacte convocar un referèndum per decidir si continuar el procés, argumentant que mai hi va haver una consulta.

La discussió prèvia ha estat dominada per qüestions com la sobirania nacional, el control dels recursos naturals –en especial, la pesca– i el cost de vida en un context d'incertesa per les amenaces d'annexió del president nord-americà, Donald Trump, a la veïna Groenlàndia.

Islàndia compta amb una població reduïda i dispersa en un territori relativament gran (menys de 400.000 persones en 100.000 quilòmetres quadrats) i totes les urnes han de ser transportades als centres de recompte de la circumscripció, la qual cosa en alguns casos suposa un trasllat de fins a 400 quilòmetres.