L'emergència estatal pels incendis posa el focus en els riscos de construir entre el bosc i la ciutat

"És paorós veure que l'infern existeix", ha expressat aquest divendres Arturo Varas, alcalde d'El Tiemblo, un poble d'Àvila afectat per les virulentes flames. El foc va començar aquest dimecres al terme municipal de Burgohondo, a uns 20 quilòmetres, però ha arribat a més localitats amb altures de fins a 14 metres. També a la Comunitat de Madrid han estat evacuades més de 40.000 persones a causa de la concurrència de tres incendis en diferents punts de la geografia autonòmica. Tot això ha desencadenat una crisi per la qual el Govern central ha declarat l'emergència d'interès nacional en aquests territoris.

És la primera vegada que es declara l'emergència nacional per un incendi a Espanya. És la segona en la història després d'haver-se decretat en l'apagada del 28 d'abril de 2025. I no ha estat exempt de polèmica: Óscar Puente ha retret als governs del PP que retallin en serveis públics i demanin després que "els resolguin la papereta". Isabel Díaz Ayuso ha dit "mamarratxo" indirectament al ministre en compareixença davant els mitjans. Però més enllà de les qüestions discursives, el pitjor escenari per a la regió madrilenya ha tingut lloc al llarg de la jornada: els tres focus actius s'han unit en un únic front. El conseller autonòmic de Medi Ambient, Carlos Novillo, ha assegurat que les pròximes 24 hores seran "molt complexes" per les fortes ratxes de vent.

El Govern central té desplegats més de 1.800 efectius entre personal de Protecció Civil, Guàrdia Civil i Unitat Militar d'Emergències (UME). A causa de la simultaneïtat de diversos focus en diferents punts de la geografia –com Lleida, Navarra, Còrdova o Huelva–, ha estat necessari sol·licitar ajut addicional a la Unió Europea. Amb les últimes dades disponibles al tancament de la informació, a Madrid són ja onze les localitats evacuades i el nombre de persones desallotjades ascendeix a més de 40.000. El Ministeri de l'Interior també ha ordenat el confinament d'uns 3.200 habitants censats de Navalagamella per l'evolució de l'incendi.

La situació és d'una enorme sensibilitat, ja que moltes de les zones afectades es troben en la interfície urbano-fosrestal. És a dir, a cavall entre el bosc o la muntanya i la ciutat, amb habitatges envoltats de vegetació altament ignífuga. Afecta les llars, les carreteres altres infraestructures crítiques. Aquesta interfície "és una de les potes del problema", declara a Público Jorge Aguado, tècnic del programa de Boscos de WWF Espanya."Hem tingut una expansió desordenada d'habitatges, urbanitzacions i nuclis rurals".

Falta de planificació

El problema d'aquesta expansió és que s'ha dut a terme sense la previsió que requeria per enfrontar-se a l'escenari actual. "Tenim un munt d'urbanitzacions, habitatges i nuclis rurals que s'han anat expandint per zones forestals sense una suficient planificació i sense tenir les mesures adequades d'autoprotecció”, indica Aguado. Això conflueix amb els canvis en l'ús del sòl a partir de la despoblació rural, de manera que el paisatge s'homogeneïtza i dóna lloc a una major connectivitat de la vegetació que crema. Tot això multiplicat per la crisi climàtica, que provoca llargues i intenses onades de calor, així com perllongades sequeres. En conseqüència, els incendis són més forts, més ràpids i més extensos.

Precisament per aquesta falta de previsió, "no s'han fet els treballs preventius precisos per tenir unes franges de seguretat entre la muntanya i els habitatges", destaca a aquest mitjà Luis Berbiela, enginyer de muntanyes i membre del Patronat de la Fundació Pau Costa, entitat centrada en la prevenció i gestió d'incendis forestals. "Al no haver-se anticipat aquests treballs preventius, el risc per als residents s'incrementa", explica. El que passa és que quan arriben les flames a les zones habitades, en lloc d'alentir-se, "més aviat fan el contrari", pel fet que llars i vegetació confinen sense cap tipus d'espai intermedi.

Jorge Aguado (WWF): "El 80% de les vivendes que es troben en zones de risc no tenen plans d'autoprotecció"

"Els nostres estudis sobre la interfície nostres que la importància no se centra en l'extinció, sinó en la seguretat de les persones", afegeix per la seva banda Fernando Medina, geògraf i investigador de Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) i expert en protecció civil. "Si les zones de què parlem són d'interfície, cal tenir en compte les evacuacions i, sobretot, la comunicació del risc ". Precisament part d'aquesta comunicació té a veure amb la necessitat d'elaborar guies i plans d'autoprotecció. No obstant això, Aguado lamenta que “les anàlisis indiquen que actualment més o menys el 80% dels habitatges, municipis i urbanitzacions que es troben en aquestes zones de risc no tenen aquests plans”.

Una nova cultura del risc

La resposta als grans incendis forestals no es pot donar "quan ja s'estan propagant", defensa Berbiela. En el seu lloc, l'enginyer de forests advoca per un gir cultural basat en la percepció del risc davant aquestes catàstrofes naturals. De fet, existeixen normatives autonòmiques que han avançat en aquesta direcció i ja requereixen de plans d'autoprotecció per garantir la seguretat de les persones. Així ho recorda a SMC Espanya Víctor Fernández-García, professor d'Enginyeria Agroforestal a la Universitat de Lleó. "El problema és que aprovar normes i plans no garanteix la seva aplicació, ja que moltes d'aquestes que cal mantenir lliures de vegetació són zones amb petites finques privades, amb nombrosos propietaris i, en ocasions, abandonades, el que dificulta enormement la gestió", declara.

És aquesta mentalitat la que ha de canviar. En un context de crisi climàtica que allarga les temporades d'incendis, sumat a les transformacions socials que intensifiquen i estenen les flames, és menester aprendre a viure amb el foc. En aquest sentit, una manera de protegir els habitatges situats en la interfície urbà-forestal és incloure “formació i simulacres amb els veïns, especialment, en relació amb l'evacuació quan es requerisca”, proposa a l'SMC Espanya Eduardo Rojas Briales, professor de la Universitat Politècnica de València i exsubdirector general de la FAO.

Com mitigar els danys del foc

Aquest canvi de consciència implica prestar una major atenció a les instruccions de les autoritats pertinents en cada moment i fer ús del coneixement local. Això permet, per exemple, tenir més en compte els camins disponibles o aquells que poden ser menys adequats en cas d'evacuació. Així mateix, una percepció del risc d'incendis contribueix a la presa de mesures preventives que es requereixen tant a escala individual, veïnal, municipal i autonòmica.

Víctor Fernández-García, professor d'Enginyeria Agroforestal: "No podem impedir des d'un municipi o comunitat autònoma la pròxima onada de calor, però sí gestionar la vegetació, que és el que alimenta el foc"

Aquestes accions no apagaran el foc ni previndran necessàriament que els focus tinguin lloc. El seu objectiu és més aviat mitigar els danys."No podem impedir des d'un municipi o comunitat autònoma la pròxima onada de calor, però sí gestionar la vegetació, que és el que alimenta el foc", remarca Víctor Fernández-García. Per a això es requereix mantenir polítiques permanents d'acció contra les flames, que s'han de mantenir també fora de les temporades d'especial risc."Els incendis que amenacen persones i béns s'han d'extingir, però aquesta extinció s'ha de complementar durant la resta de l'any amb gestió", conclou l'expert.