Els senyors de la guerra: la indústria de defensa espanyola factura més que mai en ple rearmament d'Europa

La indústria armamentística ha disparat la seva facturació en els últims cinc anys a Espanya, tot això gràcies a l'escalada bel·licista i l'estratègia de rearmament que promou la Unió Europea (UE). El sector factura més que mai. L'ampliació dels guanys coincideix -precisament- amb l'inici de la guerra a Ucraïna i amb el leitmotiv de l'"amenaça russa" que defensen a Brussel·les." Europa ha posat en marxa un projecte de 800.000 milions d'euros perquè els països membres s'armin fins a les dents. Les empreses del sector s'han posat a córrer perquè cap vol quedar-se fora del repartiment d'un pastís tan sucós", destaca Pere Ortega, president honorífic i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

Espanya té en aquest sentit un ecosistema bastant particular. El 80% del sector de la defensa està en mans de cinc firmes: Indra, Airbus, Navantia, Santa Bárbara i Expal, ara integrada en l'alemanya Rheinmetall. L'Estat té la propietat única o participacions en tres d'aquestes cinc companyies: Indra, Airbus i Navantia, que són a més les que lideren la taula en termes de facturació. La primera va tancar el 2025 amb 5.652 milions d'ingressos, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil. Airbus Defence and Space va facturar 17.700 milions. I la xifra de negocis de Navantia va arribar als 1.978 milions, segons va difondre a través d'una nota de premsa. Indra i Airbus no havien facturat mai tant. Navantia només va superar aquesta xifra el 2009. El Govern espanyol acaba de tancar contractes per un valor de 22,6 milions amb aquestes tres companyies per al desenvolupament de diferents programes entre 2026 i 2035.

"Les empreses d'armes eren, fins als anys setanta i vuitanta, pràcticament totes de titularitat pública. El que passa és que han anat patint des d'aleshores un procés de privatització que no té cap mena de sentit. Les armes no són un bé de consum, només les poden comprar els Estats. I per això és fins a cert punt lògic que aquestes indústries siguin estatals”, explica Marga Ferré, presidenta del think tank Transform! La privatització de la indústria armamentística espanyola segueix un recorregut similar al de la resta d'Europa. Els inversors privats entren en l'accionariat de les empreses del sector perquè consideren que són empreses que poden tenir una alta rendibilitat", coincideix Diego Checa Hidalgo, professor d'Història Contemporània i director de l'Institut de la Pau i els Conflictes de la Universitat de Granada. Qui hi ha darrere de cadascuna d'aquestes empreses? Quant ha crescut la seva facturació en els últims cinc anys? I per què la seva expansió pot posar en perill les bases de l'Estat de Benestar?

Les empreses en què participa l'Estat

Indra és una de les firmes del sector que més ha facturat en els últims cinc anys a Espanya. L'empresa va passar dels 3.101 milions del 2020 als 5.652 del 2025. Això suposa un increment per sobre del 82%. Indra té com a principal accionista l'Estat, que hi participa a través de la SEPI amb el 30%. Ángel Escribano tenia un altre 14,3%, però el va vendre al maig. Jokin Aperribay, president de la Reial Societat, posseeix un 7,9%. I Joseph Oughourlian, president de Prisa, hi participa amb un 7,2%. "Aquest ventall d'accionistes no ens pot fer oblidar que qui s'omple aquí les butxaques és fonamentalment l'Estat", recalca Pere Ortega. Indra es dedica -en l'àmbit de la defensa- a la fabricació de tecnologies i sistemes per a avions de combat i vaixells de guerra.

Airbus va passar en la seva secció de defensa dels 10.446 milions el 2020 als 17.700 el 2025, segons els comptes publicats a la seva pàgina web. El creixement és en aquest cas de gairebé el 70%. Airbus té com a propietari un consorci aeronàutic europeu en què participen els estats d'Espanya, França i Alemanya. La companyia centra la seva activitat en la fabricació d'avions de combat, satèl·lits i drons. El Ministeri de Defensa és el principal client de la branca armamentística de la firma al nostre país.

Navantia també ha millorat resultats, però no al ritme dels seus competidors. La drassana va facturar 1.145 milions el 2020 i 1.978 el 2025, cosa que no ha impedit que tanqui en números vermells els últims exercicis, una situació de la qual espera sortir el 2027. L'Estat n'és l'únic propietari a través de la SEPI. L'empresa fabrica les fragates, els submarins i vaixells de Armada Española, a més de sistemes de combat i manteniment per a la flota del Ministeri de Defensa. Navantia va quadruplicar paral·lelament la contractació gràcies als programes que va signar amb el Govern. "Aquest augment de la despesa militar és un autèntic disbarat. Les dades demostren que les inversions en l'àmbit de l'armament no són tan beneficioses en termes econòmics i d'ocupació com les inversions en l'àmbit civil. La indústria militar crea 6,5 llocs de treball amb cada milió de dòlars que rep, mentre que la sanitat pública -amb la mateixa quantitat- en genera 14 i les energies alternatives, 19", compara Pere Ortega.

L'Estat té a més participacions -directes o indirectes- en altres companyies del sector, com ITP Aero i SAES. La primera va passar dels 738,2 milions d'euros el 2020 a col·locar-se en els 1.882 milions el 2025, segons indica a la seva pròpia pàgina web. L'empresa està controlada pel fons nord-americà Bain Capital, però té participació d'un consorci d'inversors espanyols entre els quals figuren -de nou- Indra o el Govern d'Euskadi a través del fons públic basc Finkatuz. SAES per la seva banda va multiplicar per tres la seva facturació en el mateix període, passant dels 5,6 milions als 20,8 milions en 2024, últim any amb els seus comptes dipositats en el Registre Mercantil. La propietat se la reparteixen Navantia -accionista de referència-, Indra i SAES Capital. L'empresa és pionera en el desenvolupament de tecnologia submarina i treballa amb mines navals intel·ligents.

Els tentacles de Noruega, Alemanya o els EUA

Els Estats Units i Europa també tenen la mirada posada en el mercat armamentístic espanyol. Santa Bárbara i Expal són dues de les cinc firmes històriques del sector de la defensa a Espanya. I les dues van acabar en mans d'actors privats estrangers. La primera està -des de fa dues dècades- controlada per la multinacional nord-americana General Dynamics, participada -fonamentalment- per fons d'inversió dels EUA. Santa Bárbara va facturar el 2020 gairebé 323 milions d'euros. I va tancar 2025 al voltant dels 266, sent una de les tres úniques -de tot el llistat consultat per Público- que redueixen la seva facturació en plena estratègia de rearmament de la UE. Els comptes presentats per la companyia són comptes no consolidats, és a dir, mostren la situació financera de la firma al marge de l'imperi que controla la matriu en el sector armamentístic.

Europa ha entrat en un deliri militarista per salvar de la crisi els EUA

Expal, per la seva banda, va ser adquirida pel grup alemany Rheinmetall el 2023. L'empresa es dedica sobretot a la fabricació de morters, bombes aèries i altres explosius. El 2020, va facturar 142,9 milions. En el seu primer any sota el paraigua de la societat alemanya, va superar els 469 milions. I el 2025, va arribar als 716,7 milions. Les dades de l'últim exercici són cinc vegades superiors a les de fa cinc anys. L'empresa compta amb instal·lacions a Albacete, Múrcia, Càceres o Burgos. Rheinmetall mai havia facturat tant, segons els comptes dipositats a les quals ha tingut accés Público. "La matriu està controlada al seu torn per fons com BlackRock, Bank of America, Goldman Sachs o Capital Group i Fidelity. Europa ha entrat en una mena de deliri militarista per salvar els Estats Units de la seva pròpia crisi”, deixa anar Marga Ferré, presidenta de Transform! Europe.

El puzle encara té més peces. La Fábrica de Municiones de Granada (FMG) va pertànyer històricament a Santa Bárbara i després de diverses reestructuracions, fa sis anys va passar a mans del fons txec MSM Group, part del holding Czechoslovak Group (CSG). La facturació s'ha disparat des d'aleshores. FMG va tancar 2020 en els 11,1 milions d'euros. I va arribar el 2025 als 320,4 milions. Els comptes de l'últim any encara no han estat dipositats en el Registre Mercantil.

El creixement també és enorme en el cas de Nammo Palencia, de nou, antiga filial de Santa Bárbara. L'empresa pertany ara a un holding internacional en el qual tenen participacions diferents grups d'inversió i els governs de Noruega i Finlàndia. Nammo Palencia va passar de facturar 35,9 milions d'euros el 2020 a superar els 117,7 milions el 2025, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil. La firma es dedica sobretot al desenvolupament de munició de petit i mitjà calibre per subministrar a països com Ucraïna. Els comptes del 2024 també són els millors des del 2013, tal com ha pogut comprovar aquest diari.

El capital privat espanyol fa negoci amb la guerra

El capital privat guanya cada vegada més pes en la indústria armamentística espanyola. Escribano Mechanical & Engineering (EM&E) va tancar 2025 amb una facturació de 510,5 milions d'euros, enfront dels 73,1 milions que va declarar el 2020. Els propietaris actuals són els germans Ángel i Javier Escribano, hereus del negoci que va fundar el pare de tots dos, Ángel Escribano. La firma manté obert un pols per la venda de les seves accions a Indra. EM&E Group es dedica fonamentalment al desenvolupament de munició, torres de combat i estacions remotes o sistemes robòtics per a missions d'exploració tàctica i seguretat.

Amper és una altra de les firmes que més ha facturat en els últims cinc anys en l'àmbit privat. L'empresa cotitza a Borsa i es dedica fonamentalment a la fabricació de sistemes de comunicació militar, enginyeria electrònica i drons. L'exministre de Defensa Pedro Morenés forma part del consell d'administració. Amper va tancar 2020 amb una facturació de 201,6 milions d'euros i va acabar 2025 en els 282,7, malgrat haver aconseguit el seu pic en 2024 amb 420,8 milions.

GMV també ocupa un lloc important en la fotografia del sector armamentístic espanyol. I els resultats són similars als d'Amper. La companyia va facturar fa cinc anys 201,6 milions d'euros i va assolir el 2025 els 510,2, una xifra que "quedarà marcada en la història" de GMV, segons la companyia. L'accionariat majoritari recau sobre la família del seu fundador, Juan José Martínez García, enginyer i catedràtic de la Politècnica de Madrid. GMV es dedica a la fabricació i manteniment de motors aeronàutics militars i participa en programes com Eurofighter. La facturació d'aquestes tres empreses mai havia estat tan elevada, segons les dades consultades per Público.

Sener i Instalaza completen el llistat de les principals companyies. La primera pertany a la família Sendagorta, que acumula una de les fortunes més grans d'Espanya. Sener es dedica a l'enginyeria aeroespacial i de defensa i participa en diferents programes europeus, entre ells, Eurodrone, la gran aposta de la UE per desenvolupar una aeronau militar no tripulada en què participen també França, Alemania i Itàlia. L'empresa va passar de facturar 94,6 milions el 2020 a acabar amb uns "ingressos totals de 933 milions" el 2025, segons la informació disponible a la seva pàgina web. Instalaza, per la seva banda, pertany a una família aragonesa i ha aconseguit mantenir-se independent malgrat els últims moviments financers de les grans multinacionals dels EUA i Europa. Pedro Morenés també va formar part del seu consell d'administració, aquesta vegada, abans de ser nomenat ministre de Defensa per Mariano Rajoy. Instalaza va facturar 62,3 milions el 2025, la segona xifra més alta de les dues últimes dècades, només per darrere dels ingressos de 2024.

La fragilitat d'una "aposta" per les armes

Les veus consultades per aquest mitjà coincideixen en criticar l'augment de les partides destinades a la indústria militar i demanen alçar la veu contra el rearmament que -insisteixen- promou la Unió Europea. L'augment de la facturació en les principals empreses del sector no fa més que recolzar una tesi que "cada vegada circula amb més força" per Espanya, Itàlia, Bélgica o Alemanya. "L'augment de conflictes armats i la invasió russa d'Ucraïna han estimulat el creixement de la despesa militar i les indústries armamentístiques s'estan beneficiant d'això. Aquesta despesa també ha augmentat per l'ús de la militarització com a resposta a molts dels problemes que afronten les nostres societats, com ara la gestió de fronteres o la lluita contra els incendis. El problema és que el militarisme no sempre és la millor manera o la més eficient de proporcionar seguretat ", afirma Diego Checa Hidalgo.

Els líders europeus només parlen de seguretat militar. L'Estat de Dret està en perill

"Els discursos de la por a una agressió russa han servit per justificar en molts països la militarització i l'aposta per una economia de guerra. El rearmament, no obstant, no se sostindrà en el temps. La societat no donarà suport a una estratègia que consisteix a canviar drets per una suposada seguretat, no sembla massa sensat frenar les inversions socials per comprar armes als nord-americans i militaritzar la indústria europea", sentencia Marga Ferré. Pere Ortega comparteix aquesta reflexió i afegeix: Estado de Bienestar està en perill. Els líders europeus només parlen de seguretat militar i passen per alt tot el que té a veure amb la seguretat humana: les inversions en educació pública, habitatge, sanitat o serveis socials. Els diners que s'inverteixen en defensa només beneficien les indústries militars".