Gairebé tres de cada quatre catalans rebutgen que la Unió Europea incrementi la despesa militar
Segons una enquesta del CEO i el Parlament Europeu, hi ha una aclaparadora majoria de ciutadans que volen que una política de seguretat i defensa europea més comuna i integrada
Els catalans situen l'habitatge com a prioritat de cara els propers pressupostos comunitaris
Barcelona-
Tot i el que els discursos armamentístics han guanyat presència en el relat públic els darrers mesos, la majoria de catalans no hi combrega i ara mateix no vol incrementar la despesa militar. Així ho mostra una enquesta presentada aquest dilluns pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona amb motiu del 40è aniversari de l'entrada de l'Estat espanyol a la unió comunitària. En concret, segons el sondeig només el 26% dels enquestats, és a dir, poc més d'un de cada quatre, considera que la UE hauria d'augmentar la despesa militar, mentre que el 34% dels catalans defensa el contrari, és a dir, que s'hauria de reduir i el 36% opina que s'hauria de mantenir al nivell actual.
El més partidaris d'incrementar la despesa en defensa són els joves d'entre 18 i 24 anys, mentre que l'opció de reduir-la s'imposa amb claredat en les franges entre els 35 i els 64 anys. També hi ha una aclaparadora majoria -del 82%- en què la UE "desenvolupi una política de seguretat i defensa més comuna i integrada". A més a més, gairebé nou de cada deu entrevistats opina que la UE "hauria de respondre de manera conjunta en la defensa de la seguretat i integritat territorial dels seus estats membres". Finalment, gairebé dos de cada tres persones entrevistades consideren important que els estats membres de la Unió Europea formin part també de l'OTAN (62%).
El pes de l'habitatge
La crisi de l'habitatge també apareix amb força a l'enquesta del CEO i el Parlament Europeu. En concret, fer-hi front hauria de ser la primera prioritat del pressupost 2028-2034 de la UE per al 53% dels catalans. Per darrere apareixen l'agricultura i el suport al món rural (46%), la lluita contra el canvi climàtic (26%), la recerca i la competitivitat econòmica (26%) i la gestió de la política migratòria i d'asil (25%).
Ara bé, a l'hora de respondre a la crisi de l'habitatge, els ciutadans consultats creuen que la primera acció hauria ser "impulsar la construcció i rehabilitació", amb el 33% de les respostes; per davant del 20% que hi situa "lluitar contra l'ocupació", malgrat les baixes dades reals d'ocupacions d'immobles. El 15% aposta per regular els pisos turístics, el 13% per protegir els llogaters i l'11% per protegir els propietaris.
D'altra banda, a nivell de canvi climàtic, el 32% dels enquestats aposta per mantenir l'objectiu de reduir les emissions per tal de ser "el primer continent climàticament neutre el 2050", mentre que un percentatge similar (31%) advoca per avançar-lo en el temps i el 26%, en canvi, opta per flexibilitzar-lo i prioritzar l'economia.
Així mateix, hi ha un consens molt ampli en regular les plataformes digitals, especialment per protegir els usuaris davant continguts il·legals (92% molt o bastant d'acord) i per regular l'activitat de les grans plataformes (88%). En la mateixa línia, gairebé nou de cada deu ciutadans creuen que les xarxes socials haurien d'establir un límit d'edat mínim de 16 anys per a tots els usuaris de la Unió Europea (87%) i un percentatge similar està d'acord amb que es reguli l'ús de la intel·ligència artificial.
Finalment, l'estudi també mostra una visió majoritàriament favorable dels catalans cap a la Unió Europea. Així, més de la meitat de la població se sent europeista (58%) i un 69% considera positiu formar-ne part. Ara bé, el 59% té poc o gens interès per la política europea i el 90% creu que la seva veu hi compta poc o gens. A més, el coneixement de les institucions és limitat: el 54% no n'ha sabut citar cap.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.