L'empresa d'espies israelians amb seu a Espanya va incomplir la llei durant vuit anys al no presentar els seus comptes

La filial espanyola de l'empresa israeliana acusada d'"ingerència" electoral pel Govern d'Eslovènia no ha presentat els seus comptes en el Registre Mercantil entre 2016 i 2023. Black Cube Strategy Europe SL ha incomplert la Llei de Societats durant els vuit anys en què va estar registrada a Madrid, centre de les seves operacions per a la Península Ibérica i Amèrica Llatina, segons ha pogut confirmar Público a través de documents oficials. L'incompliment sistemàtic de la seva obligació de dipositar els comptes va portar al Registre Mercantil a acordar el tancament del seu full registral, una mesura que impedeix a la societat afectada la inscripció de gairebé tots els actes societaris.

Black Cube Strategy Europe SL va aterrar a Madrid a l'octubre de 2016. La matriu es presenta com a líder en la "recerca de la veritat", té més de 15 anys d'experiència i un equip integrat per "veterans de les unitats d'intel·ligència de l'elit Israel", és a dir, exmembres del Mossad, les Forces de Defensa (FDI) o la Policia de Tel Aviv. L'equip inicial el van impulsar els exoficials d'intel·ligència Dan Zorella i Avi Yanus. El segon és, de fet, qui figura com a administrador únic i soci únic de l'entitat creada a Espanya.

Avi Yanus va posar en marxa la filial espanyola amb un capital social de 3.000 euros, el mínim legal. L'"objecte social" de l'empresa era, segons els seus propis estatuts, "la prestació de serveis de consultoria empresarial" als països veïns i fins i tot en uns altres de parla hispana. Yanus va acordar la dissolució i la liquidació de la companyia el 9 de febrer de 2023, mitjançant un document notarial emès davant d'un notari a Israel. El cessament definitiu es va materialitzar al març d'aquest mateix any, sense "cap crèdit o passiu" que no hagi quedat "satisfet als seus creditors o consignat", és a dir, sense cap deute.

Black Cube va obrir una segona filial a Londres i va arribar a desplegar a Espanya una "oficina de representació"

La Llei de societats de capital indica en el seu article 279 que les empreses amb seu a Espanya tenen l'obligació de presentar en el mes posterior a l'aprovació dels seus comptes la "certificació dels acords de la junta de socis d'aprovació d'aquests comptes, degudament signades, i d'aplicació del resultat", a més de les respectives factures consolidades. El mateix apartat indica que “els administradors presentaran també l'informe de gestió”. 

La norma estableix a més, en el seu article 282, que l'incompliment de l'obligació de dipositar els comptes anuals "donarà lloc al tancament del full registral, que és el que va passar precisament amb Black Cube Strategy Europe. Aquest incompliment també porta aparellada una sanció econòmica, d'entre 1.200 i 60.000 euros, segons s'aclareix en l'article 283 de la llei.

Público s'ha posat en contacte amb l'empresa israeliana per conèixer la seva versió sobre aquests fets i els motius pels quals es va saltar la normativa durant vuit anys. Malgrat que es va comprometre a donar una resposta oficial, aquesta no havia arribat en el moment de la publicació de la notícia.

En ocultar tant els comptes com els informes de gestió, resulta impossible saber a què es va dedicar realment la societat creada a Espanya.

Black Cube té dues seus a Europa, la de Madrid i una altra a Londres, on va constituir una societat el 2012. Black Cube Strategy UK LTD va registrar una "oficina de representació" a Madrid el 2020, que segueix oberta actualment. A més de les seus europees, i de la central a Tel Aviv, la companyia d'espies disposa també d'oficines a Singapur.

El grup britànic va tancar el 2025 amb 32 treballadors i una provisió de mig milió de lliures per un procés judicial pendent, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil de Regne Unit. Black Cube Strategy UK LTD va facturar a més sis milions de lliures només en sòl britànic. L'empresa va acabar l'any amb vuit milions facturats a Europa i dotze milions a Amèrica del Nord, tal com consta en els documents consultats per Público. El negoci total declarat es va elevar a 33 milions de lliures, és a dir, uns 38 milions d'euros.

Black Cube i les "ingerències" electorals a la UE

Black Cube té un llarg historial de polèmiques i acusacions tant a la Unió Europea com als Estats Units. El Govern d'Eslovènia va assegurar en un comunicat recent que els seus serveis d'intel·ligència tenien "proves materials" de la visita de tres representants de Black Cube -Giora Eiland, Liron Tzur i el propi CEO, Dan Zorella a "la seu del partit capdavanter de l'oposició", l'extrema dreta del SDS, abans de les eleccions de març de 2026. El candidat de la formació, Janez Jansa, va reconèixer haver-se vist amb membres de l'empresa israeliana, però va assegurar que "mai havia sentit parlar de la companyia".

L'empresa va rebre acusacions d'"amenaça híbrida" per ficar-se en la política interna d'Eslovènia, Hongria o Romania

El primer ministre d'Eslovènia, Robert Golob, va enviar una carta a Brussel·les en la qual recordava que els "comportaments enganyosos" als quals havia hagut de fer front durant la campanya no eren un fet aïllat". I recordava una declaració que havia emès en el seu moment el Consell Europeu dirigents de la UE han destacat la importància de reforçar la resiliència democràtica (...) lluitant contra la desinformació i contra la manipulació d'informació i la ingerència per part d'agents estrangers”, va publicar l'organisme després de la sessió del 18 de desembre de 2025. Hongria i Romania van patir abans els efectes de l'"amenaça híbrida" que suposen les "operacions" de Black Cube, tal com reivindica el primer ministre eslovè en la missiva que van rebre fa setmanes Ursula von der Leyen i António Costa.

L'empresa va participar en una campanya per desacreditar més d'un centenar d'organitzacions i figures vinculades a George Soros, enemic número u de l'ultradretà Viktor Orbán. Els fets van coincidir amb la precampanya de les eleccions hongareses d'abril de 2018, tal com va recollir en una investigació Politico. Black Cube va assegurar llavors haver actuat en "ple compliment de la llei". La firma va tornar a intentar ficar el cap en les eleccions hongareses del 2022, utilitzant tècniques d'«espionatge» i una «campanya de vídeo encoberta» a LinkedIn per «atacar periodistes i activistes» crítics amb el president, uns moviments que va detectar la mateixa xarxa social i va denunciar posteriorment Reuters. 

L'últim cas al qual fa referència el primer ministre eslovè -en la seva carta- va tenir lloc a Romania. Black Cube va reconèixer mitjançant un "acord de culpabilitat" haver espiat i "intimidat" l'exfiscal en cap anticorrupció de Bucarest i actual cap de la Fiscalia General de la UE, Laura Kovesi. L'última víctima d'aquestes maniobres seria, de moment i segons paraules pròpies, Robert Golob. L'empresa no s'ha pronunciat encara sobre aquestes acusacions.