Els socialistes europeus rebutgen l'aliança del seu partit a Dinamarca amb la ultra Meloni per criminalitzar els migrants

Els últims gestos de la primera ministra de Dinamarca i líder dels socialdemòcrates danesos Mette Frederiksen, no representen ni la família dels socialistes europeus ni el seu grup al Parlament Europeu, Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). En aquests termes es pronuncia, en una conversa amb Público, la presidenta d'aquests últims, Iratxe García: "Ni donem suport ni compartim les seves últimes declaracions", assegura, taxativa, la també secretària de la UE a l'Executiva del PSOE. Ni en el to ni en el contingut. Per entendre-ho, cal acudir a Instagram de la mandatària danesa. Allà, de la mà de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, Frederiksen compartia, aquest dilluns, un comunicat en contra de la "immigració descontrolada" dins del mapa europeu i a favor de seguir endurint les polítiques migratòries de la UE.

"Ningú pot negar les conseqüències negatives de la immigració il·legal en les nostres societats", valoren, en el post, les dues dirigents europees, vinculant sense embuts -i sense aportar cap tipus d'estadística o estudi- a les persones migrants amb l'augment de la criminalitat, el tràfic de drogues, la violència sexual o la saturació dels serveis públics. Per combatre aquest "perjudici" sobre "els ciutadans corrents", el tàndem Meloni-Frederiksen aposta per generalitzar els controvertits centres de repatriació en tercers països, a l'estil dels que la dirigent italiana finança en territori albanès. No contentes amb això, les primeres ministres d'Itàlia i Dinamarca es dirigeixen als estrangers que viuen "legalment" a Europa per exigir-los que respectin la seva "herència cristiana" i que no tractin d'imposar "formes de vida que no volem". Un discurs amb el qual les dues dirigents donen ales a la narrativa ultradretana que adverteix sobre la "islamització" d'Europa.

"Aquest tipus de propostes inspirades en les batudes de deportació de ICE nord-americà", sosté Iratxe García, "porten a Europa en la direcció equivocada". Una direcció oposada a la que dibuixen la resta de partits de la socialdemocràcia europea que, recorda la presidenta de S&D, fa tot just dos mesos van votar a l'Eurocambra en contra del Reglament de Retorn i de la creació de centres de repatriació. "Els anomenats return hubs plantegen seriosos dubtes jurídics, ètics i en matèria de drets fonamentals", denuncia, en aquesta línia, García. I ni tan sols funcionen. Ho demostra el cas italià: "Per segon estiu consecutiu, les centrades a Albània estan pràcticament buides". Un símptoma més del "fracàs" d'un model que la política socialista titlla de "costós, ineficaç i contrari als valors europeus".

El pols diplomàtic entre Espanya i Itàlia

És innegable que, amb aquest comunicat, la dirigent danesa es distancia (una vegada més) de la posició política de la resta de socialistes europeus. I s'alinea, de ple, amb un dels governs més a la dreta de la Unió. El moment no és casual. Fa tot just 11 dies que esclatava una crisi fronterera i humanitària en la línia que separa Ceuta i el Marroc (Europa i Àfrica): l'espigó del Tarajal. El passat 30 de juliol, al voltant de 80.000 persones, segons les últimes xifres del Ministeri de Política Territorial, entraven de forma inesperada a territori espanyol. Dos dies després, el dissabte 1 d'agost, els presidents del Consell Europeu i de la Comissió Europea, António Costa i Ursula Von der Leyen, rebien una carta de 22 dels 27 països que donen vida a la Unió. Els impulsors? Els governs d'Itàlia i Dinamarca. En aquesta missiva —per por de nous "encreuaments massius descontrolats"— els 22 es mostraven disposats a "reintroduir controls temporals" al mapa comunitari. En altres paraules, a retallar l'espai Schengen. Una mesura que, aquell mateix dia, l'executiu italià començava a aplicar.

Des de dimarts passat, 4 d'agost, després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres de la UE, la calma i el suport al Govern espanyol tornaven a regnar en el tauler polític europeu. O això semblava. I és que l'executiu italià optava (i segueix optant) per mantenir els controls aeris i marítims als viatgers que arriben des de territori espanyol. El divendres, 7 d'agost, Espanya responia amb la mateixa moneda. Fins al proper 7 de setembre, els viatgers procedents d'Itàlia també seran sotmesos a controls d'identitat i documentació "Incomprensible i totalment inacceptable". Així ha qualificat el ministre Exteriors italià, Antonio Tajani, la reacció espanyola. "El govern d'extrema esquerra espanyol frega el ridícul", ha respost, per la seva banda, el viceprimer ministre de Meloni, Matteo Salvini. Des de l'executiu italià, vinculen la crisi de Ceuta a la regularització extraordinària de persones migrants del Govern de Sánchez, fan la seva pròpia (i qüestionable) lectura de l'Acord de Schengen i adverteixen del perill d'"una nova onada a mitjans d'agost".

És enmig d'aquesta tessitura quan la primera ministra danesa ha decidit significar-se de nou. I no precisament a favor del seu homòleg socialista a Espanya. Fonts del PSOE, en una conversa amb Público, exigeixen explicacions al PSOE consideren, fins a cert punt, un partit germà i li enlletgeixen els seus postulats en matèria migratòria, "a les antípodes dels valors socialdemòcrates". "La gestió de la migració només serà eficaç si va de la mà del ple respecte dels drets humans", insisteix, per la seva banda, Iratxe García, qui aposta per un "enfocament integral" que combini la cooperació amb els països d'origen i trànsit, vies "legals i segures" de migració, una política comuna d'asil —antic senyal d'identitat de la UE— i la lluita contra les màfies i les xarxes de tràfic de persones.

Alemanya força Italia a reassumir les seves peticions d'asil

1.033 passatgers de 58 vols diferents. Aquestes són les xifres que maneja Interior sobre l'impacte que estan tenint els controls als viatgers que arriben des d'Itàlia. El motiu oficial d'aquesta supervisió, repeteixen des de Moncloa, és "la persistent pressió migratòria irregular" que suporta el país de Meloni. Els números, recorden, els donen la raó. Segons Frontex, Italia és l'Estat que més encreuaments irregulars ha registrat en els últims cinc anys, entre gener de 2021 i juny de 2026. Prop del doble —478.600 enfront de 234.760 — dels que ha identificat l'Estat espanyol. Però és que, a més, des de Moncloa insisteixen que Roma porta sense aplicar el Reglament de Dublín —que regeix les peticions d'asil dins de la Unió— des de 2022. Un incompliment que comporta "una càrrega addicional" per a la resta d'Estats membre. Aquest dilluns, el primer ministre alemany, Friedrich Merz, s'aferrava a aquesta vulneració (i a les regles del nou pacte migratori europeu) per fer un anunci: Alemanya retornarà a territori italià els sol·licitants d'asil que no li corresponen i que, en el seu moment, va acollir. El discurs antiimmigració s'ha acabat tornant contra Meloni, enfangada en la seva pròpia croada per convertir en munició electoral a les persones migrants.

Itàlia ja està en precampanya electoral. Serà l'any que ve, el 2027, quan la mandatària italiana es jugui, de nou, les claus del Palazzo Chigi, seu del Govern. I li ha sortit competició per la seva dreta. El general retirat Roberto Vannacci i el seu nou partit, Futur Nazionale, amenacen de robar-li part del seu electorat més radical. De fet, el també eurodiputat atreu ja, segons els últims sondejos, a una mica més del 7% de l'electorat italià. En qualsevol cas, tampoc és nou que Meloni converteixi una emergència migratòria en una oportunitat política. Ho va fer ja el 2023, després del col·lapse de l'illa de Lampedusa, amb la presentació, al costat de Von der Leyen, d'un nou pla d'acció contra la immigració irregular. La primera ministra italiana es convertia, en el que era el seu primer any de mandat, en una interlocutora clau per al futur del debat migratori europeu. Sembla que vol seguir sent-ho.