L'ensurt que va despertar el Brasil: així va convertir Lula una derrota en una victòria històrica

Els somriures nerviosos es van instal·lar en el comando de Lula da Silva diumenge a les cinc de la tarda tocades, quan la justícia electoral va prorrogar dues hores la votació a tot el país després d'una petició de la campanya del president per incidències en el transport públic. Per al Partit dels Treballadors (PT) era una victòria psicològica: cada hora extra de votació a les perifèries era, segons el seu parer, la prova que una campanya il·lusionant i hiperactiva es podia traduir en triomf.

No es van equivocar. Lula va obtenir el 51,79% dels vots vàlids (64,3 milions), enfront del 48,21% de Flávio Bolsonaro. El president brasiler va guanyar per 4,43 milions de sufragis després de quedar 2,2 milions per darrere en el primer assalt. Des del retorn de les eleccions directes el 1989, cap candidat que hagués quedat segon en la primera volta havia guanyat la segona. Les xifres maregen; Lula, que aquest dimarts compleix 81 anys, ha sumat més de deu milions de vots entre una volta i una altra i farà història en convertir-se en el primer president brasiler elegit en quatre eleccions diferents.

Després de la derrota del 4 d'octubre passat, la campanya del PT va canviar de diagnòstic, de lema i de canal. Lula va reconèixer davant de joves diputats del seu partit que havia fet una campanya per sota de les seves possibilitats, i l'equip va apostar per un discurs directe i de confrontació amb Bolsonaro, amb una hiperactiva i coordinada presència en xarxes socials.

En l'últim debat entre els dos candidats, emès per TV Globo divendres passat, un Lula explosiu va exigir a Bolsonaro que es disculpés per dir-li "nou dits", un sobrenom despectiu pel dit petit que el president va perdre en un accident laboral durant l'adolescència. "No permetré que un milicià em digui nou dits, algú que mai no ha treballat", li va etzibar Lula amb la seva veu ronca. El seu oponent, normalment xulesc, es va disculpar i va deixar una imatge insòlita, símptoma del canvi d'ànim davant una segona volta que molts consideraven impossible de remuntar.

Un exèrcit a WhatsApp

La bolcada es va forjar amb un canvi d'estratègia. Tres dies després de la derrota, Lula va llançar un lema per disputar a la ultradreta el seu terreny, la seguretat: "Per al poble treballador, la protecció. Per al bandit, la presó". El Govern va esprémer a més els ressorts del poder amb un paquet de mesures d'última hora —condonació de deutes a microempresaris, la promesa de transport gratuït els caps de setmana, una versió universitària del Pé-de-Meia, la beca contra l'abandonament escolar—. La consigna era mobilitzar més enllà de la por, "predicar els no convençuts", com va resumir la premsa brasilera: canviar la papereta d'indecisos, abstencionistes i dels que havien votat en blanc o nul.

L'eina va ser un canal de WhatsApp. El diputat André Janones —de Rede, un petit partit ecologista aliat del PT—, que ja a l'agost havia advertit que Bolsonaro dominava les xarxes i avançaria Lula, havia obert a l'abril l'Exército do Lula, que amb prou feines reunia 50.000 seguidors. L'ensurt del 4 d'octubre el va transformar en la referència de guerrilla comunicativa, en dos dies fregava els dos milions. En un canal de WhatsApp només escriu l'administrador, i Janones, que es presenta com a "general" i diu "tropa" als seus seguidors, enviava cada dia àudios, vídeos i missions -totes "urgents"-: compartir un vídeo en els perfils propis, comentar publicacions, buscar un terme a Google o empènyer una etiqueta fins a les tendències d'X. L'objectiu era treure el missatge de la bombolla dels comptes oficials i erosionar la imatge de l'adversari; cada meta aconseguida se celebrava com una conquesta col·lectiva.

Més de deu milions de persones es van unir. La xifra mesura abast potencial, no participació real, però l'efecte es va notar, els vídeos de Lula van superar els 40 milions de reproduccions i els seus perfils van guanyar gairebé dos milions de seguidors entre les dues voltes. Al davant, el diputat Nikolas Ferreira va replicar l'exitós format amb la Tropa do Flávio, que no va passar de poc més de dos milions de seguidors. Diumenge a la nit, el primer missatge del president reelegit va ser per als "soldats" de Janones.

En els últims anys les xarxes van ser territori de la ultradreta. A la primera volta, l'observatori VigIA de l'agència Lupa va comptabilitzar 920 peces electorals fabricades o alterades amb intel·ligència artificial, i Lula va ser el personatge més manipulat. El president va descobrir i reivindicar a temps les xarxes i les noves tecnologies, i va demostrar que els algoritmes i la IA poden ser un espai en disputa.

Aritmètica d'una remuntada

Entre una volta i una altra van votar 2,96 milions d'electors més, l'abstenció va baixar del 21,08% -la més alta des de 1998- al 19,22% i els vots blancs i nuls van caure en 1,82 milions. Sumats als 9,3 milions de vots que s'havien repartit els candidats eliminats, hi havia uns 14,1 milions de sufragis en disputa. Lula va sumar 10,4 milions i Flávio 3,7. El president es va emportar gairebé tres de cada quatre d'aquests vots. Lula no en tenia prou amb mobilitzar abstencionistes i votants en blanc, també necessitava arrabassar vots al seu rival.

L'anàlisi col·legi electoral a col·legi electoral apunten en aquesta direcció. Lula va créixer més allà on era més feble: a les zones en què va obtenir al voltant del 25% a la primera volta, el seu percentatge va pujar uns quatre punts; als bastions on fregava el 80%, amb prou feines un. La participació va augmentar entre dos i tres punts gairebé a tot arreu, feus del PT inclosos, de manera que la remuntada no s'explica per una base que va anar en massa a votar.

Les zones amb més dones van girar més cap a Lula i van registrar majors pujades de participació, i també les zones amb més població blanca es van moure en la seva direcció. Senyal potencial que el votant moderat s'havia activat davant un possible retorn del clan Bolsonaro al poder. Però no només va ser el vot de la por; també va ser clau sumar a la causa votants passius que van acabar de posar en valor la gestió de Lula després d'una campanya alhora confrontativa i pedagògica. A la primera volta, Bolsonaro va poder esquivar el cara a cara amb Lula i mostrar-se molt més moderat, mentre que els debats directes de la segona volta el van exposar a les acusacions de corrupció i a la sospita que retallaria els programes socials.

El mapa electoral ho confirma. Brasil vota gairebé partit en dos: el nord-est, feu històric del PT i regió més pobre del país, és el graner de vots de Lula, mentre el sud, el centre-oest agrícola i l'interior de São Paulo s'inclinen cap al bolsonarisme. Diumenge, el nord-est li va donar el 69,37% dels vots a Lula —24,4 milions—. Però l'elecció es va decidir al sud-est, la regió més poblada que inclou São Paulo, Minas Gerais i Rio de Janeiro. Lula va tornar a perdre São Paulo, la circumscripció electoral més gran del país, però va reduir l'avantatge de Bolsonaro de 3,4 a 2 milions de vots al mateix temps que es va imposar a la capital amb el 55,5%. El mapa de Minas Gerais, territori clau que ha votat el vencedor en totes les presidencials, va ser l'únic estat que va canviar de color: un desavantatge de 589.000 vots es va convertir en un avantatge de 107.000. A la ciutat de Rio de Janeiro, bastió dels Bolsonaro, va passar el mateix.

Un cicle reversible

La victòria transcendeix el Brasil. L'esquerra, que semblava impotent i incapaç de plantar cara a una extrema dreta en auge, hàbil a les xarxes i capaç de marcar l'agenda amb la seguretat i la migració, ha trobat al Brasil motius per a l'optimisme. Des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la dreta i l'extrema dreta havien encadenat set victòries presidencials consecutives a l'Amèrica Llatina —l'Equador, Bolívia, Hondures, Xile, Costa Rica, el Perú i Colòmbia—, i a Sud-amèrica només Mèxic, juntament amb el Brasil, un govern progressista. Dec aquesta victòria a les dones que es van rebel·lar contra el feminicidi", va proclamar Lula a l'avinguda Paulista, on va presentar el triomf com una "derrota del negacionisme". Ha demostrat que aquest cicle no és inevitable i que a l'extrema dreta se la pot guanyar també en el seu propi terreny.

Flávio Bolsonaro no ho accepta. Des del seu comandament a Brasília, el senador va declarar que és "impossible reconèixer el resultat" i va anunciar que demanarà l'anul·lació dels comicis, com va fer el partit del seu pare el 2022. Aquella negativa a acceptar la derrota va acabar en la trama colpista per la qual Jair Bolsonaro avui compleix presó domiciliària. Queda per veure si el fill seguirà els passos del progenitor o admetrà la seva derrota a mans d'un exèrcit digital.