Cap a on va la UE de Von der Leyen? Més seguretat i control migratori, menys política social

L'enduriment de les polítiques migratòries segueix a l'ordre del dia. Ursula von der Leyen ha aprofitat la crisi de Ceuta per anunciar noves mesures. I entre elles, un mecanisme d'Emergència a utilitzar en cas d'arribades massives. L'objectiu és introduir "una flexibilitat limitada en el temps i rigorosament delimitada en els procediments habituals". Al que ha afegit que per accelerar els retorns, es podria mobilitzar a Frontex, l'agència europea de control de les fronteres.

A falta de conèixer els detalls, el risc rau en saber fins a quin punt podria implicar la suspensió temporal de l'obligació de tramitar les sol·licituds d'asil. Una cosa que segons l'eurodiputat espanyol, Juan Fernando López Aguilar, no seria acceptable "sota cap concepte" ja que "Europa està vinculada pel dret" i això impedeix les devolucions en cas de persecució.

Per a l'eurodiputada Estrella Galán, del Movimiento Sumar, existeix un clar risc que les garanties es redueixin al mínim. "El que passa és que hi ha tota una intencionalitat de reduir el dret asil a paper mullat", afirma. I explica que quan es parla d'"agilitzar", en realitat s'està reduint la capacitat per analitzar els casos i identificar els perfils vulnerables.

En canvi, els populars s'han felicitat i han llançat una nova pulla contra el Govern espanyol. Per a l'eurodiputada Dolors Montserrat, aquesta flexibilitat permetrà que davant "governs com el de Sánchez que no estan implementant el pacte migratori perquè la Unió Europea pugui actuar.

En matèria de política exterior, la seguretat continua sent un dels pilars de la Comissió Von der Leyen. Enfront dels atacs híbrids, demana més preparació. Si fins ara l'objectiu era invertir en defensa i produir més armament, ara Von der Leyen proposa a més la creació d'un nou mecanisme de protecció mútua similar a l'article 4 de l'OTAN. "Quan un Estat membre l'activi, tots els Estats membres es reuniran per coordinar una resposta europea, dissuadir noves escalades i mitigar les seves conseqüències", ha dit. Al que afegeix la idea de crear un Consell de Seguretat al qual se sumarien altres països com Canadà o Regne Unit, però també Ucraïna. Ni una paraula en canvi sobre com apaivagar les aigües.

Pel que fa a la situació a Gaza i Cisjordània, la presidenta de la Comissió Europea ha optat per rentar-se les mans. Ha condemnat la violència dels colons i els nous assentaments. Però no ha posat sobre la taula noves propostes en matèria de sancions o de suspensió dels acords comercials amb Israel. Ha insistit, en canvi, que les idees ja es van presentar en el seu moment als ministres d'exteriors i que són ells els que no aconsegueixen arribar al consens. "Quan Europa està dividida, no pot canviar el curs dels esdeveniments", ha dit, sense assumir responsabilitats.

Per a l'eurodiputat López Aguilar, el fet que les decisions es prenguin per unanimitat suposa efectivament una dificultat en el cas d'Israel, però opina que "una Comissió Europea forta i preuada de si mateixa, ha d'exercir el seu lideratge persuasiu sobre els Estats membres i remoure els obstacles que alguns posin per aconseguir una massa crítica de decisió".

La prioritat número u per a la presidenta Von der Leyen segueix sent la competitivitat. El seu objectiu és rellançar l'economia. I això passa per continuar reduint les càrregues administratives, fins i tot si és a costa de retallar l'agenda verda. Ha posat l'èmfasi en el preu de l'energia i en la necessitat de rellançar tant les renovables com la nuclear.

El canvi climàtic també ha ocupat un espai del seu discurs, però sobretot per recordar les dramàtiques conseqüències de les successives onades de calor d'aquest estiu. Entre elles, la mort de 35.000 persones a Europa. "No podem permetre que es repeteixi l'ocorregut aquest estiu. Per això, aviat presentarem també un Pla Europeu contra les Onades de Calor". Però la resposta que ha plantejat se centra més en com reaccionar que en com evitar les causes. "Necessitem millors sistemes d'alerta primerenca i una millor preparació dels sistemes sanitaris. Necessitem adaptar les ciutats i combatre la calor. I hem de donar suport a les persones més vulnerables".

L'agenda social ha brillat per la seua absència. Von der Leyen ha esmentat els efectes de les nombroses crisis per les quals travessa Europa i que estan afectant el cost de la vida i l'habitatge. Però l'eurodiputada Estrella Galán considera que la presidenta de la Comissió Europea viu desconnectada del carrer. "No sabem en quina Europa està vivint, però per descomptat no a l'Europa que no arriba a final de mes o la dels joves que no poden accedir a l'habitatge o la de les persones treballadores empobrides perquè els salaris no arriben per arribar a final de mes".

Més preocupació ha mostrat Von der Leyen per la vertiginosa velocitat dels avenços tecnològics i per com estan afectant els llocs de treball, els mitjans de subsistència i la societat en general. Von der Leyen s'ha mostrat favorable a alentir el desenvolupament dels models d'intel·ligència artificial més avançats però al mateix temps ha reclamat un impuls massiu a la capacitat de computació europea per no perdre la carrera tecnològica global.