Els espies israelians acusats pel Govern d'Eslovènia d'"ingerència" electoral tenen a Madrid la seva seu de la UE

Robert Golob s'ha imposat aquest diumenge al candidat trumpista Janez Jansa (SDS) a les eleccions legislatives d'Eslovènia. El Movimient Llibertat (GS, per les seves sigles en eslovè) ha aconseguit reunir el 28,6% dels vots. Però, amb aquest resultat, no tindrà majoria progressista com durant l'última legislatura. Golob no ho tindrà fàcil per reeditar el seu Govern. L'encara primer ministre buscarà un pacte amb els socialdemòcrates i amb la coalició d'esquerres, com va fer el 2022, però també haurà de seduir el nou partit de centredreta si vol superar la barrera dels 46 seients a l'Assemblea Nacional.

La cita amb les urnes no ha estat exempta de polèmiques. La més recent –i rellevant-, possiblement sigui la que té a veure amb les acusacions d'"ingerència estrangera". Golob ha assenyalat directament a Israel. Ho va fer mitjançant un comunicat previ a la nit electoral, però també a través d'una carta que va arribar als alts comandaments de la Unió Europea. "Aquesta ingerència (...) constitueix una clara amenaça híbrida contra els països europeus, ens afecta negativament o amenaça potencialment els nostres valors, procediments i processos polítics comuns", resa la missiva que van rebre tant Ursula von der Leyen com António Costa. Eslovènia va ser un dels primers països a reconèixer l'Estat de Palestina, com també van fer Espanya, Irlanda i Noruega.

"Aquestes amenaces no són un fet aïllat, com es desprèn de les conclusions del Consell Europeu del 18 de desembre de 2025, on recordem la importància de reforçar la resiliència democràtica d'Europa", continua en el seu escrit el primer ministre eslovè. Golob no només posa el focus a Israel, també apunta a una de les empreses d'intel·ligència amb més recursos de Tel Aviv. "Black Cube està duent a terme vigilància mercenària com a part d'una operació coordinada per manipular els processos electorals eslovens mitjançant la selecció de figures polítiques a través de vigilància il·legal i les denominades operacions de difamació (...). L'empresa és coneguda per les seves campanyes de difamació amb un únic objectiu: soscavar la confiança dels ciutadans en els processos democràtics a través de la difusió d'acusacions de corrupció falsificades en moments acuradament planificats", insisteix el candidat europeista. Público s'ha posat en contacte amb Black Cube i li ha formulat una sèrie de preguntes al respecte, sense haver rebut cap mena de resposta.

Black Cube, destí d'homes retirats del Mossad

Black Cube es presenta com una empresa líder en la "recerca de la veritat", amb més de quinze anys d'experiència en la "demostració de suborns, [casos de] corrupció, blanqueig de capitals i delictes de coll blanc". L'empresa es va posar en marxa el 2011. L'equip inicial el va impulsar l'exoficial de la intel·ligència israeliana Dan Zorella. I el van integrar "veterans de les unitats d'intel·ligència de l'elit d'Israel", tal com reconeix la mateixa firma a la seva pàgina web. L'organigrama segueix ple d'antics membres del Mossad, meca dels serveis d'espionatge de Tel Aviv. Efraim Halevy, número u del cos entre 1998 i 2002, figura en el "consell assessor internacional" de Black Cube. Meir Dagan, director del Mossad entre 2002 i 2022, també va estar vinculat a l'empresa fins a la seva defunció, al març de 2016. El planter d'"assessors" el completen excomissionats de la Policia de Tel Aviv, militars retirats de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) i antics generals de l'Exèrcit dels Estats Units.

La relació dels -successius- governs israelians amb els espies acusats d'interferir en les eleccions eslovenes no acaba aquí. The Jerusalem Post va publicar a l'agost de 2019 un article en el qual assegurava que l'empresa havia estat "contractada pel Ministeri de Defensa" de Tel Aviv per desenvolupar "projectes d'intel·ligència" entre 2012 i 2014, "malgrat que oficialment només treballa en conflictes civils". El mitjà assegura que aquests "contractes" els van arribar a reconèixer tant les forces armades com els portaveus de l'Executiu. "Els empleats [de Black Cube] van ser destinats a temps complet a una base d'intel·ligència de les FDI", resa la informació del diari de parla anglesa més llegit d'Israel. "L'empresa s'anuncia com una companyia que empra a exagents del Mossad (...) i els contracta per a clients privats (...)", continua la investigació.

I més recents són les acusacions que va llançar fa dos estius The Times of Israel. El ministre d'Afers de la Diàspora del Govern de Benjamin Netanyahu, Amichai Chikli, hauria mantingut una trobada al juny de 2024 amb Dan Zorella, CEO de Black Cube. El motiu? Els periodistes del mitjà israelià apunten a una "possible investigació" sobre Students for Justice in Palestine, un dels moviments més visibles en les protestes universitàries dels Estats Units i Canadà contra el genocidi a la Franja de Gaza. The Times of Israel es remet en el seu article a un informe publicat per The Marker i sentencia: Black Cube i el Ministeri d'Afers de la Diàspora van decidir no portar a terme la investigació per por que danyés les relacions entre Israel i els Estats Units". L'empresa va treure llavors un comunicat en el qual desmentia la informació i assegurava que "mai" havia "plantejat actuar" contra "estudiants o grups de protesta política" a les universitats nord-americanes.

La quarta pota de l'empresa és a Madrid

Black Cube té quatre seus -almenys, identificades- a tot el món. La matriu és a la vint-i-sisena planta d'un dels edificis més alts de Tel Aviv. I les tres filials es distribueixen estratègicament entre Singapur, Londres i Madrid. Aquesta última és -de fet- l'única oficina de l'empresa israeliana en tota la Unió Europea. Público també va intentar contactar amb la filial espanyola, però l'equip va remetre al diari directament a la seva seu a Israel. És una incògnita conèixer el paper que va jugar oficina de Madrid en les suposades "ingerències" a les eleccions d'Eslovènia.

L'empresa presumeix d'actuar "sempre dins dels límits de les lleis aplicables en cada jurisdicció", és a dir, allà "on realitza les seves operacions". Aquesta és la raó de ser del Codi d'Ètica de Black Cube, una mena de "guia" que es redueix a vuit punts en què els "agents" es comprometen a seleccionar els encàrrecs de manera "responsable", mantenir la "màxima discreció i confidencialitat", respectar la legislació vigent a cada país i "evitar danys col·laterals a qualsevol persona involucrada" en les seves investigacions. Asa Kasher és qui signa aquesta bateria de requisits. La companyia el presenta com "un acadèmic de renom internacional especialitzat en filosofia i ètica". Kasher va dissenyar també el Codi d'Ètica de les Forces de Defensa d'Israel (FDI).

Els "límits" legals dels quals parla l'empresa són en qualsevol cas diferents als que contemplen Robert Golob i la UE. El Govern d'Eslovènia va assegurar en un comunicat recent que els seus serveis d'intel·ligència tenien "proves materials de la visita de tres representants de Black Cube -Giora Eiland, Liron Tzur i el mateix CEO, Dan Zorella- a la seu del partit líder de l'oposició", l'extrema dreta del SDS. Les trobades es remuntarien al mes de desembre passat. El candidat de la formació, Janez Jansa, va reconèixer haver-se vist amb representants de l'empresa israeliana, però va negar conèixer Black Cube. "Mai havia sentit parlar de la companyia", va declarar el mandatari en un programa de la televisió eslovena Planet TV.

Golob assegura en la carta remesa a Brussel·les que els "comportaments enganyosos" als quals ha hagut de fer front durant la campanya no són "un fet aïllat". I es remet a una declaració que va fer en el seu moment el Consell Europeu. "Els dirigents de la UE han destacat la importància de reforçar la resiliència democràtica (...) lluitant contra la desinformació i contra la manipulació d'informació i la ingerència per part d'agents estrangers", va publicar l'organisme després de la sessió del 18 de desembre de 2025. Hongria i Rumania van patir abans els efectes de l'"amenaça híbrida" que suposen les "operacions" de Black Cube, tal com reivindica el primer ministre eslovè en la seva missiva a Ursula von der Leyen i António Costa.

L'empresa va participar en una campanya per desacreditar més d'un centenar d'organitzacions i figures vinculades a George Soros, enemic número u de l'ultradretà Viktor Orbán. Els fets van coincidir amb la precampanya de les eleccions hongareses d'abril de 2018. "Entre desembre de 2017 i març de 2018, agents que utilitzaven identitats falses van contactar amb diferents ONG d'Hongria i persones vinculades a l'empresari nord-americà-hongarès George Soros, gravant-les en secret. Aquestes gravacions (...) van ser utilitzades pel primer ministre Viktor Orbán per atacar col·lectius independents de la societat civil durant els últims dies de la campanya. (...) Orbán va obtenir una victòria aclaparadora", recull en una investigació Politico, primer mitjà a destapar els "atacs". Black Cube va assegurar -també llavors- haver actuat en "ple compliment de la llei". Les organitzacions que van participar en aquestes reunions van assegurar al diari nord-americà que els interlocutors "van utilitzar noms falsos europeus i àrabs" i "parlaven amb un accent israelià clarament perceptible".

Black Cube va tornar a intentar ficar cap en les eleccions hongareses de 2022, utilitzant tècniques d'"espionatge" i una "campanya de vídeo encoberta" a LinkedIn per "atacar periodistes i activistes" crítics amb Viktor Orbán, tal com va confirmar la pròpia xarxa social i va recollir posteriorment Reuters. L'extrema dreta va tornar a vèncer a les urnes amb una "victòria aclaparadora". L'últim cas al qual fa referència el primer ministre eslovè -en la missiva- té el seu origen a Romania. Black Cube va reconèixer mitjançant un "acord de culpabilitat" haver espiat i "intimidat" l'exfiscal en cap anticorrupció de Bucarest i actual cap de la Fiscalia General de la UE, Laura Kovesi. L'empresa va presumir a més d'haver implementat "immediatament després" d'aquesta polèmica un "comitè d'incorporació de clients" més estricte, tal com assenyala en un article The Times of Israel. Black Cube també va estar al centre del debat per haver espiat funcionaris de l'administració d'Obama seguint ordres de Trump. L'empresa, això sí, nega qualsevol tipus de connexió política. I sentencia: "Les nostres anàlisis estan únicament destinades a fins lícits".