"Ens enfrontem al mateix destí que els musulmans": així pateix la comunitat cristiana l'assetjament dels colons israelians

A Birzeit , localitat al nord de Ramallah, la comunitat cristiana està formada per 3.500 persones, segons dades de l'ajuntament. Vint-i-dues famílies estan assentades prop del pont d'Atara, un checkpoint instal·lat el 1987 que es troba tancat des de l'inici de la guerra a Gaza. Des de fa mig any, als voltants d'Atara s'hi va instal·lar un assentament de colons israelians.

Un grup d'uns set homes envolten el perímetre de les terres de Salam Shaheen, agricultor de 50 anys, amb una reixa de metall sota un sol hivernal . En el moment de l'entrevista, fa tan sols mitja hora que ha patit l'atac d'un dels colons de l'assentament d'Atara. Els colons instal·lats al turó més proper acudeixen cada dia a assetjar-lo a ell i a la seva família, raó per la qual han hagut de recórrer a aquesta mesura i a fer guàrdies durant tota la nit per assegurar-se que no danyin les seves oliveres ni li robin maquinària.

“En els últims cinc mesos, un grup de colons han pres el terreny entre el pont d'Atara i Birzeit . Al principi eren només cinc, però a dia d'avui són 70 colons, juntament amb 200 ovelles i 400 vaques, el que suposa un problema, perquè porten al seu bestiar a pasturar a les terres d'aquestes famílies", explica a Público Nidal Elias Shaheen, alcalde de Birzeit.

Salam Shaheen relata que l'assetjament va començar l'octubre de l'any passat i que ha estat diari des de llavors. Afirma que li han robat eines i maquinària que necessita per treballar la terra, com el generador elèctric. "La meva dona té por i em demana que no la deixi sola a casa amb els nens", explica indignat. El seu temor no és infundat, atès que el 25 de gener Najat Jadallah Emeid, una dona de 62 anys, cristiana també, va acabar a l'hospital amb una forta contusió al cap perquè un grup de colons la va colpejar amb una pedra, després que ella tractés de fer-los fora del seu jardí quan un parell d'ells van acudir amb part d'un ramat d'ovelles.

La complicitat de l'exèrcit israelià

A aquests atacs s'hi ha de sumar la impunitat característica de què gaudeixen els colons. Prop del 94% de les investigacions obertes per la Policia israeliana al voltant de la violència de colons entre 2005 i 2024 van concloure sense una acusació, segons dades de Yesh Din, associació en defensa dels drets humans israeliana.

La Policia va arrestar els familiars i veïns de Najat Jadalllah que van acudir en la seva ajuda durant la baralla amb els colons. Eid Bassam relata que va ser torturat durant el temps que va estar arrestat, ja que va arribar a ferir un dels colons després de colpejar-lo amb una pedra al cap. "Em van despullar i em van posar de genolls durant vuit hores sota una gotera des de les dues de la tarda fins a les deu de la nit amb els ulls embenats, mentre m'insultaven", afirma. Público no ha pogut corroborar aquesta informació amb l'exèrcit israelià.

"El problema més gran és que l'exèrcit israelià va presenciar tot l'atac i no va arrestar a cap colon. Al contrari, els deixen fer el que vulguin", declara l'alcalde de Birzeit sobre la baralla a casa dels Emeid i la resta d'altercats amb els colons. Aziza Emeid, nora de Najat Jadallah, coincideix amb l'alcalde i afirma que només els mitjans de comunicació i la Creu Roja s'han mostrat interessats a escoltar-los i prestar-los assistència.

Les autoritats israelianes no fan distinció entre palestins musulmans i cristians, afirma Salam Shaheen. "Com a cristians, estem orgullosos de la nostra identitat palestina. Cristians i musulmans estem units aquí", explica. "Com a cristià, he estat arrestat més d'una vegada, i he rebut un tret a la cama. I no sóc l'únic: com jo, molts cristians han estat arrestats i colpejats per l'exèrcit israelià, i junts enfrontem el mateix destí que els musulmans en aquesta terra: la persecució dels jueus", diu l'alcalde de Birzeit, Nidal Elias.

Si bé els atacs dels colons es van incrementar després del 7 d'octubre del 2023 a tota Cisjordània, a la regió de Birzeit ho van fer exponencialment des que es va instal·lar l'assentament Atara el maig de l'any passat. Des d'aquest moment, els atacs són diaris i recurrents, i a això cal sumar-li els robatoris de material. "Ells proclamen que aquesta és la terra Israel i que els pertany, però aquestes terres són propietat de la meva família des de fa 60 anys, jo no me'n penso anar", proclama l'agricultor.

La reixa metàl·lica que estaven col·locant a les seves terres va ser cedida per l'Autoritat Palestina, però aquesta, a l'estar Birzeit a l'àrea C, no té cap mena de garanties. La Cisjordània ocupada es troba dividida a nivell administratiu en les àrees A, B i C des que el 1985 es van signar els acords d'Oslo. L'àrea A es troba a nivell civil i de seguretat sota l'Autoritat Palestina. A la zona B, l'autoritat civil es troba sota control de l'Autoritat Palestina, però en matèria de seguretat està sota control d'Israel. Finalment, en l'àrea C, tant la seguretat com l'administració civil es troben sota control israelià.

La comunitat cristiana de Palestina i els patriarques de Jerusalem, en contra del sionisme cristià

Poc abans de l'altercat a casa dels Emeid, els Patriarques i Líders de les Esglèsies a Jerusalem van emetre una declaració conjunta en la qual alertaven sobre la proliferació d'ideologies que consideren nocives per a les comunitats cristianes a Terra Santa. El document, difós el 17 de gener, assenyala amb especial preocupació les "activitats recents empreses per individus locals que promouen ideologies nocives, com el sionisme cristià". Segons els patriarques, aquests corrents "han trobat suport entre certs actors polítics a Israel i fora d'ell", interessats a impulsar "una agenda política que pot perjudicar la presència cristiana a Terra Santa i a tot l'Orient Mitjà".

El sionisme cristià és una ideologia, impulsada majoritàriament en cercles evangèlics, que estableix que els cristians han de donar suport a l'existència de l'Estat d'Israel, veient-lo com el compliment de profecies bíbliques, com el retorn dels jueus a la terra promesa i un pas previ per a la segona vinguda de Jesús. És per això que consideren que tenen un deure espiritual i polític de fer costat a Israel. Fins al moment, les associacions sionistes cristianes no han denunciat ni condemnat la violència que sofreixen les comunitats cristianes per part de colons israelians o de les FDI.

La declaració conjunta apunta tant a autoritats israelianes com a actors internacionals que, segons la seva perspectiva, estan legitimant veus que no representen ni a les autoritats ni a les comunitats cristianes establertes a la regió, com els palestins cristians assentats a Jerusalem i Cisjordània.

"Com a palestins cristians, som els que vam portar el cristianisme al món", explica a Público Aziza Emeid, de la comunitat cristiana de Birzeit i nora de Najat Jadallah Emeid, la dona agredida fa un parell de setmanes. "Els cristians àrabs som part essencial d'aquesta regió, i hem d'estar en contra del sionisme cristià que estan explotant els jueus".

No obstant això, apunta, "el món creu que no hi ha cristians palestins, que tots els que van quedar després de la caiguda de l'imperi otomà es van convertir a l'islam, el que és completament fals. També creuen que els cristians que hi ha avui dia van venir de països europeus i es van assentar aquí", continua. "La propaganda jueva promou que els cristians han de tornar als seus països d'origen, però el que molts no saben és que els cristians mai van abandonar Palestina", conclou.

"La major part dels sionistes del món són cristians, i hi ha moltíssims jueus que estan en contra del sionisme", afirma I. B., propietari d'un hotel a Jerusalem i cristià ortodox, que ha demanat no ser identificat. "Ells donen suport al sionisme, ideològicament i a través d'empreses com Airbnb, Booking... que permeten que hi hagi anuncis d'allotjaments als territoris ocupats", afirma.

Associacions com CUFI (Cristians Units per Israel), ICEJ (Ambaixada Cristiana Internacional a Jerusalem) o Jerusalem Initiative estan donant suport als assentaments de colons, encara que sigui de manera ideològica per Israel, afirma.

El que està clar és que aquesta declaració conjunta llançada pels patriarques de Jerusalem reflecteix les tensions existents dins de Terra Santa, el bressol del cristianisme, on les esglésies tradicionals busquen mantenir la seva autoritat enfront de corrents ideològics que consideren nocives per a la comunitat cristiana a nivell regional.