Europa comença a moure's davant Trump: aquest és el 'bazuca' de mesures que Brussel·les planteja activar

L'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units signat l'estiu passat volia calmar Donald Trump i suposava teòricament el final de la guerra aranzelària entre les dues potències. Tanmateix, el president nord-americà no ha deixat d'humiliar els aliats europeus, i la seva darrera obsessió és apoderar-se de Groenlàndia, sigui "per les bones o per les males". El líder republicà fins i tot va anunciar que imposaria un 10% d'aranzels addicionals a Estats membres del bloc europeu per defensar la sobirania de Dinamarca i assegura que no els aixecarà fins que no li deixin comprar el territori groenlandès.  

Aquestes amenaces suposen la crisi en les relacions transatlàntiques més greu en dècades. I, per aquest motiu, cada vegada són més els líders europeus que demanen prendre mesures excepcionalment contundents contra l'Administració Trump. Ara mateix, hi ha diverses opcions damunt la taula que els caps de govern i d'estat de la UE debatran en una cimera d'urgència que se celebrarà a Brussel·les aquest mateix dijous, just després del Fòrum de Davos. "No deixem fora de la taula cap opció", ha apuntat el comissari d'Economia, Valdis Dombrovskis, a l'Eurogrup d'aquest dilluns.

Una de les contramesures més destacades que estudia prendre el bloc comunitari és l'instrument anticoacció, conegut com el bazuca de mesures o l'instrument nuclear. Rep aquest sobrenom a les institucions europees perquè permet a la UE adoptar mesures excepcionals i, a més, tal com defensa la mateixa Comissió Europea, és un instrument més pensat per dissuadir els països tercers de coaccionar la UE —com si es tractés d'una arma nuclear en l'àmbit comercial— que no pas per aplicar-se.

De fet, la Unió Europea no ha aplicat mai l'instrument anticoacció des que es va aprovar i incloure en la legislació comunitària el 2023. Quan es va idear aquesta llei, el bloc europeu no pensava en els Estats Units, sinó en la Xina, que és una altra de les potències que la UE veu cada cop més com una amenaça potencial. En concret, la UE el va aprovar després de les restriccions comercials que la Xina va imposar a Lituània com a càstig perquè el país bàltic va anunciar la seva intenció de millorar les relacions comercials amb Taiwan el 2021.

Tot i que es tracta d'un procediment urgent, l'activació d'aquesta mesura requereix l'aprovació d'una majoria qualificada dels Estats membres del bloc. És a dir, tot i que ha de ser proposada per la Comissió Europea, que té competències en matèria de comerç, el 65% dels països de la UE han d'estar-hi a favor, i tenen veu i vot en la decisió de com i en quina mesura s'aplica.

En un primer moment, l'activació d'aquest instrument generava moltes reticències entre els Estats membres, però cada vegada són més els que s'hi mostren favorables. França és un dels socis que més l'ha defensat en les darreres hores. "Europa ha de ser forta i assegurar-se que les amenaces que s'han imposat no es facin realitat. I, per a això, hem de demostrar que estem disposats a utilitzar tots els instruments que tenim a la nostra disposició", ha dit el ministre d'Economia francès, Roland Lescure, acompanyat del seu homòleg alemany a l'Eurogrup d'aquest dilluns a Brussel·les.

Nous aranzels contra els EUA  

Una altra de les contramesures que la Unió Europea té damunt la taula és l'aplicació d'una nova llista d'aranzels contra productes nord-americans per un valor de 93.000 milions d'euros. Es tracta del llistat d'importacions que el bloc comunitari va amenaçar d'aplicar en cas que la UE i els EUA no arribessin a un acord comercial.

De fet, l'activació d'aquesta llista es va congelar fins al pròxim 6 de febrer i, en cas que la UE no en torni a prorrogar l'entrada en vigor, s'aplicaria automàticament el dia 7 del mes vinent. L'objectiu de congelar-la en lloc d'anul·lar-la definitivament era precisament evitar situacions com l'actual i guardar-se aquesta opció al calaix per dissuadir Trump de tornar a la càrrega amb nous aranzels contra productes europeus.

Amb aquesta llista, la UE apuntaria directament a productes simbòlics dels Estats Units i que es fabriquen especialment en estats on Trump té més suport electoral, com Levi's, el whisky bourbon o les motocicletes Harley-Davidson. A més, inclou alguns productes alimentaris i begudes, articles de cura personal, roba i, entre d'altres, avions Boeing.

Tanmateix, el portaveu de la Comissió Europea, Olof Gill, ha insistit a la roda de premsa que la voluntat de la Unió Europea no és en cap cas escalar la guerra aranzelària amb els Estats Units, sinó que la seva prioritat és mantenir bones relacions amb Washington. En aquest sentit, ha obert la porta a una trobada —tot i que no està prevista— entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i Trump al Fòrum de Davos d'aquesta setmana, i Brussel·les encara té l'esperança que la crisi transatlàntica no vagi a pitjor.