Interior descarta "en aquest moment" recórrer a Frontex a Ceuta malgrat la insistència de la UE

El 31 de juliol, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que el comissari de l'Interior europeu, Magnus Brunner, es trobava ja treballant per oferir a Espanya "el desplegament urgent d'oficials de Frontex". La crisi a Ceuta havia començat un dia abans. Des de llavors, Fernando Grande-Marlaska i Brunner han mantingut, almenys, dues reunions bilaterals; ambdues telefòniques. La primera, el mateix 31 de juliol. La segona, el 17 d'agost. Les dues vegades, el comissari va posar Frontex a disposició del ministre de l'Interior espanyol per participar en la resolució de la problemàtica ceutina. No obstant això, no entra als plans del Govern espanyol tirar d'aquest organisme. "En aquest moment, no", conclouen fonts d'Interior en conversa amb Públic. "Entre totes les iniciatives del ministeri per superar la crisi de Ceuta no figura la intervenció de Frontex". Des de la cartera d'Exteriors es remeten a la posició d'Interior.

No obstant això, Brunner ha insistit en diverses ocasions de forma pública. Després d'aquesta primera trucada del 31 de juliol, el titular d'Interior europeu va publicar un tuit, el 10 d'agost, per explicar que havia participat en una trobada amb diverses agències -entre elles, Frontex- per tractar el suport a Espanya a Ceuta. El 12 d'agost, va penjar una altra publicació a X per deixar palès que persones del seu equip es trobaven físicament a la ciutat autònoma. En el missatge, afegia que Frontex —i altres organismes— estan preparats per "intensificar" el seu suport. El 17 d'agost, el seu resum després de la conversa que va mantenir amb Grande-Marlaska va ser reiterar "la disposició per desplegar Frontex" en "el major grau possible".

Però, quin podria ser el paper de Frontex en aquest cas? Aquesta setmana, va ser Alberto Núñez Feijóo qui va tornar a posar el tema damunt de la taula. El líder popular va retreure a Sánchez haver rebutjat Frontex i les seves "unitats d'intervenció ràpida". Ho va fer en la compareixença que va compartir amb el president ceutí, Juan Jesús Vivas, des de la ciutat autònoma dimecres passat.

És cert que Frontex disposa d'aquestes unitats de les quals parla el president popular. En l'article 49 del Reglament europeu sobre la Guardia Europea de Fronteres i Costes, s'especifica que "en cas que existeixi un repte concret i desproporcionat a les fronteres exteriors", com podria ser, en aquests moments, la situació que es viu a Ceuta, l'Agència deu, per iniciativa pròpia i amb el consentiment de l'Estat membre en qüestió, o a petició d'aquest Estat membre, organitzar i coordinar intervencions frontereres ràpides i desplegar tant equips del cos permanent com equipament tècnic, inclòs el contingent d'equipament de reacció ràpida".

Però, quines missions tenen aquestes unitats? Seguretat a la frontera? Gestió de les persones migrants que ja han arribat a la UE de manera irregular? La veritat és que totes dues, encara que la tasca més coneguda de l'organisme és el control fronterer. De fet, és la funció que li ha comportat més polèmiques. Un dels casos més sonats va ser el del refugiat sirià Alaa Hamoudi, a qui la justícia europea va donar la raó -va ser la primera vegada que va passar en la història- després de denunciar l'ens per haver estat víctima d'una devolució en calent en arribar a la costa de Grècia el 2022. Hi ha moltes acusacions similars.

I després hi ha la funció de gestió migratòria. L'article 37.4 del Reglament abans esmentat és el que desgrana les competències de Frontex en aquests termes. En concret, especifica que, en el marc d'una “intervenció fronterera ràpida”, l'organisme pot col·laborar en “la gestió de la migració, centrant-se en la identificació, el registre, l'entrevista i el retorn”. Al PP entenen que aprofitar aquesta ajuda seria d'utilitat en aquests moments.

Per la seva banda, l'argument que llancen les fonts d'Interior consultades per descartar la intervenció de Frontex a la ciutat autònoma és que els seus desplegaments en els diferents països europeus "cal panificar-los amb molt temps i sempre després de la signatura d'un conveni de col·laboració que no es redacta de la nit al dia". Així ho expliquen a aquest mitjà.

137 agents de Frontex a Algesires, Ceuta i Tarifa

Així, Interior, "de moment", s'ha decantat per no "requerir" la intervenció de Frontex per a la crisi de Ceuta. En qualsevol cas, no cal oblidar que l'organisme ja té presència al nostre país. És una cosa en el que posen l'accent les fonts del ministeri de Grande-Marlaska consultades. "Frontex ja participa en tres operacions a Espanya", apunten. En concret, són Minerva, amb la Policia Nacional, en l'Operació Pas de l'Estret; Índalo, amb la Guàrdia Civil, al Mediterrani Oriental i, finalment, en el control migratori a Canàries. Tant l'operació Minerva com Índalo tenen una influència directa en la realitat migratòria de l'Estret de Gibraltar, però la primera d'elles, tal com figura en aquesta nota del Ministeri de l'Interior, té a Ceuta un dels seus camps base.

L'objectiu del dispositiu Minerva és, precisament, "fer front als reptes de la migració i la gestió policial a les fronteres dels ports d'Algesires, Ceuta i Tarifa". A més de 35 agents espanyols, Frontex aporta 137 "experts" de fins a 15 estats membres. No obstant això, des del Ministeri de l'Interior confirmen a Público que cap d'aquests 137 efectius compleix cap paper en la gestió de cap parcel·la de la crisi de Ceuta.

Cal no oblidar, amb tot, que Frontex va inaugurar, el 24 de juny, el Contingent 5 per a Espanya i Portugal. De què es tracta? Frontex s'organitza territorialment per contingents, que són llocs de comandament dedicats a coordinar els treballs en una extensió geogràfica concreta. Tal com s'exposa al web de l'organisme, la funció dels agents que depenen del nou contingent hispà-lusità -entre ells, els vinculats al dispositiu Minerva "presten suport en els controls fronterers i ajuden a combatre el frau documental i la delinqüència transfronterera". La seva seu es troba a Lisboa i el seu màxim responsable és l'italià Marco Fantinato. L'agència considera la frontera sud espanyola un punt calent en termes migratoris. D'aquí la creació del nou lloc.