El gran aliat Israel a la UE: Alemanya torna a evitar l'aprovació de sancions contra Netanyahu

El consens a la Unió Europea sobre Palestina i Israel ha anat canviant a poc a poc. Després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023, la majoria de socis i líders europeus es van posar del costat de Tel Aviv i, malgrat el genocidi perpetrat pel Gobern de Benjamín Netanyahu s'oposaven a aprovar qualsevol sanció o mesura de pressió diplomàtica contra l'Estat israelià. De fet, al principi, no hi havia ni consens perquè el club europeu demanés en bloc un alto el foc en la guerra perquè alguns països consideraven que aquesta petició limitava el dret a defensa dels israelians.

La posició majoritària de la Unió Europea va anar canviant a poc a poc. Cada vegada més líders i països van començar a criticar obertament el Govern de Netanyahu i a denunciar la situació a Gaza, fins al punt que van aprovar sancions contra els colons israelians violents a Cisjordània. Tot i que es tracta d'unes restriccions de mínims, va ser un primer pas que el 2023 semblava impossible, sobretot tenint en compte que és una mesura que requereix ser aprovada per unanimitat i hi ha un grup de països –liderat per Alemanya– que sempre eviten fer qualsevol gest que pugui ser considerat de pressió diplomàtica a Tel Aviv.

I, aquest dilluns, la situació s'ha repetit. França, Països Baixos o, entre d'altres, Espanya fa mesos que demanen sancionar membres del Govern israelià, especialment el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben-Gvir, que va publicar un vídeo a les xarxes socials on es burlava i humiliava els membres de la Flotilla que es dirigia a Gaza. Malgrat el consens a favor de sancionar-lo —fins i tot Itàlia, un dels països prosionistes—, la negativa de Berlín ha evitat que s'aprovi en el Consell d'Exteriors de la Unió Europea celebrat aquest dimarts a Luxemburg.

La inclusió d'una personalitat o entitat en la llista negra de la Unió Europea i, per tant, la congelació dels actius que tingui en territori comunitari i la prohibició d'accedir al bloc europeu, s'ha d'aprovar per unanimitat. D'aquesta manera, un sol estat membre o uns pocs poden vetar aquest tipus de sancions i, com és habitual, Alemanya i els seus aliats en aquesta matèria s'hi oposen, com és Àustria o la República Txeca.

Aquests països, sobretot Alemanya, també s'han mostrat obertament crítics amb l'actitud del ministre de Seguretat Nacional d'Israel, però prefereix no sancionar al Govern de Netanyahu de totes maneres. Els països més prosionistes temen que la inclusió d'un membre de l'executiu israelià a la llista negra de la UE pugui obrir la veda i animar els socis europeus més partidaris d'exercir pressió diplomàtica a Netanyahu a posar-li més sancions, sobretot a aplicar més restriccions a ministres israelians.

Hi ha diversos països de la UE que han aprovat vetar l'entrada a ministres israelians

De fet, ja hi ha diversos països que han optat per aplicar sancions a membres del Govern de Netanyahu pel seu compte i han aprovat vetar l'entrada a ministres com el de Seguretat Nacional, així com el de Finances, Bezalel Smotrich. Entre aquest grup d'estats membres es troben França, Països Baixos, Espanya i Irlanda. En el cas d'Itàlia, encara que l'executiu liderat per Giorgia Meloni va criticar de manera contundent les actituds de Ben-Gvir i va demanar que la Unió Europea li apliqués sancions, ha evitat aprovar-les en territori italià.

Sancions als colons violents

Les complicacions de la Unió Europea per aprovar qualsevol mesura de pressió diplomàtica contra Israel no sols s'han tornat a fer evidents amb el debat sobre Ben-Gvir, sinó també amb la discussió sobre restringir el comerç amb els colons israelians dels assentaments il·legals a Cisjordània. Tot i que una part important dels socis europeus fa mesos que ho demana, com Espanya, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, s'ha limitat a anunciar en roda de premsa que traslladaria aquesta voluntat a la Comissió Europea, liderada per la conservadora alemanya Ursula von der Leyen.

La decisió de prohibir o restringir les importacions i exportacions amb els colons violents es pot aprovar per majoria qualificada i, en ser una mesura comercial i no de política exterior, no requereix la unanimitat. Per aquest motiu, el veto d'un sol estat membre o de pocs, com Alemanya i els seus socis habituals a l'hora de defensar Israel, no podria bloquejar l'aplicació d'aquesta mesura. No obstant això, l'alta representant de la diplomàcia europea ha evitat respondre sobre si la iniciativa té un suport majoritari entre el Consell de la UE, que és l'organisme comunitari que representa els Estats membres.

Així, la decisió de Kallas de portar-lo a la Comissió Europea suposa un cop de peu cap endavant, ja que el torna a posposar i evita portar-lo a votació al Consell de la UE i saber exactament amb quants suports compta la mesura, tal com li ha demanat el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, en declaracions a la premsa. A més, no és la primera vegada que la cap de la diplomàcia europea utilitza aquesta basa i ja en el Consell d'Exteriors de la UE de l'11 de maig va assegurar que Brussel·les "estava treballant" en diferents opcions per ampliar les sancions als colons violents a Cisjordània, incloses les restriccions en matèria comercial.